dimecres, 1 d’abril del 2020

El per què d'unes reflexions (1. Joan Guarch. Confinament i reflexió)




Avui, amb aquesta presentació, iniciem la publicació en aquest bloc d’un seguit d’articles en què Joan Guarch reflexiona, o més ben dit, reflexionava (els escrits tenen més de vint-i-cinc anys) sobre aquest gran i complex tema que és la vida. Seran un total de nou articles que estic segur que us agradaran i interessaran.
El per què d'unes reflexions
Estem en un moment crític per la pandèmia del coronavirus i estem passant a casa, confinats, aquesta primera fase per evitar que s’escampi la contaminació de manera molt més descontrolada. És un moment molt dur, però diuen que no hi ha mal que per bé no vingui. L’explicació que té aquest refrany és que d'un gran mal en surt un gran bé i el refrany proposa tenir una actitud optimista davant els problemes.
No sé quants béns ens podrà portar aquest virus, però un dels evidents, encara que no gaire apreciats, és que tenim temps per dedicar-nos a nosaltres, a pensar en com vivim i com afrontem la vida, quins neguits tenim per dins, quina autocrítica ens fem i com després d’aquestes reflexions podem canviar tot allò que no ens satisfà. Aquest temps per nosaltres, no el disposem fàcilment en les condicions normals del dia a dia. I, a més ara, amb les desgracies que hi ha, amb el patiment de tantes persones, sovint ens fa tenir una visió de la vida diferent. Valorem el més essencial i ho sabem diferenciar de les foteses materials amb què vivim, ens apropa, també, molt més als essers estimats del nostre entorn, en fi, es un bon moment per fer unes reflexions sobre la nostra vida.
He estat molt de temps  sense voler publicar aquestes reflexions i, ara, també m’ha costat prendre la decisió de publicar-les, però al final crec que és un moment idoni perquè li puguin servir a algú per clarificar coses. Si és així haurà valgut la pena.
El que és evident és que no tinc ganes de polemitzar amb ningú. Penseu que aquestes reflexions les vaig començar a fer i escriure a partir de l’any 1989, amb la crisi dels quaranta (en tenia 43) i les vaig acabar d’escriure el 1995, dos anys després de divorciar-me, alguna cosa així com un començar de nou. Per tant aquestes reflexions estan fetes i escrites com a mínim fa 25 anys. Alguna explicació segurament pot fer-se millor avui en dia. Però no he volgut canviar res.
El que si que m’agradaria és que, als qui li interessin, amb calma us les llegiu totes i, un cop vistes en la totalitat, en feu la primera avaluació. Després ja tindreu temps per deixar-ho, tornar-hi, mirar-ne cada una per si sola, veure en què no hi esteu d’acord, veure què us ha fet pensar i/o enfocar coses de manera diferent, en fi tot el que us hagi pogut despertar.
També us he de dir que ara tinc 73 anys, estic jubilat i la meva dedicació professional ha esta la fisioteràpia i l’acupuntura, per això, comencen les reflexions amb una visió energètica del món. També us he de dir que com la majoria de vosaltres vinc d’una formació catòlica del món i per això les primeres reflexions son molt més “espirituals” i les més difícils de comprendre. Que això no us desanimi. Espereu els propers fascicles.
Som-hi!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada