divendres, 20 de novembre de 2020

Torna el Major Trapero. Sondeig ICPS: el SÍ guanyaria el referèndum. Eleccions 14 de febrer













Vull una resposta. Novena temporada. 

Emès per ETV Llobregat el 19 de novembre de 2020

Convidats:

Albert Donaire,  activista. Candidat primàries per Demòcrates Girona

Natàlia Esteve, advocada

Gerard Sesè, periodista

Com va dir l’ara “emèrito” ja fa uns quants anys, “a nadie nunca se le obligó a hablar en castellano”. Aquesta setmana, al Congreso de los Diputados, hem tornat a presenciar, una vegada més, una nova  vexació a la llengua catalana... i a la gallega. Albert Botran i Néstor Rego han vist com se’ls ha retirat la paraula per no fer servir, com mana la llei, la llengua castellana.  

I el debat sobre la Llei d’educació ens ha portat tres grans paradoxes. La primera els  crits de “Libertad Libertad” en boca de representants tan amants de la democràcia com els del PP i de Vox. La segona, que només un partit català independentista ha votat a favor d’aquesta Llei. JxCat, PDeCat i la CUP s’hi ha abstingut, Els uns diuen que la Llei blinda la immersió lingüística i els altres que és molt ambigua i interpretable. La tercera i la més greu és que, en el fons, tot sembla d’una gran hipocresia política. Com ja s’ha denunciat moltes vegades, les lleis que afavoreixen la llengua catalana no es compleixen i que, en el cas de la immersió, el que es pot guanyar a primària es perd totalment a secundària. Tots coneixem instituts on la llengua vehicular és el castellà i tots en coneixem on bona part de l’ensenyament es fa en castellà. I no només a les àrees metropolitanes.

La llengua catalana, i amb ella la cultura d’aquest país, sofreix des de fa segles una llarga i forta repressió. La persecució “legal” s’origina a partir del moment que comencem a perdre les llibertats nacionals. Els anys, els segles, han anat passant, però els atacs lingüístics han continuat duent a terme una autèntica política de genocidi cultural i lingüístic.

La llengua catalana, però i de manera gairebé miraculosa, ha resistit aquesta persecució acarnissada que es va iniciar a finals del segle XVII als territoris del nord i que va continuar amb Felip V al segle XVIII, amb el jacobinisme il·lustrat i l’època liberal, i que va ser particularment brutal durant les dictadures de Primo de Rivera i del General Franco que van assajar un autèntic intent de lingüicidi i de genocidi cultural contra la comunitat catalanoparlant. Les dècades finals del segle XX i els inicis del XXI són diferents pel que fa a mètode, però idèntiques en els objectius.

I així ens va...

L’actualitat política també ens ha portat la restitució en el seu càrrec del Major Trapero, el sondeig de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials i el del Centre Investigacions Sociològiques.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del premi Nobel de literatura William Faulkner

“Podeu confiar plenament en les males persones... Mai no canvien.”

Des del Vull una resposta ens alegrem i ens indignem. Ens alegrem perquè Dani Gallardo està en llibertat provisional. Ens indignem perquè ha hagut de patir la presó provisional durant més d’un any.

Marxem com sempre amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

Cap comentari :

Publica un comentari