El darrer poema de Bruixa de dol és el titulat 8 de març i el seu sentit és inequívoc.
Podem observar que està introduïda per una divisa força eloqüent:
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
La lluna de nou; l’element simbòlic per excel·lència del femení. Totes les dones alçaran les mans i faran el signe de la dona per tal d’obrir un espai en aquest món patriarcal tancat per al gènere femení.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
La bruixa, la lluna, la nit... Les dones, hereves de totes les dones transgressores simbolitzades per l’element simbòlic de la bruixa, subvertiran la història; subvertiran el patriarcat que les ha relegat a una situació d’invisibilitat i, amb la subversió arribarà la llibertat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada