Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Els gremis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Els gremis. Mostrar tots els missatges

diumenge, 20 d’octubre del 2024

El Tribunal de Contrafaccions català dels segles XVII i XVIII. El gremi de revenedors, del 1447

LA CLAU de la nostra història Programa 272. Emès el 10 d'octubre de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 273.

A principis del segle XVIII, quan la majoria de països europeus patien l’autoritarisme de monarquies absolutes, es creava a Catalunya una institució importantíssima, totalment innovadora i capdavantera de la Catalunya –i de l’Europa- moderna: El Tribunal de Contrafaccions o Tribunal de Contraconstitucions que va ser un organisme encarregat de resoldre les reclamacions per actes contraris a les constitucions catalanes realitzats per funcionaris reials. Es tractava d'una mena de Tribunal Constitucional que permetia preservar l'ordenament jurídic del territori amb la coparticipació de les institucions del Principat i els oficials reials.

Malgrat que els diputats, des de les Corts de Montsó del 1533, havien reclamat la creació d'un tribunal que assegurés l'aplicació de la Constitució de l'Observança, no es va crear fins a les Corts de Barcelona (1701). Amb la creació d’aquest tribunal, que el rei difícilment podia controlar, es garantia l'observança, tant per al rei com per als seus oficials, de les lleis decretades a les Corts Catalanes.

El Tribunal va ser creat per jutjar actuacions contràries a les constitucions de Catalunya que cometrien oficials públics (ministres i funcionaris), tant reials com senyorials. Faria algunes funcions que avui consideraríem pròpies d'un Tribunal Constitucional, funcions properes als actuals recursos d'emparament. El Tribunal era format per sis jutges, tres juristes del Reial Consell de Catalunya i tres homes dels estaments, un eclesiàstic, un noble i un dirigent de la ciutat de Barcelona. Eventuals empats es desfeien a sort, de manera que els jutges de part del rei i els de part dels estaments estarien en una relació de bilateralitat plena.

Es pot qualificar el Tribunal de Contrafaccions com la clau de volta de la nostra cultura política, basada em el pacte, en què els reis havien d'acordar les principals normes en Corts, amb representants dels tres estaments. Va representar la culminació de l’estructura política i jurídica de Catalunya, que el Decret de Nova Planta (1715-1716) de Felip IV (V de Castella) acabaria anorreant.

Final

Abans de marxar... Volem tenir un contacte més grans amb tots els que seguiu LA CLAU. Us convidem a enviar-nos preguntes, dubtes sobre la història de Catalunya, persones, fets.. .el que vulgueu. És molt fàcil, envieu un correu a laclauhistoria@etv.cat i intentarem donar-vos resposta aquí mateix, a LA CLAU de la nostra història

La frase de la setmana és d’autoria anònima i diu...

No discuteixis mai amb algú que creu en les seves pròpies mentides.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana.

diumenge, 13 de març del 2016

Els gremis. L'organització de l'economia urbana (Vídeo)

Ja podeu veure el darrer programa de


Emès per ETV llobregat el passat divendres 11 de març

Apotecaris, Calafats, Daguers, Estoreres, Garbelladors, Hortolans, llogaters de mula, manescals, pedrenyalers...

Oficis i gremis, les associacions de treball que els aplegaven. Els gremis, l'inici de l'organització de l’economia urbana. 

No us perdeu les imatges de La Pedrera....

Convidats:

Gemma Romanyà, empresària i mecenes. Des del 1988 patrocina uns concerts de cambra sota el títol genèric de Concurs Paper de Música de Capellades i Curs Internacional de Música de Cambra, concurs anyal per a la promoció de joves intèrprets. Per això el 1998 va rebre un dels Premis d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla. 

Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

Els gremis. Organització de l'economia urbana (davantal)


Davantal del darrer programa de La Clau de la nostra història, emès l'11 de març de 2016

Arquitectes, notaris, metges, enginyers, delineants, biòlegs o advocats.... Tots ells gaudeixen de l’empara d’una organització pròpia que vetlla pels seus drets i regula els diferents aspectes de la seva activitat: els col·legis professionals, que no són simples agrupacions de professionals del mateix sector, sinó que són organismes reconeguts com un instrument d’intervenció entre l’Estat i la societat. 

La principal raó de ser dels col·legis és l’ordenació de l’exercici de la professió i la representació dels seus interessos generals, així com la defensa dels interessos professionals dels seus membres.

Els col·legis professionals lluiten també contra l’intrusisme i treballen pel control del compliment dels codis deontològics de cada professió. Són, sovint, els conciliadors de determinades situacions i vigilen que es respectin les normes de la competència.

Al costat dels col·legis professionals, a Catalunya encara existeixen els gremis, una tradició molt arrelada al país. Els treballadors d'un mateix sector o ofici s'agrupen avui dia per a tenir poder de veu i decisió a temes que comparteixen, com pot ser la formació, la qualitat, la publicitat de productes comuns.

Un bon exemple és el Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona, una federació d’entitats creada l’any 1980 per a la defensa, representació i foment dels interessos generals dels sectors del comerç, dels serveis i del turisme de Barcelona i comarques. Està integrat per gremis i associacions sectorials que actualment agrupen prop de 25.000 petites i mitjanes empreses.

Els orígens històrics, tant dels col·legis com dels gremis, es remunten a l’’Edat Mitjana. Si bé els col·legis apareixen a finals del segle XIX. Davant l’agrupació dels treballadors d’oficis artesanals en gremis per defensar amb més força els seus interessos, aquells que exercien professions liberals van començar a fer el mateix, ja al segle XIV, en associacions que posteriorment desembocarien en els col·legis professionals.

Avui a La Clau de la nostra història, parlarem d’Apotecaris, Calafats, Daguers, Estoreres, Garbelladors, Hortolans, llogaters de mula, manescals, pedrenyalers...

Parlarem d’oficis i de les associacions de treball que els aplegaven. Parlarem de l’organització de l’economia urbana i dels gremis.