Eleccions ANC. La veritat sobre el tema dels equips

(Una mica llarg, però crec que aclareix el tema)

En els darrers dies els mitjans de comunicació, però sobretot les xarxes, han polemitzat sobre la presentació o no de candidatures formant equip a les eleccions al Secretariat Nacional de l’ANC del proper dissabte 14 de maig. S’ha argumentat molt –i malament- sobre la decisió que van prendre els associats em la darrera assemblea general celebrada a Manresa el 17 d’abril i a l’entorn de dos articles esmenats.

El 17 d’abril l’assemblea general va aprovar les esmenes a les votacions 22 i 25  (el text complet de les esmenes el podeu trobar aquí). L’esmena 22 feia referència a la presentació o no de candidatures formant equip a les eleccions al SN i l’esmena 25 tenia relació amb la publicitat de les candidatures.

La sorpresa de totes les territorials que havien presentat les esmenes va ser majúscula en veure que la votació 22, bloc 4 (art. 8.3 paràgraf 2, art. 8.8 paràgrafs 2 i 3) no havia estat incorporada. Ràpidament es va fer una consulta a la Comissió Jurídica que va argumentar que no havia estat incorporada d’acord amb un informe jurídic de la pròpia comissió que feia referència  una presumpta incompatibilitat amb altres esmenes sobre els mateixos articles I que haurien obtingut un major nombre de vots.

Anem a pams...  Per aprovar qualsevol modificació dels EE calia el 65% de vots afirmatius dels membres amb dret a vot presents a l’assemblea general. Per a la modificació del RRI era suficient la majoria simple, si bé prevaldrien sempre les modificacions als Estatuts sobre les del RRI. Si es produí el cas que superessin aquest límit dues o més propostes incompatibles entre sí, es consideraria aprovada la que hagués aconseguit el major nombre de vots favorables.

Veiem-ne un exemple: les esmenes que pretenien establir el nombre de representants en el SN provinents de les Assemblees Exteriors van ser, per definició, materialment incompatibles: una esmena que establia que el nombre de representants havia de ser 2 i una altra que establia que n’havien de ser 3 s’excloïen mútuament.

Aquest, però, ha de quedar ben clar que no és el cas de l’esmena 22, que no presenta cap mena d’incompatibilitat amb l’esmena 25.

La votació 22, concretament, fa referència a la presentació o no de candidatures formant equip a les eleccions al SN. Pel que fa a l’art. 8.3, par. 2 estableix que “no s’admetran noms d’equip ni altres indicadors de grup” i de la justificació de l’esmena i del seu títol s’infereix clarament que l’objecte de la mateixa és que tots els candidats es presentin de manera individual. En conseqüència amb l’anterior, aquesta esmena recull la modificació d’altres articles que fan alguna referència als equips (entre ells l’art. 8.8 par. 3).

D’altra banda, la votació 25, es refereix exclusivament a l’art. 8.8 par. 3 que és el que fa referència a la publicitat de les candidatures. El títol, la negreta i la justificació de la mateixa fan referència, clarament, a quin tipus de publicitat poden fer els candidats que es presenten al SN. El fet que hi hagi una al·lusió, totalment tangencial, als equips, no obsta per a invalidar la votació de l’esmena 22, que és la que modifica l’article que regula els requisits materials que ha de complir el candidat (art. 8.3, par. 2). No existeix, per tant, una incompatibilitat material entre les dues esmenes.

Si observem el text del RRI anterior a les modificacions de l’AG veiem clarament que l’art. 8.3  forma part de la secció titulada “Els electors i els elegibles” mentre que l’art. 8.8  és part de la secció “De la publicitat de les candidatures”, així doncs, l’article que regula QUI I SOTA QUINES CONDICIONS pot ser candidat és el 8.3 mentre que l’art. 8.8 fa referència, simplement, al tipus de publicitat de les candidatures.

Estem parlant, doncs, d’una referència aïllada i tangencial en un article (el 8.8 del RRI) que no regula la qüestió de fons, sinó que només fa referència als equips per ser coherent amb la versió, vigent en aquell moment, de l’article 8.3. És aquest article, el 8.3, el que regula  materialment qui i en quines condicions es pot presentar a les eleccions. És adir, és aquest article i només aquest el que regula el tema dels equips.

És del tot il·lògic i contrari a dret que, en base a un article que simplement el que es regular com es pot fer campanya, s’impedeixi l’aplicació de l’article que realment regula quins són els requisits que han de complir els candidats per presentar-se a les eleccions. L’article 8.8 (publicitat i campanya) està necessàriament subordinat als requisits que estableix l’article 8.3 (que pertany a qui i de quina manera pot ser elector i elegible).

El 23 d’abril es van presentar les al·legacions per tal que l’esmena 22 que prohibeix la formació d’equips o candidatures s’incorporés al RRI.

Més enllà de la poca capacitat mostrada per la Comissió Jurídica per resoldre un tema que sembla de primer curs de carrera. Més enllà de moltes intervencions amb un desconeixement total del tema i d'altres -poques, però significatives- totalment malintencionades, cal deixar molt clares les actuacions que es produeixen després de la presentació d’aquestes al·legacions.

Davant la manca de decisió jurídica i la necessitat de donar una resposta a les al·legacions de les AT, es convoca un plenari extraordinari del Secretariat Nacional que té lloc el 30 d’abril. En l’ordre del dia se sotmet a votació si cal incloure o no (paral·lelament amb una altra esmena, la 9) l’esmena 22 que prohibeix la formació d’equips. El resultat de la votació és de 21 vots favorables a refondre el text de les propostes 22 i 25 atenent a criteris de contingut i de 20 vots en contra.

El resultat de la votació va deixar ben clar, doncs, que no es podien formar equips i el text quedava de la següent manera: L’elecció serà sempre oberta i individualitzada per candidats, i no s’admetran llistes tancades que s’hagin de votar en bloc ni noms d’equips o altres indicadors de grup.

Malgrat aquesta resolució, clara i diàfana, el 4 de maig un col·lectiu de 23 persones publica un manifest titulat “Un país per viure lliures; viure lliures per un país” en uns quants mitjans de comunicació. Dins d’aquests 23 signants, i segons consta en l’acta de plenari del 30 d’abril, set membres de l’actual SN que presenten de nou la seva candidatura van continuar mantenint la postura de voler equips i així es desprèn de la seva votació recollida en acta. Tot i perdre la votació, Agustí Alcoberro, Francesc Bellavista, Liz Castro, Gilbert Frigola, Pere Grau, Anna Pérez i Josep Sabaté van fer-ne cas omís de la votació i del RRI, i van preferir mantenir i publicar un article que no té una altra interpretació possible que els que el signen formen un equip.  

Fins aquí la narració exacte i real del que va passar. Que cadascú reflexioni i actuï segons els dictats de la seva consciència.