L’Espill és una obra que
consta de 16359 versos apariats, de quatre síl·labes i que està estructurada en
una consulta que conté l’endreça, la tornada i l’entrada. Els segueix després
un prefaci dividit en quatre parts i en quatre llibres dividits en quatre parts
més cadascun d’ells. La consulta i el prefaci fan el paper d’introducció i de
declaració de principis, tant ètics com d’estil. Les parts inicials de l’obra
–consulta i prefaci- presenten una ordenació escolàstica quant a les parts del
discurs.
Farem un petit passeig pels
versos 626 al 644 on l’autor ens mostra de manera clara el Modus agendi, és a
dir, les característiques estilístiques i retòriques del text.
626
Haure ordir,
627 puix me n’enpaig,
628 aquest meu scaig
629 de parlament,
630 curt, flach, fallent,
631 a fil per pua;
632 la forga sua,
633 stil e balanç,
634 sera ’n romanç:
635 noves rimades
636 comediades,
637 amphorismals,
638 ffaçessials,
639 no prim scandides;
640 al pla texides
641 de l’algemia
642 he parleria
643 dels de Paterna,
644 Torrent, Soterna.
627 puix me n’enpaig,
628 aquest meu scaig
629 de parlament,
630 curt, flach, fallent,
631 a fil per pua;
632 la forga sua,
633 stil e balanç,
634 sera ’n romanç:
635 noves rimades
636 comediades,
637 amphorismals,
638 ffaçessials,
639 no prim scandides;
640 al pla texides
641 de l’algemia
642 he parleria
643 dels de Paterna,
644 Torrent, Soterna.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada