La primera reacció es produeix
a causa de la nostra percepció de les coses i del coneixement adquirit al llarg
del temps.
Així, possiblement, el primer
pensament que en vindrà al cap serà: “No m’ha contestat en català; segurament
no l’entén”.
Aquest és un dels prejudicis més
habituals.... L’ús de la llengua
minoritzada, en el nostre cas el català, provoca freqüents situacions de
conflicte davant de respostes com “No le entiendo”, “Cómo...? Me lo puede
repetir? i ens provoquen emocions desagradables a nivell fisiològic que
produeixen canvis en la conducta....Instintivament ens vénen al cap altres
situacions similars que, com a mal menor, ens produeixen incomoditat, però,
segons sigui el cas també pessimisme,
impotència, ràbia o por.
Aquesta incomoditat no ens ve
donada, però, pel fet que l’interlocutor ens respongui en castellà, sinó pel
que ens ha quedat gravat interiorment i que ens ha condicionat davant d’aquest
tipus de situacions.
Són els prejudicis lingüístics
que ens condicionen i que inclouen totes les experiències anteriors viscudes, ja des de la infantesa, (que fan
els infants... el que veuen fer als grans) Perquè els nostres pares o avis no
només han ens han transmès la llengua, sinó també la manera d’actuar... però també les situacions no
viscudes directament, però, que d’una o altra manera coneixem bé .
També els models, els
referents, les instruccions que hem rebut i hem processat a causa del procés
d’imitació que habitualment exercim.
Són aquests prejudicis els que
realment ens estant provocant aquesta incomoditat, impotència o ràbia. Un
situació molt diferent a la que es produeix en el nostre interlocutor que, al
contrari que nosaltres, actua amb total comoditat perquè ell no pateix de cap
manera aquests prejudicis que tenim inserits profundament els catalans.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada