Avui l'Assemblea Nacional Catalana compleix 5 anys. Naixia oficialment el 10 de març de 2012 ern un acte al Palau Sant Jordi de Barcelona.
L'ANC, però, havia començat a gestar-se molt abans, concretament el 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt. Després, el 12 d'abril de 2011, es presentava de manera oficial la Crida a la Conferència Nacional per l'Estat propi, signada per 200 persones. La Conferència tindria lloc el 30 d'abril de 2011 al Palau de Congressos de Montjuïc amb l'assistència de 1.500 persones.
L'Assemblea es declarava hereva de l'Assemblea de Catalunya i volia recollir eerls esforços del moviment de les consultes i construir el camí cap a la independència des de la societat civil. És bo recordar com ens definíem:
L'Assemblea Nacional Catalana que es vol constituir es defineix com una eina transversal per aglutinar la societat civil i promoure, en endavant, la mobilització i conscienciació socials, aplegant el màxim de sectors en la línia d'aconseguir una majoria social favorable a la independència. L'objectiu és forçar la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació vinculant i amb garanties, així com ajudar a conformar una majoria política favorable a la declaració d'independència i la seva internacionalització.
L'ANC és hereva de molts moviments i organitzacions que, si no haguessin existit abans, l'Assemblea tampoc no hauria pogut néixer. Hereva també de moltes persones que, individualment o col·lectivament, ja sigui des de l'independentisme o des del catalanisme ens han precedit durant 300 anys. És de justícia recordar tota aquesta gent que en moments extremadament difícils i complicats va mantenir viu el desig de recuperació de les nostres llibertats perdudes.
La campanya de l'ANC per commemorar aquest 5 anys d'existència oficial ens diu que enviem el millor record particular viscut amb l'ANC durant aquest temps. Us haig de dir que en tinc molts, de bons records. Han estat uns anys meravellosos, increïbles, fantàstics. Sempre agrairé la trucada telefònica de Josep Manel Ximenis que, una tarda de principis de 2010, em convidava a integrar-me en un petit moviment anomenat Moviment per la Independència que començaria a gestar el que acabaria sent l'ANC. Tornant, però, al millor record, el meu és molt clar: la gent. Totes les persones que he tingut ocasió de conèixer durant aquests anys, amb qui he treballat, amb qui he compartit actes, activitats, accions....grans moments feliços i, també, moments complicats, difícils. He tingut la gran sort de conèixer molta gent. Persones extraordinàries que són les que han fet realitat el que podia semblar un somni. Persones increïbles per la seva total dedicació al país i a l'objectiu de la independència. Ells i elles són els que, durant aquests cinc anys i també ara, em carreguen les piles d'il·lusió i de coratge per tirar endavant. Ells i elles són el millor record que tinc i que m'acompanyarà sempre.
I ara que hem fet 5 anys i que tenim la independència a tocar, un record emocionat per tots els companys i companyes que no han pogut arribar fins aquí: Muriel Casals, Santi Pons Josep Pons, Lluís Ballús, M. Victòria... i tants altres. Sempre estareu amb nosaltres.
Nosaltres som el somni
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada