La història oficial diu que
les Canàries van ser incorporades a la cristiandat per Castella quan el 1402
l’aventurer francès Jean de Béthencourt les hi va oferir. Tanmateix, ja fa
molts anys que els historiadors Serra Ràfols i Rumeu de Armas van destacar el
paper principal de catalans i, sobretot, de mallorquins en la conquesta,
colonització i evangelització d’aquestes illes al segle XIV.
El 1960, l’historiador i
catedràtic canari, d’ascendència catalana, Antonio Rumeu de Armas publicava el
llibre “El obispado de Telde: misioneros mallorquines y catalanes en el
Atlántico”, que desmuntava la tesi de la conquesta castellana. Rumeu partia de
documents trobats en diferents arxius com el de la Catedral de Mallorca, els de
Saragossa o el de la seu papal d’Avinyó.
El 1342, el rei Jaume III de
Mallorca enviava expedicions de colonització i de presa de possessió de
l’arxipèlag canari. Quan el regne de Mallorca es va reincorporar a la corona
catalana, Pere III va continuar el procés de
colonització. Els primers bisbes de les Canàries, del bisbat de Telde,
eren naturals de les Balears, fet que s’ha pogut demostrar només a partir de
documents indirectes, ja que la documentació original d’aquest bisbat, fundat
el 1351 o abans, ha desaparegut. Com també ha desaparegut la documentació
relacionada amb la conquesta definitiva de les Canàries al llarg del segle XV.
Tota la informació que es coneix es basa en còpies tardanes, la majoria del
segle XVII o posteriors, algunes d’elles apòcrifes.
El cert és que, pel cap baix,
estan documentades sis expedicions catalanomallorquines a les Canàries entre
els anys 1342 i el 1386, i és molt possible que n’hi haguessin més. Segons Francesc Sevillano Colom, que va ser
arxiver i historiador, tècnic superior de la Unesco, professor de Paleografia i
director de l’Arxiu del Regne de Mallorca, les expedicions del 1342 tenien,
clarament, “intenció de descobriment i de conquesta, en nom del rei de
Mallorca”.
Totes les fonts de la història
de les Canàries del segle XV i primeries del XVI són confoses, contradictòries,
fosques o senzillament inexistents, la qual cosa crea molts problemes als
historiadors per construir un relat coherent. Això explica que s’hagin assumit com
a vertaders una sèrie de esdeveniments de dubtosa confirmació o versemblança,
com ara l’existència d’una marina castellana que només existia sobre el paper i
en la imaginació d’alguns historiadors.
LA CLAU de la nostra història
d’avui girarà a l’entorn de la conquesta i colonització catalana de les Canàries.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada