A La Clau de la nostra història hem dedicat diversos
programes a la censura i a l’historicidi que va patir la nació catalana
principalment durant el segle XVI. En el progtama d'avui ens hi tornarem a referir.
¿Per què, 150 anys després del naixement de la impremta,
un escriptor deixaria, volgudament i conscientment les seves obres manuscrites
i inèdites?
Això és el que va fer en Jaume Ramon Vila, que va néixer
a Barcelona, segurament sobre els anys 1569-1570 i que va morir el 1638.
Heraldista i prevere, provinent d’una família
noble d'origen empordanès.
En Ramon Vila podria haver aprofitat la impremta per
divulgar la seva obra entre molts més lector. Segons ell mateix explica, però,
les va voler deixar manuscrites per burlar, precisament, la censura de l’època.
El movia la intenció de preservar-les de les falsedats que sovint s’hi
introduïen en els textos a mesura que aquests anaven passant per la impremta.
De les seves obres destaca la Crònica de Jaume I amb un pròleg seu de veritable antologia. Vila explica que redacta la còpia per desmentir les falsedats que historiadors castellans llençaven contra els catalans.
La seva obra magna i inacabada és el Tractat d’Armoria que es conserva actualment a la Biblioteca Nacional de Catalunya. Una obra, també, manuscrita i monumental. Consta de quatre volums i cadascun pesa entre quatre i cinc quilos Conté una gran quantitat d’informació molt valuosa. Els quatre volums estan farcits d’escuts d’armes. Són les armes de les nissagues de les de les diferents cases de les nobleses catalana, aragonesa, valenciana... les del casal dels reis de Catalunya i Aragó i les de les famílies dirigents dels reialmes que hi estan relacionats, és a saber, les dels regnes de València, Nàpols, Sicília,Jerusalem, Xipre, Flandes o Borgonya....
De les seves obres destaca la Crònica de Jaume I amb un pròleg seu de veritable antologia. Vila explica que redacta la còpia per desmentir les falsedats que historiadors castellans llençaven contra els catalans.
La seva obra magna i inacabada és el Tractat d’Armoria que es conserva actualment a la Biblioteca Nacional de Catalunya. Una obra, també, manuscrita i monumental. Consta de quatre volums i cadascun pesa entre quatre i cinc quilos Conté una gran quantitat d’informació molt valuosa. Els quatre volums estan farcits d’escuts d’armes. Són les armes de les nissagues de les de les diferents cases de les nobleses catalana, aragonesa, valenciana... les del casal dels reis de Catalunya i Aragó i les de les famílies dirigents dels reialmes que hi estan relacionats, és a saber, les dels regnes de València, Nàpols, Sicília,Jerusalem, Xipre, Flandes o Borgonya....
Aquesta obra també fa evident que va ser a Barcelona on
els Reis Catòlics i en Colom es van torbar per parlar del finançament de
l’empresa de la descoberta i que se li van donar 17 mil ducats per poder
organitzar-la. I els ducats eren aleshores una moneda en curs només al
Principat i no pas a Castella, on s’usaven els maravedís.
No ens podem oblidar, però, del dietari que va escriure
Jaume Ramón Vila i que comprèn els anys 1596 a 1601. Una obra que recull els esdeveniments més
importants de la ciutat de Barcelona i del Principat. Vila posaria al servei
d’aquest dietari tots els seus coneixements sobre l’elaboració de textos
historiogràfics i ens donaria com a resultat un dietari basat en el principi de
veracitat, creat a partir de notes i farcit de fonts documentals que reforcen
el seu discurs. L’estudi de les fonts i del dietari en general ens acosten a un
autor fins ara un tant menystingut i ens permeten aprofundir en el coneixement
de l’època i els seus autors.
Avui, a LA CLAU de la nostra història Jaume Ramón Vila i la seva obra.
Avui, a LA CLAU de la nostra història Jaume Ramón Vila i la seva obra.
Sóc Montserrat Montesinos, la persona convidada aquest dia per parlar d'aquest tema. Hi ha un petit error: el nom de l'autor del Tractat d'Armoria és Jaume Ramón Vila, no Joan Ramon. Prego correcció, si us plau. Conforme amb tota la resta. montsemon2@yahoo.com
ResponEliminaCorregit" Disculpa l'error....
ResponElimina