L’any 1936, Salvador Espriu tenia el seu primer
contacte amb el teatre i traduïa, del castellà al català, Fedra de Llorenç Villalonga. Uns quants anys després, el 1977,
Espriu escriu una nova versió del mite de Fedra,
la qual titula Una altra Fedra, si us
plau. L’origen d’aquesta peça teatral, però, no parteix de la voluntat
d’Espriu, sinó d’un encàrrec personal de l’actriu catalana Núria Espert.
Espriu va plantejar l’obra amb una estructura de
metateatre, és a dir, de teatre dins del teatre. Així, podem veure com, dins de
Una altra Fedra, si us plau hi ha
tres representacions: a) El mite de Fedra; b) El món dels espectadors de Sinera[1][1],
representats pels personatges-titelles i c) el món de la Gran Actriu que
representarà el paper de Fedra, que és el mateix món o viu Salom de Sinera[2][2].
Finalment, hi ha el nostre món, els dels espectadors reals que assistim al
teatre.
Espriu parteix , bàsicament, de l’Hipòlit
d’Eurípides per fer la seva versió de Fedra. Si
bé, com ens diu el mateix Espriu, cal considerar l’origen del mite com a
universal:
“En realitat, aquest tema, dotat d’un atractiu
ric de múltiples possibilitats dramàtiques, és una variant d’un motiu folklòric
universal, que apareix en les més diferents cultures. El motiu, reduït als seus
trets essencials, és sempre el mateix: una dona casada, ja no de la primera
volada, requereix algun jovenet perquè la complagui. El jovenet, per les raons
que sigui, es nega a servir a la dona, i aleshores aquesta, despitada, vexada o
atemorida, l’acusa públicament.”
Tot i basar-se en l’argument de l’obra
d’Eurípides, Espriu no utilitza com a motiu de l’enamorament de Fedra la
intervenció de la deessa Afrodita, sinó que el justifica amb l’acció cega i
irreflexiva de l’amor. L’obra planteja diversos motius pels quals ha sorgit
aquesta amor: 1) L’odi profund que sent per Hipòlit, que s’ha convertit en
amor. 2) L’herència genètica –com apunten Enone i Teseu- pel fet que la seva
mare, Pasifae, va enamorar-se d’un brau. 3) El matrimoni infeliç amb Teseu i el
desig de recuperar la joventut per mitjà d’Hipòlit. 4) Els designis d’Afrodita,
tal com s’edevé en el drama d’Eurípides.
Els personatges de l’obra dialogant constantment
els uns amb els altres. Només una sola vegada veiem un personatge pronunciant
un monòleg. Fedra, quan apreix per primera vegada en escena, reprodueix la
forma que prenien les tragèdies gregues quan, a l’nici, apareixia un personatge
que recitava un monòleg en què anunciava qui era i allò que li succeiria:
“Ni dormo ni menjo, estic malalta. Com poden emmalaltir
els constants monòlegs, sense resposta ni sortida, en el fons d’un mateix”
Personatges com Magdalena Blasi i Tecleta Marigó,
dues senyores representants simbòliques d’un públic burgès de poble o de petita
ciutat. Cadascuna d’elles s’identifica amb personatges diferents: Tecleta amb
Hipòlit, que li cau força bé; i Magdalena amb Fedra, que no li acaba d’agradar:
“Perversió moral, incest, remordiments, etc.
Estimar alhora dos homes o fugir amb un no és res de l’altre món. El terrible
és estimar un home i un mirall. I no poder triar.”
Altres personatges d’Una altra Fedra, si us plau són la Gran Artista, que acabarà
representant el paper de Fedra; L’Altra, que no és una primera actriu i que és
el personatge que exposa el punt de vista de Salom; Fedra; Enone, que té la
funció de descriure la situació de Fedra i de fer-li preguntes per tal de
fer-la parlar; Hipòlit, el fill de Teseu; Teseu, rei d’Atenes, presentat per
Fedra i Enone com el mal marit; Thànatos, el personatge vestit de negre que es
queda immòbil en un angle de l’escena i que cal veure com el símbol del geni de
la mort i Pulcre Tompel·li, el lector model de la tragèdia que veu
representada.
Una altra Fedra, si us plau recull tot el simbolisme clàssic grec. En paruales del director Lluís
Pasqual: “La tragèdia, el mite, són font de coneixement, de raó, de llum,
producte i herència d’un univers mediterrani, genuí i universal que Espriu
estima.” Un univers mediterrani universal que, passat pel sedàs espriuà, es veu
amarat de tota l’essència simbòlica que compon i integra el Mite de Sinera.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada