L’historiador i escriptor
català, Ferran Soldevila, escrivia: “la llengua és l’essència mateixa d’un
poble, l’essència perceptible de la seva ànima, la sang del seu esperit. El
poble que l’ha conservada, o que l’ha recuperada, encara que hagi perdut altres
prerrogatives i atributs, per importants que siguin, té la possibilitat de
recobrar-se íntegrament”
El sistema constitucional
català, els seus usos i costums, les seves llibertats van xocar frontalment
contra el projecte polític de la “Gran Castella”, un projecte absolutista
iniciat pel comte-duc d’Olivares, privat del rei Felip IV, que en el segle XVII
ja va començar a aplicar la seva màxima “Un rey, una ley, una moneda, una
lengua.”
Per tal que coincidís amb els
seus somnis imperials, el despotisme il·lustrat (segona meitat del segle XVIII)
va crear una nació inventada: Espanya (la Gran Castella). L’estructura estatal
de Castella va crear la seva “nació” dissenyada amb l’aparell
políticoburocràtic i l’exèrcit com a instruments. Va harmonitzar la legislació;
encunya una sola moneda; ensenya una sola llengua i una única història, mítica
i simbòlica; crea una sola jerarquia militar que governa un exèrcit disposat a
morir sota una sola bandera.
En paraules del nostre convidat
d’avui, “és en aquest context en què neix la institució escolar, tal com, més o
menys, l’entenem actualment. En no disposar d’Estat, els catalans veuen com la
seva llengua és separada del tot de la vida escolar (a favor de l’espanyol, del
francès i de l’italià, llengües que esdevindran de referència en els seus
respectius estats).”
"Malgrat que les repetides
prohibicions de la llengua i els càstigs que s’hi imposaven per usar-la (arreu
del territori) són una demostració fefaent que la llengua continuava viva,
d’una manera o d’una altra, a l’escola, és evident que el procés
d’espanyolització, de francesització o d’italianització de la nostra població,
si més no, en els àmbits formals, avançava paulatinament a mesura que disminuïa
la població no escolaritzada.”
L’any 1995 es publicava El llibre negre de Catalunya –de Felip V a l’ABC– de l’historiador i polític Josep
M. Ainaud de Lasarte, un recull de textos que documentaven els atacs que havia
sofert Catalunya des de 1714 i fins al 1994.
Avui parlarem d’un altre
llibre molt més recent: “Cròniques negres del català a l’escola” i ho farem amb
el seu autor: Pere Mayans
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada