En Josep Pallach i Carolà va
néixer a Figueres el 1920 i va morir a l’Hospitalet de Llobregat el 1977. Va
ser mestre, pedagog i polític.
El 1934 amb només catorze
anys, es va afiliar al Bloc Obrer i Camperol i el 1936 es va unir al Partit
Obrer d'Unificació Marxista (POUM), del qual va ser el secretari de les
joventuts a Figueres.
Quan van esclatar els fets
de Maig de 1937, va defensar els locals del >POUM de Figueres i va haver
d’amagar-se a Roses, on va exercir de mestre d’escola i també es va afiliar a
la CNT. El gener de 1938 el van enviar al front en un batalló de càstig
controlat pel PSUC.
El febrer de 1939 s’exilia a
França on, després de passar per diversos camps de concentració, estudia a
Montpeller i s’incorpora a la resistència francesa, formant part d'una xarxa encarregada
de recollir els aviadors anglesos caiguts i fer-los passar cap a Barcelona.
El 1968 torna a Barcelona i
treballa com a professor a l’Institut de Girona i a la Universitat Autònoma de Barcelona.
El novembre de 1974 va
participar activament en la constitució, a Montserrat, del Reagrupament
Socialista i Democràtic de Catalunya (RSDC), amb el sector del Moviment
socialista Català que havia encapçalat. La idea principal era constituir un
Partit Socialista autònom. També s'hi aplegaren un sector d'ERC dirigit per
Heribert Barrera, el grup d'orientació cristiana dels Socialistes Demòcrates
Catalans, i el Bloc Popular de les Terres de Lleida. D’aquesta manera es
diferenciava definitivament del corrent de Raventós, anomenat Convergència
Socialista de Catalunya.
El maig de 1976 el
Reagrupament Socialista es va transformar en el PSC-Reagrupament i, el 9 de
gener de 1977, Pallach va ser escollit secretari general. Pocs dies després,
l’11 de gener, Josep Pallach moria d’un atac de cor.
Com s’hauria desenvolupat la
política d’aquest país amb en Josep Pallach comandant el PSC-Reagrupament? És
una cosa que mai no podrem saber.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada