L'ANC 2020. Trobada d'assemblees de base (1. L'Assemblea com a actor polític. Resum i propostes)

El passat 18 de gener, va tenir lloc a Calaf una trobada d'assemblees de base de l'ANC. L'objectiu era el de debatre la situació de l'Assemblea en l'actual context polític i quin ha de ser el paper que ha de tenir en aquesta fase del procés d'independència.

Van assistir-hi més de d'un centenar de persones en representació de 50 assemblees. També hi van participar membres d'altres assemblees, a títol personal i, fins i tot, algun membre del Secretariat Nacional (SN) actual.

El debat i, sobretot, les propostes sorgides d'aquesta jornada prenen una importància rellevant davant de la propera Assemblea General Ordinària de l'ANC on caldrà aprovar el Full de ruta 2020-2021 i davant de les properes eleccions al SN de l'organització.

La jornada, el debat i les propostes estan dividides en tres eixos: 1) L'ANC com a actor polític. 2) L'ANC com a agent mobilitzador i 3) Organització i funcionament de l'ANC i del SN

El resum de la jornada i les conclusions s'han fet arribar a totes les assemblees de base i també al SN de l'Assemblea. Per la importància del document, crec que és imprescindible que pugui arribar a tots els associats de l'ANC i a tota aquella persona que pugui estar compromesa en el futur del nostre país. Per això, i després de demanar autorització als organitzadors de la trobada, he decidit penjar-lo en aquest blog.

Són documents llargs, però que cal llegir amb atenció per poder reflexionar adequadament sobre les propostes. 

GRUP 1: L’ANC COM A ACTOR POLÍTIC

1.CONSIDERACIONS GENERALS (primera ronda per a posar en comú quina opinió tenien els membres del grup sobre el tema).

Una majoria (de fet la pràctica totalitat dels assistents) va manifestar:

1.1.En relació al paper de l’ANC:

• L’objectiu de l’assemblea és un objectiu polític.

• La comissió d’incidència política hauria de ser el pal de paller entorn del qual s’articulen totes les comissions, especialment la de comunicació i la de mobilització.

• Sense criteri, línia política o objectiu polític no hi pot haver acció política ni mobilització eficient. La mobilització per la mobilització no només no porta enlloc, sinó que acaba debilitant la capacitat de convocatòria de l’ANC.

• L’ANC no pot anar a remolc dels partits ni supeditar el seu posicionament a l’opinió dels partits.

• Com que l’ANC ha anat progressivament, i sobretot a partir del 2014, supeditant la seva acció a l’estratègia política i partidista dels partits, mica en mica, ha anat perdent força, pes, lideratge i capacitat de convocatòria. Ha deixat de ser un actor polític de primer ordre.

• L’excés de burocratització també ha anat matant l’agilitat i la capacitat ràpida de resposta que requereix tot moviment polític que aspiri a ser decisiu i rellevant.

• L’excés de burocratització, la manca de criteri polític, el partidisme, que s’ha anat instal·lant en els òrgans de gestió, i la repressió han anat convertint l’ANC en una entitat poruga, mediocre i irrellevant.

• El paper de l’ANC no és ni ha de ser el mateix que el dels partits. Ells tenen interessos partidistes legítims, però sovint incompatibles amb les condicions que entenem que es requereixen per a fer possible la independència amb el menor temps possible.

• Cal trobar la manera d’evitar el control dels partits dins del SN de l’Assemblea.

• Si no es vol anar a remolc, cal ser crítics tant amb els partits com amb els altres actors polítics i, si cal, passar-los pel damunt, posar-los davant del mirall de les seves contradiccions. L’ANC ha de ser un agent amb capacitat real de d’incidir en els partits, i no pas a l’inrevés. Hem de fer respecte i ser una amenaça per als partits que considerem que no treballin en la direcció que considerem necessària per assolir‘ l’objectiu de la independència.

• L’ANC no pot ser neutral. Ha de ser el revulsiu que faci reaccionar els partits, que els posi davant del mirall, que parli clar, i digui les coses pel seu nom i, sense eufemismes, denunciï les actituds, accions o posicionaments partidistes, i els obligui a parlar clar també a ells. No es tracta d’estar bé amb tots, sinó de dirl-os, sense embuts, allò que pensem encara que sapiguem que no els agradarà sentir-ho.

• Estem tips d’interpel·lar en va els partits. És debades interpel·lar-los: han demostrat a bastament que acaben fent el que ells creuen que han de fer i que no estan disposats a permetre que l’ANC, ni ningú els marqui el full de ruta. Prioritzen els interessos de partit per damunt dels de la independència.

• L’assemblea en moments d’eleccions ha de donar criteris, anàlisis o missatges clars que aportin, com a mínim als socis, pautes i orientacions de cara a quin vot pot ser més útil a la nostra causa. El vot sembla ser que és l’únic que fa moure els partits i aquí l’ANC s’ha de posicionar.

• L’ANC ha de fer propostes i missatges clars i contundents.

• S’han fet campanyes interessants que es valoren positivament, però que en cap cas poden substituir l’objectiu principal que és el de marcar el rumb per assolir la independència i combatre qualsevol actitud que suposi un fre, una renúncia o entrebanqui l’objectiu.

• Cal adaptar l’estructura i organització de l’ANC als objectius a assolir.

• Es considera que un SN de 77 membres és ingovernable i ineficaç com s’ha pogut comprovar. Cal reduir el nombre de membres. Hi ha qui opina que tots els secretaris haurien de ser elegits pel territori, però també es comenta que de fet tots els secretaris representen el territori (els elegits a nivell nacional han estat elegits per tots els socis i un cop elegits tots tenen les mateixes funcions i

obligacions, tots han de retre comptes als socis, tots representen els socis). En

tot cas es considera que això no és pròpiament matèria del nostre grup i es proposa deixar aquestes qüestions de banda i passar-les al grup 3.

• Conscients que la unitat de l’independentisme era necessària per a assolir l’objectiu, s’han dedicat, sense èxit, molts esforços per assolir-la. Per això es considera que ara cal tocar de peus a terra i ser conscients que per aquest camí no ho aconseguirem. L’objectiu és la independència, no la unitat. No es pot sacrificar l’objectiu per tal de facilitar la unitat.

1.2. En relació als membres de l’ANC i a les assemblees de base

• Els socis no poden desentendre’s de l’entitat i esperar que funcioni sola: és important que coneguin bé els Estatuts, el RRI i el FR (els tres documents que s’aproven a l’AGO) i vetllin per al seu acompliment; que assiteixin a l’AGO per poder-hi votar (darrerament ha disminuït l’assistència a l’AGO, però atès que el

problema s’arrossega de fa temps ara es fa difícil saber si la manca d’interès dels socis és la causa de la disminució de l’assistència, o si aquesta manca d’interès és la conseqüència del fet de no sentir-se escoltats ni tinguts en compte, de la manca de lideratge, de la pèrdua de capacitat real d’incidència política de l’ANC….).

• Així mateix es considera que els membres de l’assemblea també hauríem de fer autocrítica: els socis haurien de fer el seguiment del grau d’acompliment del FR i demanar explicacions quan considerin que no s’està aplicant.

• Hem de deixar el dol, la queixa, i ser proactius. Deixar de ser reactius i ser proactius, avançar-nos als esdeveniments sobretot quan són fàcilment previsibles. Actuar o pronunciar-se quan ja no té remei serveix de ben poc.

• Deixar actituds porugues i conservadores: si preservar o protegir l’entitat ha de comportar renunciar a l’objectiu de liderar, empènyer i marcar el full de ruta

per fer possible la independència, aleshores l’assemblea perd la seva raó de ser i no tindria cap sentit preservar-la.

2. PROPOSTES

2.1. Redactar un Full de ruta concís que marqui una línia política clara (no ambigua).

2.2. Donar només suport als partits que treballin en la direcció del nostre Full de Ruta.

2.3. Impulsar consultes digitals de manera habitual.

2.4. Impulsar la participació activa dels socis en els debats constituents.

2.5. Impulsar la participació en el Consell per la República.

2.6. Impulsar la creació de Consells Locals per la República.

2.7. Reactivar el projecte d’Incidència Política al Territori (IPT) començada als inicis del 2017 per la Comissió d’Incidència Política del SN anterior per tal d’implicar els socis i les assemblees de base en l’anàlisi política i establir un feedbak entre les assemblees i la comissió política.

2.8. No perdre de vista que l’ANC és abans que res i sobretot una entitat política (no és jurídica, ni econòmica, ni de marxandatge, ni un organitzador de les manifestacions de l’11S….) i per tant el funcionament del SN ha de ser àgil, ràpid i eficient. El FR marca la feina del SN per a tot un any i per això ha de ser el més concret possible evitant les ambigüitats a fi i efecte de facilitar la resposta ràpida del SN en moments difícil i imprevistos.

2.9. Proposta feta per una territorial de cara a futures eleccions al Parlament espanyol (mentre formem encara part d’aquest estat): impulsar una candidatura “Escons en Blanc”.

2.10. En aquest sentit, també algunes AT van proposar que, en el cas de noves eleccions al Parlament de Catalunya,  l'ANC estudiés la possibilitat d'impulsar una candidatura. 

2.11. Modificar el redactat de la darrera frases de l’article 2.4 dels Estatuts que diu: «L’Assemblea Nacional Catalana es mantindrà totalment independent de qualsevol partit polític, coalició electoral o grup d’electors i no es presentarà a cap tipus d’eleccions.» La modificació podria consistir per exemple en eliminar o modificar la part destacada en negreta.

L’objectiu d’aquest canvi seria el de deixar la porta oberta per si arriba un moment que arribéssim a la conclusió que no queda altre remei que participar activament en alguna contesa electoral amb un únic objectiu: comprometre’s a fer efectiva la independència.

Aquesta proposta, que s’ha valorat, ha suscitat força debat. Es veuria també com un problema que l’ANC entrés en la batalla electoral justament perquè deixaria de poder fer el seu paper de revulsiu i paper crític i passaria a ser un partit més que podria quedar també atrapat en la lluita partidista. En tot cas, però, s’han valorat les diferents visions i s’ha conclòs que, atès que és un tema delicat i amb posicions oposades, caldria un debat més aprofundit, que valorés a fons pros i contres, abans de posicionar-nos i fer una proposta concreta. Per això s’ha proposat ajornar el debat i plantejar-lo properament com a debat monogràfic.

2.12. Convidar i animar les assemblees de base perquè recuperin el paper i sobirania que tenien inicialment (i continuen tenint), tinguin iniciativa i no estiguin a l’espera dels projectes que els arribin des del SN, sinó que dins del seu àmbit, i d’acord amb el Full de Ruta aprovat, siguin vives i presents al territori i actuïn com a agents crítics i proactius.