Eugeni Xammar, el periodista que ens va explicar el món (DAVANTAL del programa 160 de LA CLAU de la nostra història)

 Eugeni Xammar és fill del somni català. Un jove saltataulells de cabellera lleonina agafa l’ascensor social, nacional, i arriba a ser un “superperiodista” llegendari, mític, que vola amb una gavardina planetària. El noi alt, prim, pengim-penjam, afuat, que es fa a si mateix: a les biblioteques, les xarxes socials de la curiositat, les lectures robades a la son... Xammar és tradició i innovació: autogestió, autosuficiència, autodeterminació. Només ens tenim a nosaltres. I explica el saber fer català al món.

Aquestes paraules formen part d'un article que Francesc Canosa va escriure al diari ARA al maig de 2018.

Xammar va passar la major part de la seva vida fora de Catalunya exercint el periodisme per a diaris d’Europa i d’Amèrica. Va treballar  com a corresponsal a Buenos Aires, París, Madrid, Londres, Berlín, Washington DC o Ginebra i va viatjar a Itàlia, Rússia o Àustria entre molts altres. Com a corresponsal va col·laborar principalment amb mitjans catalans escrivint en català, com ara La Publicitat, La Veu de Catalunya o la revista Mirador.

Xammar va ser un testimoni excepcional perquè va viure sempre des de dins (o de molt a la vora) els conflictes més decisius de la convulsa vida política de la primera meitat del segle XX. Va ser testimoni dels esdeveniments que van conduir a la Setmana Tràgica i, a través de la seva producció periodística podem resseguir els fets que va viure de prop: de la Gran Guerra a l’exili republicà i la victòria franquista, passant per la consolidació de l’URSS, l’aparició dels nous estats europeus, la proclamació de la II República o l’ascens del nazisme i una entrevista amb Adolf Hitler.

Catalanista, defensor acèrrim de la llibertat de Catalunya, va mantenir contacte amb els exiliats durant la dictadura de Primo de Rivera, i amb la proclamació de la República Catalana es va posar al servei de Francesc Macià. Durant la Guerra Civil,  exerceix de secretari de l’Ambaixada republicana a París, i posteriorment en diferents capitals europees. Exiliat a França serà  testimoni de la II Guerra Mundial. A partir de 1945, va col·laborar amb els presidents Irla i Tarradellas, i escriu a diverses revistes de l’exili.

Segurament, el que millor sintetitza la vida i la feina d’Eugeni Xammar son dos títols. El primer el de l’exposició que va tenir lloc a finals de 2014 “Eugeni Xammar: el periodista que ens va explicar el món”. La segona, les seves memòries titulades “Seixanta anys d’anar pel món”.