Temps era temps... Quan fèiem el nivell C...

Alguns ja sabeu que sóc filòleg i que he treballat durant anys com al que en diuen "Tècnic de Normalització Lingüística", una denominació que abasta forca feines diferents relacionades amb la llengua catalana. Bàsicament em vaig dedicar a fer classes de català per a adults. 

Regirant papers, avui he recuperat un text que vaig escriure als meus alumnes d'algun dels nivells C que he fet. Ha de tenir molts anys, 25 o 30. Potser algun alumne el pot recordar. 

Als meus alumnes del nivell C

Una prèvia abans de començar. Observareu que el text està redactat d’una manera molt peculiar. Se us farà dificultós de llegir amb tants incisos. No se us acudeixi mai de redactar d’aquesta manera (si no és amb una intenció molt clara i justificada, com és el cas).

Bé, això s’acaba. Arribem al final de curs. Darrere (adverbi...acabat en –e-) queden ja unes quantes hores de classe.

Si m’ho permeteu i, si no, (separat, darrere hi ha un verb elidit) ho faré igualment. Aquí teniu les darreres recomanacions, sempre amb l’objectiu que us puguin servir d’alguna ajuda a l’hora (separat... diferenciar de “alhora”, adverbi) de fer la prova. També em serveixen per dir-vos adéu, o millor, a reveure, i agrair-vos (sense dièresi... és un infinitiu) la vostra companyia durant aquests darrers mesos.  

Vull dir-vos que la majoria de vosaltres –no ben bé tots, va remarcar- heu treballat força durant el curs. Si no ens ho juguéssim gairebé (adverbi...una sola paraula. Diferenciar de “gaire bé”... quantitatiu més adverbi)  tot en una prova final, alguns gairebé tindríeu (accent... forma plana acabada en diftong) l’apte o l’apta (és una adjectiu variable)  l’abast de la mà.

Ja sabeu què (amb accent –interrogatiu-) en penso de la prova, si és( accent, verb ser) que les vegades que n’hem parlat (verb preposicional...”parlar de”, pronom feble EN) a classe tenia la sort que m’escoltéssiu, però hi incidiré (complement preposicional... “Incidir en”, pronom feble HI) una mica més. M’agradaria, voldria, que superéssiu l’examen, però (davant de la conjunció “però”, accent obert... coma) m’agradaria molt més que si el dia que llegiu els resultats veieu que sou “No aptes”, després de l’empipamenta i els renecs interiors o exteriors naturals, lògics i habituals, penséssiu (paraula plana acabada en diftong, accent tancat, com tots els imperfets de subjuntiu de la mateixa conjugació) que, en el fons, no heu perdut el temps. Sí (amb accent... afirmació), ja sé que això és molt fàcil i molt maco de dir, però molt difícil d’assumir, però... -què voleu- sempre ha estat una de les il·lusions i objectius quan començo a impartir un curs de català.

Passo ja (verb passar....S sorda entre vocals... doble “S”) a oferir-vos algunes recomanacions, la majoria ja conegudes per tots vosaltres.

1.  D’aquí al dia de l’examen repasseu allò (accent obert) que us sembli que porteu més fluix. Sobretot (una sola paraula. Diferenciar de “sobre tot” feu i refeu els exercicis del dossier.

2.  Si podeu, que algú us faci dictats. Repasseu-los i fixeu-vos bé (adverbi... amb accent diacrític) en les errades.

3.   No oblideu la part oral. Practiqueu tot el que (forma de relatiu correcte, equivalent a “allò que”) pugueu, sobretot la lectura en veu alta.

4.  El dia de la prova intenteu evitar els nervis. Ja sé (verb “saber”, amb accent) que és difícil. No us precipiteu. Penseu que disposeu de dues (femení) hores. Aprofiteu fins al darrer minut.

5.  Quan arribi el dictat, concentreu-vos al màxim. En la primera lectura, NOMÉS escolteu i fixeu-vos en què diu i com ho diu. Ja tindreu temps de penar en com s’escriu. Quan dictin, és quan més concentrats heu d’estar.

6.  En la segona lectura, repasseu els signes de puntuació (atenció a les pauses) i vigileu que no us hàgiu deixat res. Després (aguda... accent tancat) comproveu l’ortografia (IA no és diftong, sense accent, doncs). Penseu per damunt de tots  en aquelles faltes que acostumeu a cometre i que denominem com a “tontes” (barbarisme). No és tan greu equivocar-se en una paraula complicada. El que és més greu és quan ens equivoquem en paraules que coneixem abastament (ÉS del verb ser... TÉ del verb tenir...Accents “fàcils”... Gerundis que acaben en -NT... Infinitius que acaben en –R, etc.etc.) Concentreu-vos en allò que sabeu, que segur que és molt.

7.  En l’article d’opinió, penseu abans d’escriure. Quan comenceu a redactar heu de tenir una mica les idees clares sobre allò que voleu explicar. Primer, idees. Després, traslladeu-les al paper. Finalment, repasseu l’ortografia i torneu a pensar en tot allò que sabeu. No podeu equivocar-vos en allò que coneixeu bé. Si (sense accent, és un condicional) s’hi fixeu bé, en aquest paràgraf he repetit tres vegades “allò”. Error, doncs, de variació.

8.  Les preguntes de gramàtica, llegiu-les amb atenció abans de contestar-les. No correu. Sense presses. Responeu (imperatiu... sense cap “G”) totes les qüestions. No deixeu preguntes sense respondre. (Ja he tornat a repetir un verb... error de variació)

9.  Se m’acudeixen moltes més coses per dir-vos, però em sembla  que us marejaria més del compte. Potser ja ho he fet una mica. Si no (separat... darrere hi ha un verb) us agraden les recomanacions, ja ho sabeu: (dos punts...introducció, obertura a una explicació) les envieu a “l’arxiu americà”. Vosaltres mateixos.

10. Res més. Agrair-vos, si heu arribat fins aquí, la vostra atenció. Per a mi, ha estat un autèntic plaer (sempre ho és) poder haver-vos fet aquest curs de nivell C. Gràcies, també, per les vostres preguntes, pels vostre dubtes, perquè és a través d’ells com m’ajudeu a mi a aprendre (després de la P... no us deixeu la R) en cada classe alguna cosa nova.

A reveure i  bona feina!