Una relació sense tendresa,
sense carícies,
sense contemplacions i somriures,
sense abraçades ni afalacs,
sense els “t’estimo” i els petons
és lletra morta
Avui és el dia dels petons.
32 dies en confinament.
Comença a quedar lluny aquell dia que vaig dir adéu a les meves filles amb un
petó. Comença a quedar lluny aquell dia
que em rebolcava pel sofà amb la meva néta petita. Comença a quedar
lluny aquell dia que vaig anar a recollir els néts grans i vam dinar junts.
Comença a quedar lluny aquell dia en què vaig fer les darreres abraçades o les
darreres estretes de mans... Tot començar a quedar lluny.
I avui, és el dia dels
petons.
Confesso que no en tenia ni idea, però pel que es veu, el 13 d’abril se
celebra aquest dia. Sembla ser que un dia com aquest de 2013 un matrimoni
tailandès va marcar aquella data al calendari després de guanyar en un concurs
que cada anys es fa per Sant Valentí. La parella es va fer el petó més llarg
del món. Va durar durar 58 hores, 35 minuts i 58 segons.
És una situació ben
contradictòria, més aviat kafkiana, que haguem de celebrar el dia dels petons
tancats a casa i en confinament.
Però, avui és el dia dels petons.
No sé encara quan podré
tornar a fer petons a tota la gent que els en vull fer. Així que, un dia com
avui, els haureu de rebre en la distància, de manera virtual. Petons per a
tothom... Per a les filles, per als néts, per a la família, per als amics i amigues (els
nous i els antics), per a les companyes i companys que fa temps (alguns molt de
temps), que no ens veiem.. Petons fins i tot per a la gent que potser no arribaré
a conèixer mai.
Doncs, sí... Avui és el dia dels petons.
Petons per a tothom.... Petons de tots colors... Com
els d’aquests versos que he trobat per la xarxa, però que no he sabut veure qui
n’era l’autor o autora Em sembla inspirat en el conte “Mare, de quin color sónels petons?" de Carla Pott i Elisenda Queralt
Mare, de quin colors són els petons??
De petons n’hi ha a grapats, de tots
tons, tonalitats,
com escales i cançons, gust de fruites o
gelats.
Mil colors que n’has trobat, i de tots
n’has agafat,
molt més que simple humitat, dolç amor o
suavitat...
...N’hi ha de verds, que et deixen els
ulls oberts,
n’hi ha de grocs, bonics, sincers, com
pocs,
n’hi ha de vermells, aquells que sentim
de petits fins que ens fem vells.
n’hi ha de liles i rosats, surten dels
enamorats.
I els taronges i morats, desprenen vida
i suavitats,
Els ocres o marrons, són curts però
també bons,
i de tots els tons blavencs, sentiments
prou bonancencs.
De la fusió d’aquests colors, un arc de
multicolors,
Sant Martí o Iris trobat, un amor amb
llibertat.
Venen negres, també blancs, són fusions
o esvorancs,
un bonic petó pintat, que per mi és
Llibertat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada