PER
FORA TOTS SOM DIFERENTS. PER DINS TOTS SOM IGUALS: AMOR.
Realment un dels principis
més difícils de compartir.
Aquest principi és, de
tota manera, un dels meus convenciments. Accepto i crec en les persones
profundament. Això no vol dir que comparteixi amb elles les seves actuacions.
Quan discrepo profundament amb algú necessito un cert temps per tranquil·litzar
les emocions, les sensacions, per després poder establir la relació sense
condicionants.
És important parlar dels
fets que fan les persones, no de la seva idiosincràsia personal.
Es té que estar d’acord o
no amb els actes que fan, no per aquests actes desqualificar-les a elles en si
mateixes.
Crec que tothom en el seu
moment i en les seves circumstàncies fa
el millor que pot decidir en cada
moment. No sé explicar perquè hi ha persones que en un moment maten a d’altres,
ni explicar com, en aquella circumstància, allò és el millor; potser només
tingui explicació en la globalitat del món que ens envolta, en fi, no ho sé.
En principi és una aposta
decidida per les persones en sí mateixes. Total.
COMUNICO
AMB EL MEU INTERIOR
El món no és, només el que
passa al nostre exterior. El món interior és summament interessant i ens
condiciona la manera com vivim l’altre. Per exemple els somnis son una finestra
d’aquest món interior. Ara amb la informàtica ens podem arribar a confondre.
Podem no saber si estem vivint un somni, una experiència virtual o la pròpia
realitat.
Saber viure els somnis és
molt enriquidor, ens dóna altres experiències. Per això s’ha de fer un treball
d’interpretació. Els indígenes de molts continents han dedicat una gran part de
les seves vivències a interpretar els somnis és part del seu substrat cultural.
Els somnis poden ser molt agradables, d’aquí ve l’expressió “He passat una nit
de somni” o molt desagradables “he tingut un malson”. De tota manera per entrar
als somnis s’ha d’estar disposat a entrar en part a un cert mon de bogeria. La
bogeria que ens permet realitzar un somni i aquest és un mon que s’ha d’agafar
amb molt respecte i gens a la lleugera.
CONFIO
EN LA MEVA INTUICIÓ. ESCOLTO ELS MEUS SENTIMENTS.
Es tracte d’escoltar el
teu cor. Aquest és el principi. En moltes vegades la primera intenció és la que
val, és la que surt de dins, del sentiment, de la intuïció. La segona sempre és
la racional i està mediatitzada per tots els condicionants que un arrossega de
la seva vida. És bàsic fer cas del que un vol fer no del que ha de fer. Per
saber escoltar els sentiments moltes vegades cal fer un treball important quan
a un el domina la racionalitat. Saber tornar al principi suposa un esforç important de saber canviar molts
hàbits de resposta (mal) adquirits.
RESPECTO
I ESCOLTO EL MEU COS. TÉ CONSCIÈNCIA PRÒPIA
Aquesta consciència és
independent de la ment racional. Un exercici que he practicat és anar en fila
índia un grup de persones, a la nit, sense llums, només amb la claror de la lluna,
caminant per un sender de bosc. El que va davant comença a córrer i els demés
tenen que seguir en fila sense separar-se del de davant seu més enllà d’uns dos
metres. Si segueixes, sense pensar en res, deixant-te guiar pel teu cos no
passa res, però si t’entra el dubte, la por, i penses, et fots la gran
castanya, perquè en un moment determinat en lloc de girar cap a un costat ho
fas cap a l’altre perquè t’has imaginat, cregut, o, en definitiva, has pensat que
era cap allà en lloc de deixar-te anar seguint les sensacions del teu cos. El
cos té consciència pròpia i tenim que
escoltar el que ens vol dir en moltes ocasions. Si volem fer qualsevol cosa i
no podem, perquè de cop i volta agafem un refredat que ens impedeix fer allò
que havíem planificat, a lo millor és que el cos ens està dient que allò no ho
teníem que fer. Hem de saber escoltar totes aquestes senyals.
CONFIO
I M’APRECIO A MI MATEIX. M’HO MEREIXO
Son les gotetes de
confiança en un mateix, que donen el toc
final agraciat al paper en l’obra teatral en la que un participa. Penso que soc
un tipus interessant, amb una bona experiència de vida personal, treballador,
amb una certa cultura, amb enginy, bon caràcter, afectuós, fidel, honest, en
definitiva un tipus que no destaco en cap camp de la vida però que, en conjunt
em fan ser una persona DIGNA amb qui val la pena relacionar-s’hi en tots el
àmbits de la vida, personal, sentimental, professional, polític.
Aquesta confiança en un
mateix és essencial per triomfar en la vida. No en el mon competitiu dels
diners, etc, sinó en l’aspecte purament personal. I jo, confio i m’aprecio a mi
mateix perquè m’ho mereixo.
NO
EM SENTO LIMITAT. TINC AMPLITUD DE MIRES.
No ens podem conformar amb
aconseguir resultats dins d’un àmbit limitat. Podem desbordar qualsevol
barrera. Hem d’anar més enllà del que tenim davant. L’arbre no ens ha de fer
perdre de vista el bosc. No “abans de”, després sabrem acceptar els resultats
aconseguits.
DESTERRO
DE MI LA POR
Evidentment la por és un
avís de protecció en situacions límit i de perill, és una defensa. La por es
pot viure de dos maneres extremes diferents, aquella en la que en la situació
de por ens quedem quiets, paralitzats, sense fer res, segurament per passar
desapercebuts i l’altra, en la que reaccionem violentament atacant per intentar
superar la situació, vencent-la. Però estem parlant de la por bàsicament
física. El que tenim que desterrar de nosaltres és la por emocional, anímica.
La por anímica sempre és castrant. Ens anul·la. Impedeix que surti la creativitat
de dins nostre.
Existeixen pors a moltes
coses, estar sols, el què diran, la frustració sentimental, etc... Eliminar la
por de la nostra vida és un dels nostres més grans objectius, necessitats i
èxits si ho aconseguim.
No tinguis por a res emocional. Viuràs la vida amb molta, i més gran,
plenitud
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada