Vull una resposta, programa emès el 8 d'octubre de 2020
Convidats
Francesc Abad, analista polític
Olga Amargant, advocada
Marc Lesan, youtuber Canal Malaia
Madrid, 255.615 casos de coronavirus diagnosticats per PCR. 9.634 morts.
Tot i així, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha tombat
les mesures de restricció que havia dictat el ministeri de Sanitat espanyol per
intentar frenar els contagis del coronavirus. És una autèntica paradoxa que els
jutges passin per sobre dels professionals de la sanitat. Més paradoxal encara
és l’argument que han utilitzat per frenar aquestes mesures... diuen que afecten
els drets i les llibertats fonamentals dels ciutadans. No sé què en deuen
pensar sobre aquest argument els més de 2.800 represaliats catalans que tenen
causes obertes per la justícia espanyola i que han vist trepitjats, una i altra
vegada, els seus drets fonamentals.
“La Audiencia Nacional
ordena la detención de dos cabecillas de los CDR por los cortes de la AP-7 y
sabotajes. Se les acusa de rebelión y terrorismo.” Titular del País de l’11 d’abril de 2018.
Tamara Carrasco, la
'cabecilla' de los Comités de Defensa de la República (CDR) guardaba en su domicilio,
entre otro material incautado, una papeleta del referéndum ilegal del 1 de
octubre en el que participó y la careta de Jordi Cuixart... Titular de El
Español.
Aquell mes d’abril de 2018
tot els joves que havien participat en les accions contra la sentència al
procés podrien haver estat Tamara Carrasco o Adrià Carrasco. L’objectiu era
reprimir durament qualsevol membre dels CDR per escampar la por i frenar les
accions d’un col·lectiu molt difícil de desarticular, precisament per la manca
d’una estructura clàssica.
El calvari personal de
Tamara Carrasco ha durat dos anys i mig.
Acusada de sedició, rebel·lió i terrorisme, va ser empresonada a Madrid.
Posteriorment, la fiscalia espanyola la va arribar a acusar de preparar un
atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil a Barcelona. El novembre de 2018, després de desestimar els
delictes que se li imputaven i delegar el cas a la justícia ordinària, se li va
imposar un confinament municipal d’un any i un mes. La seva particular presó,
una presó de 20 Km quadrats, com ella mateixa manifestava.
Finalment, Tamara Carrasco
ha estat absolta del darrer delicte que li imputaven: incitació a desordres
públics. La jutgessa ha considerat “poc seriosa” l’actuació de la Guardia Civil
i a més ha desmuntat tot el relat de criminalització dels CDR per les protestes
no violentes que van fer aquells dies.
El particular calvari de
Tamara Carrasco sembla que ha arribat a la seva fi. Mentrestant, no podem
oblidar, però, que continua el d’Adri Carrasco, l’altra jove imputat i que
continua patint l’exili a Bèlgica.
En parlem tot seguit amb els nostres convidats.
Som-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana del dramaturg,
novel·lista i poeta irlandès Samuel Beckett, concretament de la seva obra “Tot
esperant Godot”.
Com
més gent em trobo, més feliç sóc. Amb la criatura més insignificant, aprenc,
m’enriqueixo, assaboreixo molt millor la seva felicitat.
Tot celebrant l’absolució de
Tamara Carrasco, marxem com sempre amb el pensament posat en tota la nostra
gent, la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els
volem a casa.
Tornem la setmana que ve.
Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada