Recordem i analitzem l'1-0 de 2017. La Generalitat sense president (Vull una resposta emès l'1 d'octubre de 2020)

Vull una resposta emès l'1 d'octubre de 2020 per ETV Llobregat

Convidats 

Joan Puig, redactor de larepublica.cat

Natàlia Esteve, advocada (Vicepresidenta ANC l'1 d'octubre de 2017)

Guillem López, jurista

Davantal

Tot plegat va començar fa molts i molts anys, però l'esprint final de l'independentisme arrenca, segurament, un 13 de setembre de 2009,  a Arenys de Munt. Durant més de 8 anys el moviment independentista va fer front a tot i a tots. Va superar les amenaces. Va superar amb èxit el 9 de novembre de 2014. Va superar també amb èxit el 27 de setembre de 2015, quan va guanyar el plebiscit (malgrat que ens deixéssim prendre el relat) i va guanyar les eleccions situant una majoria absoluta de 72 diputats independentistes al Parlament de Catalunya. Va superar tràngols com l'elecció de President. Va superar el drama dels pressupostos. Va superar les imputacions. Havia aprovat  una Llei de referèndum i una de transitorietat .El moviment independentista no havia fet res més que avançar, pas a pas, des d'aquell 2009 fins al 2017.

Arribar a l’1 d’octubre de 2017 no va ser gens fàcil. L’Estat espanyol va posar en evidència,, una vegada més, que no era un estat democràtic. Els atacs van ser constants, no només contra el referèndum, sinó contra els drets més elementals com els de reunió, concentració, llibertat de premsa o d'expressió.

L’1 d’octubre de 2017 la victòria democràtica de l’independentisme va ser inqüestionable.

Avui, 1 d’octubre de 2020, tres anys després, la repressió ha colpejat una i altra vegada i durament, l’independentisme. Presos polítics i exiliats. 2.850 represaliats. Intervenció continuada de la feble autonomia catalana. Intents fracassats d’investir tres presidents: Puigdemont, Jordi Sánchez i Jordi Turull. Persecució judicial i política del president Quim Torra, finalment inhabilitat. I un llarg i penós etcètera.

Avui, 1 d’octubre de 2020, tres anys després, es fa evident la manca d’unitat de tot tipus, tant dels partits polítics independentistes com dels moviments de la societat civil. Cadascú per la seva banda. Cadascú amb les seves particulars convocatòries. I el més preocupant: mancats de qualsevol estratègia que pugui fer efectiu el mandat de l’1 octubre.

L’independentisme és ben viu, però orfe de direcció, sense lideratges clars i sense una estratègia comuna, sense la qual la independència i la República s’allunyen en l’horitzó.

Ah! La Crida Nacional per la República, que tantes expectatives i il·lusions va generar ara fa dos anys, desapareix del mapa polític i acabarà sent la fundació d’un partit polític: Junts x Catalunya.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana extreta del "Quadern Gris", de Josep Pla

Fer frases és relativament fàcil. És desfer-les, després, el que dóna ànsia. Hi ha frases totalment inútils, inservibles, falses, que hom transporta, com un pes mort, anys i anys...

Avui, 1 d’octubre de 2020, més que mai, marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina