Vull una resposta. Darrer programa de la 9a temporada. Emès el 15 de juliol de 2021
Convidats
Jordi Domingo, advocat. Cònsol Major del Consolat de Mar de Barcelona
Joan Puig, editor de larepublica.cat
Manel Carrasco, activista. ExSN de l’ANC
Davantal
Portem ja més d’un any i mig amb la pandèmia. 4 milions de morts en tot el món, als Països Catalans, més de 30.000, 22.000 dels quals s’han produït al Principat. Extremem, doncs, la prudència.
Sovint, l’independentisme
català acostuma a parlar molt sobre Escòcia. Sense anar més lluny, el president
de la Generalitat Pere Aragonès, en el seu discurs d’investidura, va invocar la
via escocesa per poder arribar a la independència: "Vull fer com Escòcia
el 2014 i m’agradaria que l’Estat espanyol sabés fer com el Regne Unit".
Madrid no és Londres. El
Regne d’Espanya no és el Regne Unit. Però, és que Catalunya no és Escòcia.
Caldria tenir-ho molt en compte i reflexionar-hi força quan continuem pensat
que pot haver-hi “diàleg” i referèndum acordat.
Catalunya no és Escòcia,
però tampoc no som els Països Bàltics, ni molt menys encara Kosovo. L’1 i el 3
d’octubre van ser una victòria, una gran victòria, però el model de desconnexió
que s’havia previst (de la llei a la llei) va fracassar. L’estratègia basada en
la desconnexió unilateral, transitar de la legalitat espanyola a la legalitat
catalana mitjançant l’aprovació pel Parlament de Catalunya de la llei de
Transitorietat jurídica, va fracassar. Era un model basat en la manera com
Estònia, Letònia i Lituània es van emancipar de Moscou. El fracàs es va produir perquè no es va
sospesar suficientment la diferència entre aquestes repúbliques bàltiques i
Catalunya.
Catalunya ha d’establir la
seva pròpia estratègia tenint en compte tots aquests (i altres)
condicionants. La meva opinió (que val
tant com qualsevol altra) és que caldria elaborar una estratègia unilateral
basada en la suma de la desobediència civil i la legitimitat democràtica.
Legitimitat que ja tenim, però que hem de continuar refermant on i quan calgui.
Hauríem de ser capaços d’aprendre del que va passar l’octubre de 2017 i estar,
tots plegats, molt més preparats... preparats i decidits, perquè la
desobediència civil comporta més repressió, més detinguts, més empresonaments.
Tothom n’ha de ser conscient, polítics, dirigents i l’avantguarda civil que
haurà de suportar el vessant més dur de la repressió. I aquí és on es podrà
saber si som febles o som forts. Demostrarem que som forts i guanyarem la
independència si ens sentim i som capaços de tirar endavant aquesta estratègia
de desobediència civil. Serem febles i haurem d’esperar temps millors si no ens
sentim amb forces per combatre l’Estat d’aquesta manera.
En parlem tot seguit amb els nostres convidats.
Som-hi. Comencem!
Final
El programa d’avui ha estat
el darrer de la novena temporada de Vull una resposta. Des de l’octubre de 2012
fins avui han estat prop de 360 programes en què hem seguit de ben a prop
l’actualitat política catalana i, en especial, del procés cap a la
independència.
El Vull una resposta tornarà
el mes de setembre per iniciar la que serà la seva vuitena temporada en antena.
És el moment de recordar i agrair una vegada més a tots els que han fet
possible aquests 360 programes: La Núria Orriols, la Xènia Serrat, en Jaume
Antoni Morell, la Magda Gregori, en Xavi Portet, en Josep
Pedrol, la Clara Ardèvol... a tota la gent d’ETV Llobregat, a tots els nostres
convidats i, evidentment, a tots vosaltres, la gent que en segui des de casa. Sense ells no hauríem arribat fins aquí.
Us deixem amb algunes
imatges per al record. Imatges d’alguns d’aquests 360 programes.
I una temporada més marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l'exili, Els volem lliures. Els volem a casa.
Tornem al setembre, Que
passeu un bon estiu, cuideu-vos molt i... que tingueu molt bona feina!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada