Avui, a Esplugues de Llobregat, hem viscut la intolerància

 

Fa 40 anys, érem a l’Avenç d’Esplugues de Llobregat. Hi havia un concert i la gent ballava. Si la memòria no em falla, va ser el desembre de 1981. El 3 de desembre desenes d'independentistes van ser detinguts sota la llei antiterrorista acusats de ser membres de Terra Lliure. Aquí podeu trobar tot el relat dels fets. Van ser els "10 dies de lluita" dels quals vaig formar part. Després de ser alliberats alguns d’ells van venir a aquell concert a l’Avenç. L’acte va ser interromput per una colla de feixistes espanyols que van arribar a cremar una bandera catalana que hi havia a l’escenari. 

Avui, 9 de setembre de 2021 he viscut un acte semblant que m’ha fet venir a la memòria aquella situació viscuda fa 40 anys.

Avui, una colla d’intolerants (no crec que cap tingués més de 16 o 17 anys) han intentat rebentar, també a la sala de l’Avenç, l’acte que l’ANC d’Esplugues de Llobregat havia organitzat amb la Pilar Rahola. Als crits de Visca Palestina!, fora la Rahola d’Esplugues!, o fora els sionistes! han irromput a la sala i s’han abocat sobre la taula en què estàvem la Pilar Rahola i jo mateix. Crits i insults de tota mena, sobretot el d’assassins. He hagut de presenciar crits i enfrontaments verbals amb alguna persona que podia ser la seva àvia o el seu avi. Molta tensió. Alguna empenta. Si intentaves dialogar era com si no t’escoltessin. Només crits, eslògans i insults.

Es negaven a marxar. Se’ls ha ofert un micro perquè expliquessin el que volguessin. S’hi han negat i els crits, eslògans i insults eren la resposta. La mateixa Pilar Rahola s’ha ofert perquè una persona del seu grup parlés i debatés amb ella el tema. Res de res. Crits, eslògans i insults.

Enfrontaments verbals amb gent del públic. Finalment, algú (no de l’organització ni cap dels ponents) ha trucat la policia. Han vingut una parella de municipals i també de Mossos. Crits dels anys 70 com  “fora les forces d’ocupació”. L’organització ha intentat mediar perquè no anés més enllà.  Finalment, han marxat i l’acte s’ha fet (amb èxit) però amb mitja hora de retard.

La Rahola és la Rahola. Hi pots estar d’acord amb el que diu o totalment en contra. No es calla res. Coneix a fons el conflicte entre Israel i Palestina. És partidària que els palestins tinguin un estat, però també és molt crítica amb el terrorisme de Hamás. És pro Israel. Tots ho sabem.  I em pregunto....i què?

Avui, a Esplugues, hem parlat de repressió i d’independència. Si la Rahola molestava per la seva defensa d’Israel podríem fins i tot acceptar que els contraris es manifestessin i, si ho voleu, fins i tot que interrompessin l’acte durant uns minuts. Això seria llibertat d’expressió. Voler rebentar l’acte. Impedir que la Rahola (i jo mateix) parléssim davant de més de 150 persones que han vingut a escoltar-nos. Només cridar, insultar. Això no és llibertat d’expressió. Impedir que la gent parli és ser intolerant. Pensar que 10-15 persones poden dir que Esplugues no vol la Rahola és intolerància. Pensar que la meva és l’única i veritable raó és intolerància. Pensar que només una idea és la bona és intolerància. No voler debatre és intolerància. I intolerància és igual a feixisme. Les coses s'han de dir pel seu nom, sense pors ni falsos paternalismes.

Els nois i noies encara adolescents que enarboraven una bandera antifeixista no eren conscients que el que estaven fent s’apropava al feixisme.

I l’aspecte més ridícul i preocupant era que un portaven un xandall amb les sigles CCCP i un altre la bandera de la URSS. Sí, la bandera de la URSS!  

Sé que hi haurà gent que els disculparà esgrimint arguments com el de la joventut, com si ser jove fos sinònim de ser babau. O dient que defensen els seus “ideals”. Allà cadascú amb la seva consciència.

Jo ho tinc ben clar: davant la intolerància no hi ha disculpa possible.

P.S. Durant aquests darrers anys m'he hagut de sentir de tot: des de convergent a botifler passant per traïdor i altres "floretes" similars. Avui, un d'aquests intolerants, pretesament d'esquerres, m'ha dit assassí.