Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 10 de gener de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar
Convidats
Raquel Picolo, escriptora. Mestra d’escriptura
Dolors Feliu, jurista
Joan Guarch, membre de Catalunya Proposa
Davantal
Comencem
el 2022 sense poder treure’ns del damunt la maleïda pandèmia, ara, amb el nom
d’Omicron. Només al Principat, el total de casos acumulats de contagi s’eleva a
gairebé 1 milió quatre-cents mil. i el total de morts voreja les 25.000
persones. Als Països Catalans s’han
registrat més de dos milions tres-cents deu mil casos i més de 35.000
defuncions.
El
2021 no va acabar gaire bé en el tema de llibertat d’idees i d’expressió.
El
27 de desembre passat, el jurista i professor de Dret constitucional a la UPF, López
Bofill, feia una piulada en què deia: “S’admet resignadament que morin gairebé
25.000 persones de Covid-19 i ens fa un terror absolut que mori algú com a
conseqüència d’un conflicte d’emancipació nacional.”
A
causa d’aquesta piulada, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) està estudiant si
sanciona al seu professor Hèctor López Bofill. Com ja comença a ser massa
habitual, el comunicat de la UPF comença per assegurar que respecten totalment
la llibertat d’expressió, ara bé com que les paraules del professor Bofill no
es corresponen ni a la visió ni al valors de la UPF cal plantejar-se si es
mereix una sanció. És a dir, un
comunicat a l’estil d’aquell que diu “jo no sóc racista, però...” i que es transforma
en el “nosaltres respectem i defensem la llibertat d’expressió, no obstant
això...”
I
per si no volies brou, doncs dues tasses....
El
23 de desembre, el diari ARA havia de publicar un article del seu col·laborador
habitual, Xavier Roig i Castelló. El títol: “El nostre idioma no té
adversaris”. En la introducció, Roig escriu: “cal definir i tenir clars
determinats fets que no es denuncien amb prou rotunditat i claredat.”
Els
diferents apartats que desenvolupa són: El bilingüisme és un parany. El català
té enemics, no pas adversaris. Una classe política venuda. La immigració. I tot
plegat, sense lleis a favor.
El
diari ARA, però, va decidir no publicar l’article. Per què? Segons la directora
del diari, Esther Vera, “L’ARA ni censura ni mai no ha censurat”. Ara bé... el
seu però...(recordeu el “jo no sóc racista, però...) doncs el seu però, és que
“els insults debiliten l’argumentació en tots els temes”. És a dir han censurat
l’article perquè conté insults. Si encara no l’heu llegit, feu-ho, a veure si
considereu que és un article insultant. La deriva del diari és força clara més
si tenim en compte que el 3 de juny de 2011, Xavier Roig publicava a l’ARA
l’article “Xenòfobs amb Catalunya”, molt similar en el fons i en el redactat al
que ara, passat 10 anys, la direcció del diari ha considerat insultant i ha n’ha
prohibit la publicació.
“Tots
els matins salto del llit i aixafo una mina, La mina soc jo. Després de
l’explosió, em passo la resta del dia ajuntant bocins.” Aquestes paraules de
Ray Bradbury són l’inici del llibre “Art brut” de Raquel Picolo.
En
parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
La
frase de la setmana, més que una frase un paràgraf, l’extraiem del final de
l’article de Xavier Roig, “El nostre idioma no té adversaris” i que diu així:
Tot això que he enumerat no parla de
solucions. Parla d’obstacles que, al meu entendre, si no es tenen explicitats,
faran que qualsevol solució que es vulgui implementar sigui incompleta. Cal
començar a ser clars i desagradables. Perquè el tema s’ho mereix. I no
guanyarem res amb contemplacions. Quan algú, als Estats Units, demana
discriminació positiva per als blancs tothom té clar que està davant d’un
feixista. A Catalunya, entre la classe política -no entre la població, majoritàriament
per sort- hi ha massa venuts, caragirats, renegats, disposats a practicar una
sort de feixisme lingüístic si l’amo els ho mana.
Avui
hem iniciat els programes del 2022. I com des de fa ja més de 4 anys continuem
marxant amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que
pateix la repressió, la presó i l’exili. I continuarem fent-ho mentre no siguin
tots lliures. Mentre no siguin tots a casa.
Tornem
la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada