Convidats
Gerard López Fageda, periodista i subdirector de l'informatiu "Catalunya nit", de Catalunya Ràdio.
Víctor Cucurull, historiador
Davantal
14 de març de 1982, demà se’n compliran 41 anys, una
manifestació convocada per la Crida a la Solidaritat contra la LOAPA, va
aplegar més de 300.000 persones a Barcelona. El PSC va ser-ne el gran absent. Feia
poc més de 3 mesos de les detencions, el 3 de desembre de 1981, d’un total de
23 militants independentistes als quals es va aplicar la llei antiterrorista.
La LOAPA, Ley Orgánica de
Armonización del Proceso Autonómico no era res més que una llei producte
del cop d'Estat del 23-F i que era una mena de "basta!" de les forces
nacionalistes espanyoles perquè -pensaven- que s'havia anat massa lluny pel que
feia a les autonomies.
L’independentisme d’aleshores va ser-hi present, denunciant que
la LOAPA era una agressió derivada d'una Constitució anticatalana i d'una
autonomia sucursalista,
Per segona vegada apareixia una gran pancarta amb la paraula
“independència”. La primera vegada que s’havia vist aquesta pancarta, va ser
uns mesos abans, l’11 de desembre de 1981 ,en la rebuda a l’estació de Sants
dels primers independentistes que van ser posats en llibertat i que venien des
de Madrid.
El governador civil d'aquell temps, Jorge Fernández Díaz (us
sona el nom?) va ordenar la detenció dels dirigents de l'IPC que estaven
darrera la pancarta: Carles Castellanos, Ramon Pelegrí, Eva Serra, Teresa
Lecha, Blanca Serra i Mait Carrasco van ser detingudes i empresonades
durant un mes. El Sr. Jorge Fernández va aplicar-los una nova llei que es deia
de "defensa de la democracia" creada després del 23F.
La protesta contra aquestes detencions va desenvolupar una
campanya sota l'eslògan "Jo també hi era".
Aquest aniversari ens fa recordar que no tot ve del 2012, ni
d’Arenys de Munt, ni del 2010... Són més de 300 anys en lluita per la
llibertat i per la restitució dels
nostres drets nacionals.
La lluita per la llengua forma part també d’aquesta llarga
lluita pels nostres dreta nacionals. El català està vivint (més aviat, patint)
una situació delicada. Alguns diuen que el català s’enfonsa. El nostre convidat
d’avui ens diu que quan una barca està a punt del naufragi, quan l’agua ens
arriba fins als turmells, per salvar-la i evitar-ne l’enfonsament definitiu,
cal arremangar-se, agafar una galleda i començar a buidar l’aigua de
l’embarcació. Doncs, si el català s’enfonsa, treu la galleda!
En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi.
Comencem!
Final
La frase de la setmana de l’economista austro-nord-americà
Joseph Schumpeter,
Els polítics són com
els mals genets que estan tan preocupats per quedar-se a la cadira que no poden
preocupar-se per on van.
Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la
que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a
casa.
Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada