Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Ferrer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Ferrer. Mostrar tots els missatges

diumenge, 16 de març del 2025

Traspassos immigració. La llengua guanya al sud. El caos ferroviari. Cròniques Illes i País Valencià


Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 10 de març de 2025  per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Davantal

Un dels darreres resultats de les negociacions que estant tenint a Suïssa Junts i el PSOE ha donat com a resultat la proposta de llei orgànica de delegació a Catalunya de competències en matèria d’immigració.

Immediatament han aparegut, com ja és habitual, les protestes i els insults de part dels “sospitosos habituals” que són molt abundants i de diferents colors. Cal destacar la de la Secretaria general de Podemos, Ione Belarra, que en una piulada a Twitter va anunciar que, a hores d’ara, la seva formació se situa en el no a la proposició de llei que ja s’ha registrat al Congrés dels Diputats. El seu argument:  “Els socialistes han pactat donar les competències en immigració a un partit antiimmigració que competeix amb la ultradreta catalana; no es farà amb els nostres vots.”

També des de Compromís del País Valencià diuen que votaran no al traspàs perquè no volen que l’agenda política sobre la immigració giri a les posicions de l'extrema dreta i el racisme.

Més enllà de les qualificacions habituals relacionades amb el racisme català, potser no ha tingut en compte que les competències són per a la Generalitat que, si no m’equivoco, està governada pel PSC-PSOE.

És que, com escrivia Antoni Bassas en un article titulat importa “No importa quan llegeixis aquest article”  Si l’hi donen a Catalunya, li han de donar a tothom. Si l’hi donen a Catalunya, però a més està governada pels independentistes que no li donin res. I si governen uns altres, tampoc, que amb Catalunya no se sap mai. Si l’hi donen a Catalunya perquè ho ha negociat Puigdemont és una doble humiliació sense precedents, la primera perquè l’hi ha donat a Puigdemont i la segona perquè l’hi ha donat a Catalunya.

Ens congratulem de la derrota soferta pel conseller d’Educació de la Generalitat valenciana, José Antonio Rovira en la consulta sobre la llengua a l’escola. Alguns diuen que el català ha guanyat pels pèls. Aquesta ha estat la trampa del conseller, incloure en la consulta les comarques castellanoparlants del país que, alerta!, compten amb una norma anomenada d’exempció lingüística, mitjançant la qual,  els alumnes poden demanar no cursar valencià ni examinar-se'n.

Els resultats d’aquestes comarques ha maquillat el còmput final. Per exemple, els resultats a favor del català a l’escola han estat al Baix Segura (4,75%), Plana d’Utiel (7,04%), Vall de Cofrents (12,8%), Alt Vinalopó (16,83%). En canvi, el català s’ha imposat amb força en 20 de les 33 comarques, amb l’excepció de l’àrea metropolitana d’Alacant-Elx. La comarca on el català ha obtingut més bon resultat és l’Alt Maestrat (94,71%), seguida dels Ports (93,20%) i el Comtat (87,63%).

RENFE i Rodalies continuen amb el seu nefast servei. Per si no n’hi havia prou amb el sofriment diari dels usuaris, els sindicats SEMAF, CCOO, UGT, CGT i SF animen els treballadors a fer vaga 17, 19, 24, 26 i 28 de març i l’1 i el 3 d’abril han convocat una vaga durant aquest mes de març i a l’abril en protesta pel traspàs del servei a la Generalitat.

Potser ja va sent hora que ens apliquem la coneguda frase de l’escriptor i editor Joan Sales: Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, es tracta de deixar de ser imbècils.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del Mafalda, el personatge de còmic:

Admiro aquella gent matinera que es lleva aviat per canviar el món. Jo em llevo una mica més tard, per notar els canvis.

Tornem la setmana que ve.

"Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que la segueixen"

Que tingueu una bona setmana i com sempre, molt bona feina!

diumenge, 6 d’octubre del 2024

L'1 d'Octubre set anys després. L'Aliança Palmerenca compleix cent anys. Les tesis de l'ANC

Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 30 de setembre de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Convidats

Joan Tintoré, president Aliança Palmerenca

Manel Carrasco, tresorer Aliança Palmerenca

Maria Vidal politòloga

Josep Ferrer president d’AExRC

Davantal

Un nou Primer d’Octubre. Set anys de l’acte democràtic més important de desobediència civil... set anys de la gran victòria popular del referèndum d’autodeterminació. Cal tenir sempre present que l’1 d’octubre del 2017, malgrat la dura repressió que vam haver de suportar, vam posar l’Estat espanyol contra les cordes. L’1 i el 3 d’octubre de 2017 van ser una gran victòria i vam tenir la  independència més a prop que mai.

L’endemà de la victòria del SÍ en el referèndum d’autodeterminació, la Taula per la Democràcia, formada per entitats socials (Assemblea Nacional Catalana,    Òmnium Cultural), organitzacions sindicals (CCOO, UGT, USOC) i organitzacions patronals (PIMEC, CECOT), entre moltes altres va cridar a aturar totalment Catalunya el 3 d’octubre.

El 3 d’octubre molt probablement va ser el dia clau per fer efectiva la independència. Aquesta oportunitat, però, va ser desaprofitada, reconduint el que havia de ser el desplegament del control del país amb la legitimitat dels resultats del referèndum de l’1 d’octubre, en una aturada per reivindicar la dignitat del poble català i denunciar la repressió de l’Estat espanyol contra la ciutadania de Catalunya. 

La vaga va tenir un gran seguiment. Els estibadors del Port de Barcelona i del Port de Tarragona van secundar la vaga al 100%. També ho va fer Mercabarna, així com gran part de centres educatius i sanitaris.

Segons les dades del Ministeri de Treball unes 2.200.000 persones van quedar registrades com a vaguistes.  Això representava més del 81% d'assalariats de Catalunya i més d'un 67% si s'hi inclouen els empresaris, cooperativistes, autònoms i comerciants. Hauríem de remetre’ns fins als anys 80 per trobar alguna vaga general amb una incidència similar pel que fa a hores treballades, nombre de vaguistes i mobilitzacions al carrer.

El que podia haver estat el dia d’inici d’un nou futur per a Catalunya va ser malbaratat i desaprofitat. A la nit tothom va tornar a casa seva.

Dissabte passat, la plataforma SOM 1 d’Octubre va organitzar tota una jornada reivindicativa i, alhora, també festiva a Arenys de Mar.  En l’acte, de caràcter unitari, hi van participar la gran majoria d’organitzacions independentistes del país en la línia del manifest signat pels alcaldes d’Arenys de Mar, d’Arenys de Munt i de Canet que, en un dels paràgrafs manifesta: “I ara, ens abracem tots, com un sol poble, amb l’únic objectiu d’assolir la independència de Catalunya. Quedarà gravada per a la història aquesta unitat popular transversal que va començar a Arenys de Munt el 13 de desembre de 2009, es va reafirmar el 9 de novembre de 2014 i es va concretar en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana és de Mafalda el personatge creat pel dibuixant argentí Quino

No t’alteris amb el primer ximple que et trobis... N’hi ha més!

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili,

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

diumenge, 2 de juny del 2024

Ermessenda, la trilogia. Les votacions a la presidència de l'ANC. Noves eleccions al Parlament?


Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 27 de maig de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal del Vull una resposta al YouTube


Convidats:

Josep Tort i Miralles, escriptor. Forma part del col·lectiu literari del Penedès Mir Geribert, i de la comissió Mir Geribert per la difusió del personatge. Membre de la junta directiva de l’Ateneu mogenc i del grup de recerca de la Memòria històrica del mateix. També formo part de la junta de la secció literària del Centre Artístic del Penedès- l’Agrícol.  Ha publicat novel·la històrica Mir Geribert. El príncep rebel i una trilogia sobre Ermessenda de Carcassona

Lourdes Escardívol, mestra

Josep Ferrer, president d’AExRC


Davantal

Aznar, 2011... "Antes se romperá Cataluña que el país entero”

Hamlet, acte I escena IV. Hi ha un diàleg entre Hàmlet, Horaci i Marcel. Aquest darrer, Marcel, pronuncia la famosa frase “Hi ha quelcom que és podrit, a Dinamarca.” La frase original en anglès és “Hi ha quelcom que és podrit, a l’estat de Dinamarca” i és una de les metàfores més punyents de la literatura per descriure com ,de la mateixa manera que el peix comença a podrir-se pel cap, l’estat comença a fer-ho pels seus dirigents.

El dissabte passat el nou SN de l’ANC es reunia a Vilafranca per escollir els càrrecs orgànics que hauran de dirigir l’entitat en els propers dos anys. Personalment, tenia la confiança posada en què la nova ANC sàpigues tancar la trista etapa dels darrers anys, passés pàgina i comencés a posar els fonaments per engegar la segona part del procés d’independència.

Res d’això va passar dissabte, L’actual ANC s’assembla cada vegada més, i de manera molt perillosa, als partits polítics als quals ha estat censurant, criticant i posant constantment en entredit.

Divendres, però, un dia abans de la reunió del SN, ja es posen en marxa alguns mitjans de comunicació per preparar el terreny. Sílvia Barroso, directora del diari digital El Món i responsable del web del diari Ara, escriu un article que titula “L’ANC busca ‘in extremis’ un candidat de consens per a la presidència”. En el redactat, s’atreveix a escriure “que les dues ànimes de l’Assemblea estan en empat tècnic” i, avançant-se sospitosament als esdeveniments de dissabte afirma que “els representants electes i hauran de posar-se d'acord si volen evitar el bloqueig aquest dissabte.”

Un resum ràpid dels fets... Lluís Llach, com ja havia anunciat presenta la seva candidatura a la presidència de l’Assemblea. Sorprenentment, apareix en escena un altre candidat que prové de les votacions al sector jove, en Josep Punga.. La primera de les votacions dona aquest resultat: Llach 43 Punga 27. 1 abstenció i 1 absent En no obtenir cap dels candidats els 2/3, 48 vots, cal repetir la votació. Ben aviat, tothom s’adona de què està passant. En Llach s’imposa, una i altra vegada, a Punga amb uns resultats similars als de la primera votació. En Punga, malgrat això no es retira. Passen les hores, ja en portem gairebé set. Finalment, en Punga accepta retirar-se i diu (avís per als navegants) que votarà en blanc en la propera votació. Els navegants reben l’avís i els resultats de la darrera votació és de 45 vots per en Llach, 21 vots en blanc, 1 vot nul i 1 abstenció. Llach es queda a 0.33 dècimes des 2/3 dels vots.  El blocatge està servit.

Reflexions ràpides... Votacions generals: Lluís Llach, 3.268 vots. Josep Punga 32 vots. Votacions al càrrec de president: Llach 43 vots. Punga 25. En Punga, però, no es retira i obliga a repetir les votacions una i altra vegada. Finalment, uan vegada retirat en Punga, es recorre a l’estratègia del vot en blanc, tots a una, per blocar l’elecció del càrrec.

Hi ha un sector minoritari, però que disposa d’una minoria de bloqueig, de què se serveix amb una estratègia ben definida. Què estan cercant? No vole  bloquejar indefinidament l’ANC, la seva estratègia està centrada en eliminar Lluís Llach de la presidència i forçar, mitjançant el xantatge del blocatge, aconseguir un pretès “candidat de consens” que resta, de moment, a l’ombra, però que tots podem tenir el seu nom al cap.

Darrera d’aquest sector minoritari de bloqueig hi ha exactament les mateixes persones que van provocar l’escàndol de l’anterior elecció de càrrecs, quan es  va voler barrar el pas a en Jordi Pesarrodona. Exactament els mateixos i, també, tots teniu els noms al cap.

Ja ho deia Shakespeare: Hi ha quelcom que és podrit....

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de l’escriptor, filòsof i polítics del segle XVII Edmund Burke

Quan els dolents entren en combinacions, els bons han d’unir-se, si no, aniran caient un per un en un sacrifici sense pietat, en una lluita menyspreable.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

divendres, 17 de maig del 2024

La llengua als caus. Eleccions al SN de l'ANC. Analitzem darreres enquestes eleccions 12-M


 
Vull una resposta. 12a temporada. Emès 6 de maig de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Convidats:

Víctor Cucurull, historiador

Francesc Abad, analista polític

Josep Ferrer, president d’AExRC


Davantal

Tots coneixem la situació d’emergència que viu la llengua catalana. Probablement, si ens preguntessin en quins àmbits o espais la llengua viu una situació millor, més normal, més optimista, alguns diríem que en els caus dels diferents agrupaments i possiblement també en els esplais. Escoltes catalans, per exemple, treballa en base a tres objectius principals:  la catalanitat, la coeducació i la laïcitat. Els Minyons escoltes i guies de Catalunya tenen la vocació de compromís amb el país i la llengua, la democràcia des de la convicció antifeixista, el feminisme, l’educació i la natura.

Doncs, bé... Un estudi de la Plataforma per la llengua ens diu que només un 54% de les converses que es produeixen entre els infants en els caus i esplais són en llengua catalana. Els monitors i caps fan servir el català en un 77% de casos. Això significa que hi ha un 23% d’educadors en el lleure d’aquestes entitats que fan servir el castellà per adreçar-se als infants.

Hi ha una diferència important segons la ubicació dels espais de lleure. En aquelles zones on l’ús social del català és més reduït repercuteix també en els espais de lleure. En aquestes zones, no arriba al 50% l’ús del català en les converses entre els infants i els monitors. Quan les converses són només entre els infants, el percentatge d’ús del català baixa fins al 15,3%.

Segons Eloi Planas, de la Plataforma per la Llengua, hi ha bàsicament dos patrons de comportament entre els monitors i els caps. El primer i no desitjable, el fet de parlar generalment en català al grup, però passar-se al castellà per adreçar-se a alguns infants en concret. El segon, que hauria de ser la norma habitual de comportament dels educadors en el lleure seria el fet de mantenir-se sempre en català, provocant fins i tot que els infants canviïn de llengua i exercint, així, com a referent lingüístic".

Els caus i esplais juguen un paper important en la socialització i educació d'infants i joves i són molt importants a l'hora de fomentar l'ús del català amb les seves activitats. Els monitors i educadors són els referents lingüístics i elements clau dels infants en la integració al país i a la llengua.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!  

Final

La frase de la setmana de Mafalda, el personatge creat per l’humorista argentí , Quino.

Mai no falta aquell que sobra

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 7 de febrer del 2024

La catalanofòbia. L'amnistia, els jutges Aguirre i García Castellón

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 5 de febrer de 2024 per ETV Llobregat  i TDT Terramar Penedès

Canal del Vull una resposta al YouTube


Convidats:

Lourdes Escardívol professora

Josep Ferrer , president d’AExRC

Víctor Cucurull, historiador

Davantal

Fa 24 anys, Francesc Ferrer i Gironès publicava un llibre que hauria de ser de lectura obligada als nostres països: Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Un llibre de referència que seria bo que es reedités perquè tothom pogués tenir-hi accés.

En la introducció, Francesc Ferrer escrivia: “Al llarg de la història, Catalunya, com a poble, és perseguida per causa de diferents elements conjunturals, els quals, però, són sintetitzables perquè són elements reiteratius i recurrents. La catalanofòbia es concentra en tres eixos o columnes generals que són les que l’alimenten: El primer és la persistència a suprimir les institucions polítiques pròpies que donen la sobirania al poble català. El segon és la pruïja a eliminar l’autonomia de les finances públiques i privar Catalunya de l’administració dels seus propis recursos financers. I el tercer és l’arranament cultural i lingüístic per assolir la colonització del poble català i assimilar-lo a la castellana que ,eufemísticament, anomenen espanyola.”

Les campanyes anticatalanes i la repressió contra la nació no s’han inventat ara ni durant el franquisme, fa quatre-cents anys que existeixen. En paraules novament de Ferrer i Gironès: “Les campanyes anticatalanes són l'expressió de la impotència dels espanyols per assimilar-nos. La seva incapacitat de seduir-nos políticament i culturalment els provoca la catalanofòbia, per la qual cosa només s'imaginen l'assoliment dels seus objectius imperials pel sistema de violència.”

L’objectiu principal de l’Estat espanyol, des de sempre, ha estat el de castellanitzar (espanyolitzar) Catalunya. L’ofensiva assimiladora no s’ha aturat mai. Tant li fa que el poder estigui en mans d’una monarquia absoluta o d’una monarquia constitucional; tant li fa que sigui una república, com una dictadura, com un estat democràtic. Una ofensiva en què els papers estan minuciosament repartits: polític, judicial, mitjans de comunicació, artistes, escriptors, pretesos intel·lectuals... la “quinta columna” resident a Catalunya... tothom té el seu paper per liquidar d’una vegada per totes la catalanitat, per liquidar d’una vegada per totes la nació catalana.

Premsa, ràdio televisió. Intel·lectuals. Construir falses realitats. Manipular els mitjans de comunicació. Tergiversar, manipular o simplement falsejar la informació. Deformar, pervertir, manipular el llenguatge. Dividir societats per l'origen o per la llengua que parlen. Provocar constantment i fomentar el discurs de l'odi. Silencis còmplices....

En parlem tot seguit amb els nostre convidats. Som-hi. Comencem!

Final

Marxarem amb la frase de la setmana. Francesc Ferrer i Gironès va ser escollit senador per Girona en la primera legislatura del 1977. La seva frase va ser aquesta:

“Vaig marxar a Madrid sent autonomista i en vaig tornar sent independentista.”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dijous, 16 de novembre del 2023

El pacte d'investidura PSOE-JUNTS

 


Convidats:

Francesc Abad,   analista polític

Josep Ferrer, president d’AExRC

Josep Pinyol, historiador. Autor del llibre “Tornem-ho a fer!”

Davantal

El pacte PSOE-Junts ha creat una certa divisió d’opinions dins del moviment independentista. No analitzarem el contingut del pacte en aquest davantal, d’això ja s’encarregaran els nostres convidats. Un sector de l’independentisme veu aquest pacte com una claudicació més, com un altre engany, com una altra traïció que no condueix a res. Probablement és aquella part de l’independentisme que sembla estar convençut que ser un estat independent és molt més fàcil del que alguns creuen. La seva posició és clara... com que els partits independentistes actualment tenen majoria al parlament (68 diputats  d’un total de 135) n’hi ha prou amb aixecar la declaració d’independència del 2017 i tot fet.

Veient, però les reaccions a Madrid i a les Espanyes, sembla força evident que els espanyols són més conscients que nosaltres del que acaba de pactar el PSOE i estaria bé que reviséssim el nostre propi relat.

Ho hem estat veient aquestes darreres nits a Madrid; ahir també a la Puerta del Sol, a la plaça de Sant Jaume i moltes altres ciutats de l’estat. Hem estat veient aquella España de charanga i pandereta, aquella España inferior que ora i bosteza, vieja y tahúr, zaragatera i triste; hem estat veient l’enfrontament entre una España que muere i otra España que bosteza.

L’España vieja i tahúr, l’España que muere, l’Espanya del PP, l’Espanya franquista, la neofranquista, la falangista, la d’extrema dreta, la nazi,,, amb els seus jutges, els seus militars, els seus guàrdies civils, la seva policia, els seus intel·lectuals, els seus mitjans de comunicació... estan enrabiats, enfurismats... es pugen per les parets, se’ls regira la bilis, surten de polleguera, treuen foc pels queixals i demanen tornar a la seva Espanya, la de charanga i pandereta, la del NO-DO, l’Espanya en blanc i negre.

L’España que bosteza... L’interior del PSOE és un conflicte permanent entre la vella guàrdia i els barons enfrontats obertament a Sánchez i els seus partidaris. Sánchez haurà d’intentar governar una Espanya ingovernable. L’Estat es debilita cada vegada més.

Compartim l’opinió del periodista Tatxo Benet de Mediapro que ha escrit:

Només per aquest clima de “guerra civil” (entre cometes) en el que a partir d’ara viurà Madrid, paga la pena l’acord  que Puigdemont ha estat capaç d’arrancar. La divisió de l’estat aflebeix el mateix estat i deixa Catalunya en una posició idònia per arrencar drets que mai hauria d’haver perdut. La classe política espanyola en aquests moments està “groggy” i en mans de les faccions mes ultres i radicals. Espero que els nostres polítics sàpiguen aprofitar l’avantatge que acaben d’obtenir.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de Martin Luther King

Si no pots volar, corre. Si no pots córrer, camina. Si no pots caminar, gateja, però no deixis d’avançar mai cap al teu objectiu.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 11 d’octubre del 2023

"TORNEM-HO A FER! Mobilització i desobediència civil fins a un acord de pau." Conversa amb Josep Pinyol

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 9 d'octubre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal Vull una resposta de YouTube

Convidats:

Josep Pinyol historiador, autor de llibres com “La sobirania nacional”. República Catalana. Declaració Unilateral d’Independència i recentment “Tornem-ho  fer! Mobilització i desobediència civil fins a un acord de pau”

Olga Amargant  advocada

Josep Ferrer, president d'AExRC

Segur que molts de nosaltres hem dit o hem escoltat més d’una vegada la frase “Ho tornarem a fer!” I immediatament ens ha vingut al cap la reflexió “Sí... però com?

El nostre convidat d’avui, l’historiador Josep Pinyol, ens diu com ho podem tornar a fer en el seu llibre “Tornem-ho a fer!” amb un subtítol força aclaridor “Mobilització i desobediència civil fins a un acord de pau”

El llibre d’en Pinyol ens permet repassar de manera analítica com hem arribat fins a la situació actual i ens ofereix unes eines imprescindibles per poder donar resposta a unes quantes preguntes...  sí... però com ho tornarem a fer? Com podem fer que l’actual decepció, frustració, indignació dels independentistes es transformi en una actitud positiva? Com aconseguirem que l’Estat espanyol s’assegui en una taula per arribar a un acord de pau? Què vol dir exactament “un acord de pau?”

A la segona part del llibre ens desgrana com hauríem de plantejar l’escalada per provocar un nou embat, i perquè aquest serveixi definitivament per instaurar la República Catalana.

Escriu Pinyol... Per començar, cal tornar a mobilitzar la gent i per fer-ho cal una estratègia viable per assolir la independència.

Per legitimar davant del món la desobediència de l’independentisme a la legalitat espanyola cal sumar diverses legitimitats: el dret a l’autodeterminació; fer evident la reiterada negativa espanyola a reconèixer aquest dret i, finalment, la voluntat democràtica guanyada a les urnes, expressada en una votació al Parlament. El nou embat per la independència, doncs, s’ha de desfermar després d’una nova majoria independentista en unes eleccions al Parlament de Catalunya.

A partir d’aquí, Pinyol preveu 4 fases en l’embat per fer efectiva la independència:

Celebració sense límits de la victòria electoral.

Defensa no violenta de les institucions en el moment d’aixecar la suspensió de la República.

Aturada de país fins aconseguir un procés internacional de pau.

Negociació d’un acord de pau amb mediació internacional entre Catalunya i Espanya.

Ho podem tornar a fer?...  En parlem tot seguit amb els nostre convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de la militant i teòrica marxista alemanya, Rosa Luxemburg

“Aquell que no es mou no pot sentir les cadenes”.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimarts, 19 de setembre del 2023

Anàlisi i valoració de la manifestació de l'11 de setembre. Els discursos de l'ANC fragmenten el moviment independentista? Negociació investidura Pedro Sánchez

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 18 de setembre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Canal Vull una resposta de YouTube

Convidats:

Josep Lluís Rodríguez Secretariat Nacional i Coordinador Incidència Política de l'ANC. 

Josep Ferrer president d’AExRC

Francesc Abad analista polític

Davantal

L’11 de setembre els vaig tornar a veure...

Es lleven ben d’hora. Sempre són els primers d’arribar al lloc perquè són els que ho han de preparar tot. S’ajunten en grups i reben les darreres instruccions.  Es col·loquen una armilla de color ben viu i, si és un dia com avui, una gorra perquè hauran de passar motles hores a ple sol.

Cal preparar-ho tot. Banderes, pancartes, domassos, tanques, carpes, cadires... el que calgui.

Quan la gent comença a arribar ells ja són cadascun al seu lloc. Tranquils, amables, gairebé tots amb un somriure còmplice als llavis, atenen la gent, donen indicacions, situen tothom al seu lloc. Amatents, vigilen que tot surti bé.

Quan acaba l’acte, la gent marxa cap a casa... Ells encara tenen feina. Cal recollir tot allò que han muntat a primera hora. Quan l’espai de l’acte ja s’ha buidat de gent, encara els podreu veure amunt i avall per deixar-ho tot com ho han trobat. Avui dinaran o soparan tard.

He tingut l’honor de conèixer-ne molts. Els he vist de totes maneres i en totes les situacions possibles. En paradetes, en actes, en sopars... En manifestacions, en concentracions... Repartint fulls, parlant amb la gent... ordenant, coordinant, vigilant, muntant, desmuntant...Els he vist de bon matí, quan el sol tot just comença a albirar-se i els he vist a plena nit. Els he vist amb fred i amb calor. Sota la pluja i sota un sol de justícia.

Fa molts anys que els veig. Són gent normal, com tu i com jo, però semblen fets d’una altra fusta. Són incansables, incombustibles, resistents, magnífics, extraordinaris.

L’11 de setembre els vaig tornar a veure...

Són la meva gent. Son els voluntaris i voluntàries de l’Assemblea Nacional Catalana. 

Algú, algun dia, d’alguna manera, els reconeixerà públicament tot el que han fet, fan i faran...

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

Frase de la setmana del filòsof prussià Immanuel Kant

“Veiem les coses, no com son, sinó com som nosaltres”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l'exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 31 de maig del 2023

Consell Consultiu Gent Gran Baix Llobregat. Analitzem els resultats de les eleccions municipals

 

Convidats

Carles Cháfer Castilla, representant del Consell Consultiu de la Gent Grandel Baix Llobregat al Consell de la Gent Gran de Catalunya

Mònica Chaves Matillas tècnica del departament de Feminismes, Gent Gran i Diversitat Sexual i de Gènere del Consell Comarcal del Baix Llobregat.

Josep Ferrer, president d’AExRC

Manel Carraasco, activista, exSN de l’ANC

Davantal

Eleccions municipals 2023... Primer avís.... Sonora bufetada de l’electorat als partits independentistes, sobretot a ERC.  fem un cop d’ull a alguns resultats... Respecte a les darreres eleccions del 2019, ERC és el partit més castigat pel vot independentista, ha perdut més de 300.000 vots. Un 36,5% de pèrdua de vot. Ha estat  la quarta força a Barcelona, on ha perdut la meitat dels regidors que va obtenir fa quatre anys i ha quedat molt lluny de repetir la victòria. També ha baixat a tota l’àrea metropolitana i ha perdut també les alcaldies de Tarragona i Lleida.

La CUP ha perdut més de 44.000 vots, un 25% de pèrdua de vot i Junts, tot i estar el menys perjudicat i haver guanyat a Barcelona, ha perdut un total de 7.000 vots que no arriba al 2% de pèrdua de vot.

Pel que fa a la resta dels PP.CC. La dreta del PP i l’extrema dreta de Vox han obtingut clares victòries tant al Païs Valencià com a les Illes. València, Elx, Castelló, Alacant... tindran governs de dretes. PP i Vox també arrasen a les Illes.

Aquest ha estat el primer avís del votant independentista cap als partits que en teoria el representen. El segon avís, si no es produeix un canvi de 180º serà segurament més sonor encara el proper 23 de juliol en les eleccions avançades que avui mateix ha convocat el president del govern espanyol Pedro Sánchez.

No només cal reflexionar pels darrers resultats obtinguts per l’independentisme parlamentari, a l’ANC li cal també una profunda reflexió. En els cinc dies de votacions en la seva darrera Assemblea General , hi van participar un total de 2.523 associats dels prop de 40.000 que té l’entitat, és a dir un 6% de participació....un 94% d’abstenció. Més encara, el Full de Ruta definitiu es va aprovar amb una participació que no va arribar als 1000 socis... un 2,5% de participació... un 97,5% d’abstenció.

Urgeix, doncs, aquesta profunda reflexió dels principals representants del moviment independentista, començant evidentment pels partits polítics que el representen, però també per la principal representat dels darrers 10 anys de la societat civil independentista

De cara a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2025, si no es produeix un avançament electoral, hi ha temps encara de rectificar polítiques, de modificar estratègies, de tornar, en certa manera al 2017. La independència només arribarà si hi som tots. Si això no es produeix, pot comportar una reculada gairebé definitiva del moviment independentista que en tornaria a allunyar durant anys de la República catalana.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de l’escriptor espanyol Antonio Escohotado:“Us proposo que us atureu un oment a reflexionar, ja que no coneixem una cosa simplement perquè la patim directament, sinó quan arribem a entendre d’on neix”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem Lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 1 de març del 2023

Desobediència civil i acció noviolenta. El judici a Laura Borràs. Indesinenter

 

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 27 de febrer de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal Vull una resposta de YouTube 

Convidats

Lluís Sobrevia Vidal  arquitecte. Membre del col·lectiu Pau i Treva” i del “Seminari Estat de Pau” Participa en la formació en acció noviolenta activa de l’espai “En Peu de Pau. Ex SN ANC

Josep Ferrer, president d’AExRC

David Fernández, empresari. Exvicepresident ANC


Davantal

La guerra judicial o lawfare és una forma de guerra que consisteix a utilitzar el sistema legal contra un enemic, perjudicant-lo, deslegitimant-lo, fent-li perdre temps i diners, o obtenir una victòria política.  

Què es necessita per muntar un cas de Lawfare? Segons explica la periodista russa Anna Afinogenova: “Diverses coses alhora: primer, un aparell judicial reorganitzat a la meva manera (amb 'tecnòcrates' vinculats a mi en espais clau). Després, triar el culpable. A continuació, cercar proves (i aquí l'ordre és important, compte, primer assenyalem el culpable, comencem per la condemna, i després, si apareixen, les proves, i si no apareixen, tindrem la condemna igual).

Necessitem, a més, una maquinària mediàtica al nostre servei, que la premsa hi participi activament, perquè si no, no arribarem enlloc. I ja amb tot això, només ens queda escollir el moment perfecte per llençar-nos. Èxit assegurat.

Com s’ha orquestrat el cas contra la Molt Honorable presidenta del Parlament Laura Borràs?

L’inici ja va ser irregular. La jutgessa Sílvia Mejía, propera a Ciudadanos, sense tenir competències per investigar-la, va iniciar una investigació prospectiva, expressament prohibida per l’ordenament jurídic i inconstitucional que, de fet, no buscava aclarir uns fets, sinó investigar una persona.

L’origen de la investigació és el suposat fraccionament d’uns contractes quan Laura Borràs dirigia la Institució de les Lletres Catalanes.  En tot cas, ho fes o no ho fes, el fraccionament de contractes no és un delicte, sinó una irregularitat administrativa, no una causa penal.

Sobre el possible fraccionament, Mossos afirma en el seu informe: “Tot i així, aquesta Instrucció considera que, amb les dades i informació disponibles, no hi ha elements suficients per afirmar que existeixi cap tipus d’irregularitat pel que fa al fraccionament dels contractes”.

Després d’aquest informe, la jutgessa aparta Mossos de la investigació i l’adjudica a la Guardia Civil. L’excusa van ser “filtracions” sobre la investigació. Justament des que investiga la GC és quan es produeixen filtracions, sempre coincidint amb moments significats políticament.

Durant 4 anys, se la va acusar de 4 delictes. A l’hora de la veritat la fiscalia no va poder sostenir els dos més greus vinculables al concepte de corrupció: malversació i frau.

L’encarregat de jutjar Laura Borràs és el jutge Jesús Maria Barrientos el mateix que l’exvicepresident de la cambra, Josep Costa, va aconseguir recusar en el judici contra l’antiga Mesa del Parlament per falta d’imparcialitat. A més, recentment el Tribunal Suprem va ordenar repetir el de la Mesa del 2017 justament pel mateix motiu.

Avui mateix, els pèrits de la defensa de Borràs ha posat en dubte l’actuació dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil, han denunciat el trencament de la cadena de custòdia de les proves i han assegurat que s’ha alterat el contingut dels discs durs requisats a Isaías Herrero. A la tarda, ha començat la declaració de Laura Borràs.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de la periodista Irene López Alonso:

"El 'lawfare' ha convertit el dret en tot el contrari: una arma de guerra, un instrument per perseguir, represaliar i tombar l’adversari polític.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!