DAVANTAL
Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història.
Programa 270.
El passat 18 de juny es presentava al Col·legi d’Economistes el
darrer número de la Revista Econòmica de Catalunya, un monogràfic dedicat a
“les arrels de l’economia catalana”. El monogràfic situa aquestes arrels, des
del punt de vista dominant, a finals del segle XVII, quan la demanda de vins i
aiguardents per part de l’Europa més rica va promoure el conreu de la vinya,
l’elaboració de vins i la destil·lació d’aiguardents. L’especialització en
aquesta producció va desencadenar tot de canvis que van activar la producció de
cereals en algunes comarques, la de teixits de llana en altres, el transport de
terra i marítim en unes altres i el comerç en totes.
El monogràfic recull la importància que van tenir la manufactura
d’indianes, que va ser clau per al creixement econòmic català del segle XVIII,
especialment a Barcelona. També el del sistema financer i el dels empresaris
colonials-esclavistes, que van reinvertir els seus guanys a Catalunya.
A principis del segle XIX, el naixement d'una nova burgesia
moderna i arriscada va permetre realitzar el canvi econòmic més important en la
història contemporània: la revolució industrial, que va fer que Catalunya
acabés esdevenint l’anomenada “fàbrica d’Espanya”.
L’època del complet èxit del model industrial s’estén des de
1860 fins a just abans de la guerra, el 1935. Són anys en què el lideratge
industrial català arrossega el conjunt de l’economia espanyola i permet nivells
econòmics el doble d’alts que els de la mitjana de l’Estat i, en el primer terç del segle XX, dins del
primer quart de les regions de l’Europa Occidental.
A partir de la crisi del 1975 al 1985, i en les successives, s’ha
reduït considerablement la importància industrial de Catalunya. Catalunya ha
aguantat molt de temps el pols amb Madrid, però tots els poders de l’Estat han
anat erosionant les capacitats competitives catalanes en molts camps. S’ha
perdut, també, l’històric esperit emprenedor i arriscat de l’empresariat
català.
Albert Carreras, director d’ESCI-UPF escriu un article al diari
ARA sobre l’acte de presentació d’aquest monogràfic amb el títol Tornarà el lideratge econòmic català? Carreras
explica que el debat posterior va girar a l’entorn d’aquest declivi econòmic,
però també es van posar en relleu les
contrapartides que, des de sempre, ha tingut l’economia catalana, la seva resiliència,
formada al llarg de la seva història, la continua formació, l’arribada de nou
talent i l’atracció de noves inversions, estrangeres o locals.
Carreras tanca l’article dient que “Catalunya, doncs, pateix
diversos desafiaments: alguns, fruit del seu dinamisme intern; d’altres, fruit
de l’hostilitat estatal; i d’altres, conseqüència de les resistències a una més
gran integració europea –una integració que, cal recordar-ho, normalment ens ha
afavorit.
Final
La frase de la setmana del cantant i compositor anglès Kurt Smith
El problema és que la gent sap poc, però parla massa.
Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats
noves CLAUS de la nostra història.
Que tingueu una molt bona setmana!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada