La lectura de l’article Educa’ls o pateix-los,[1] d’Alfons Duran-Pich, m’ha
portat a reflexionar sobre un sistema educatiu cada vegada en més davallada.
Marc Aureli, emperador estoic, diferenciava clarament entre instruir i
educar. Instruir és transmetre coneixements; educar és formar el caràcter, el
sentit crític, la responsabilitat. I és justament aquesta distinció la que avui
tenim més oblidada en la nostra societat. Vivim envoltats d’informació, d’accés
immediat a dades, de coneixements superficials —però cada cop més buits de
sentit i de valors. Tenim una societat aparentment instruïda, però
perillosament mal educada.
Aquesta crisi d’educació es manifesta clarament en el sistema educatiu
català i espanyol. La recent decisió de la Generalitat de Catalunya de tornar a
penalitzar les faltes d’ortografia a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU)
—després d’haver anunciat que no ho faria— ha reobert un debat urgent: quin
és el nivell real dels nostres estudiants? I el que és més important: ens
preocupem realment per la seva formació lingüística i humanística, o només
volem que passin de curs amb mínims?
Les veus dels professors universitaris són clares i preocupants. El
problema no és només l’ortografia, sinó una desconeixença generalitzada del
funcionament de la llengua. I encara més, i més greu quan es tracta de la
llengua del país: el català. Molts joves arriben a la universitat amb un
domini insuficient de la gramàtica, amb greus mancances de vocabulari i amb una
comprensió lectora deficient. No és que no sàpiguen escriure amb correcció; és
que no saben estructurar idees, argumentar amb coherència, comprendre textos
complexos o fer servir la llengua com a eina d’expressió i pensament.
I quan això passa amb la llengua pròpia dels nostres països, amb el català,
el problema és doble: és lingüístic i és polític, cultural i identitari.
Sense un bon domini del català, no només s’empobreix l’educació de l’individu,
sinó que es compromet la continuïtat de la llengua com a vehicle de
coneixement, cultura i cohesió. En una societat cada cop més castellanitzada,
on la pressió mediàtica i social desplaça el català a espais marginals,
l’escola i la universitat haurien de ser bastions de resistència. I no ho estan
sent.
Com apuntava fa poc Susana Quadrado a La Vanguardia[2],
el nivell general de comprensió lectora ha baixat de manera alarmant, segons
les darreres dades de l’informe PISA[3]. No només llegim menys,
sinó que entenem menys allò que llegim. Quadrado titula el seu article amb
provocació i lucidesa: “Cada vez más lerdos”. I té raó. Si no entenem el que
llegim, no podem pensar amb claredat, ni decidir amb llibertat. Ens convertim
en individus dòcils, fàcils de manipular, incapaços de qüestionar discursos
polítics o mediàtics.
Aquesta pobresa educativa no és casual. Tal com denuncia l’article
"Educa’ls o pateix-los", estem immersos en una societat que confon
educació amb domesticació. El sistema —amb els seus polítics, jutges i
institucions europees— ens vol entretinguts, confosos i inofensius. En lloc de
formar ciutadans lliures, forma consumidors obedients. I mentre es banalitza
l’ensenyament de les llengües pròpies, es converteix el català en una peça de
museu, relegat a assignatures marginals o usos folklòrics.
Quina educació volem? Una que ens permeti aprovar exàmens sense faltes o
una que ens ajudi a pensar, a ser crítics, a estimar la nostra llengua i
cultura, a construir una societat millor? Potser és hora de deixar de confiar
només en les institucions —que cada vegada semblen més incompetents i
autocomplaents— i assumir que l’educació és un compromís col·lectiu, que
ha d’anar molt més enllà de l’aula i de la llei.
Com escriu Alfons Duran en el seu article: “deia Samuel Beckett, “Godot no vindrà”. No esperem solucions miraculoses. La responsabilitat és nostra. Eduquem-nos —i eduquem els nostres joves— abans que la ignorància ens passi definitivament per sobre. O eduquem... o els patirem.
[1]
Duran-Pich, Alfons “Educa’ls o pateix-los” https://www.alfdurancorner.com/#
[2]
Quadrado, Susana “Cada vez más lerdos” https://www.msn.com/es-es/noticias/virales/cada-vez-m%C3%A1s-lerdos/ar-AA1G6zMn
[3] El Punt
Avui “Davallada històrica de Catalunya a l’informe PISA” https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/2362641-davallada-historica-de-catalunya-a-l-informe-pisa.html
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada