Si avui se celebressin eleccions al
Parlament, Aliança Catalana passaria de dos a dinou diputats,
segons una enquesta de La Vanguardia. El creixement seria sobretot a
costa de Junts (de 35 a 21 escons) i també afectaria ERC, mentre
el PSC continuaria com a primera força amb 36 diputats. L’ascens seria
especialment visible a Girona i Lleida, on el partit de Sílvia
Orriols podria liderar.
Aquest salt electoral confirma una
trajectòria fulgurant: de regidora a Ripoll amb 503 vots el 2019, Orriols va
passar a ser alcaldessa quatre anys després i, mesos més tard, diputada al
Parlament amb més de 118.000 sufragis. El politòleg Xavier Torrens, al
llibre Salvar Catalunya. La gestió del nacionalpopulisme català[1],
definia l’estratègia del partit com a “orriolisme”.
Un discurs
nacionalpopulista amb accent català
Segons Torrens, Aliança Catalana no
encaixa en el feixisme clàssic, sinó en el corrent del nacionalpopulisme
europeu: antielitisme, rebuig a la immigració musulmana i un discurs de
seguretat com a eix central. A diferència de Vox, Orriols defensa
posicions antifranquistes, no qüestiona drets com l’avortament o
l’homosexualitat i té una presència femenina destacada al partit.
Aquest perfil combina una dreta dura
en immigració amb un to catalanista i progressista en qüestions socials,
connectant amb sectors desencantats de Junts i ERC.
Més que política: un
relat cultural
L’ascens d’Orriols ha generat debat
cultural i sàtira. A VilaWeb, un article de la Diada titulat “A
Sílvia Orriols li agraden els kebabs?”[2]
jugava amb les contradiccions del seu discurs i la percepció pública.
De manera similar, un assaig a Núvol[3]
plantejava si “ser nacionalista” avui equival a compartir el relat d’Aliança
Catalana, mostrant com el moviment arrossega el debat identitari més enllà de
la política.
El mirall dels
altres partits
Segons l’escriptor Gerard Furest,[4]
l’ascens d’Aliança Catalana no s’explica només per la seva estratègia, sinó per
la fragilitat dels altres partits. Una esquerra que dubta de la seva
identitat nacional, una dreta liberal desconnectada de la realitat i uns
partits que “sempre arriben tard”. Mentrestant, “la boja de Ripoll” –com alguns
l’anomenen– “se’ls menja la torrada”, i la reacció és “histèrica i mig
vesànica”.
Una incògnita oberta
Torrens advertia que el cordó
sanitari pot ser contraproduent, com ja s’ha vist amb forces
nacionalpopulistes a Europa. Exemples com Chega a Portugal o Fratelli
d’Italia amb Giorgia Meloni mostren que aquestes opcions creixen quan
capitalitzen el malestar social.
El futur de l’“orriolisme” dependrà en
bona mesura de si les institucions i els partits tradicionals ofereixen
respostes efectives a les preocupacions quotidianes. Si no, la tendència que
apunten les enquestes podria consolidar-se.
Més enllà d’Orriols
En aquest context, reduir el fenomen a
un etiquetatge simplista és inútil. L’orriolisme s’ha guanyat un espai polític
real, i la pregunta ja no és si passarà, sinó com la resta de l’arc polític
pensa respondre-hi.
L’ascens d’Aliança Catalana és un
símptoma més de la situació nacional, política i social del país. L’“orriolisme” ha deixat de ser un
fenomen local per esdevenir una peça clau en el tauler polític català. El seu
creixement no es pot explicar només a partir del seu discurs o de la seva
estratègia, sinó també sobre la
incapacitat del sistema polític català d’oferir respostes convincents a
qüestions com la seguretat, la immigració i el futur del país.
El debat no és únicament sobre qui és
Sílvia Orriols, sinó sobre què diu la seva irrupció de la crisi de
representació en la política catalana. El temps dirà si Aliança Catalana
consolida la seva posició o si queda com un episodi passatger.
En el seu llibre, Torrens ja ho advertia:
El futur de l’“orriolisme” dependrà, en bona mesura, de si les institucions
i els partits tradicionals aconsegueixen donar respostes clares a les
preocupacions quotidianes de la ciutadania. Si no, la tendència apuntada per
les enquestes podria consolidar-se en les pròximes cites electorals.
[1] Torrens, X. (2025). Salvar Catalunya. La gestió del nacionalpopulisme català. Pòrtic edicions
[2] VilaWeb. (2025, setembre). Onze de Setembre: a Sílvia Orriols li agraden els kebabs? Recuperat de https://www.vilaweb.cat/noticies/onze-de-setembre-a-silvia-orriols-li-agraden-els-kebabs/
[3] Núvol. (2025, setembre). Ser nacionalista en temps d’Aliança Catalana. Recuperat de https://www.nuvol.com/pantalles/cultura-digital/ser-nacionalista-en-temps-dalianca-catalana-451469
[4] Furest, G. (2025, setembre). Fil a X [Twitter]. Recuperat de https://x.com/gerard_furest/status/1970366737976635879
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada