Fent possible allò que semblava impossible

Molts deien que era impossible. Alguns la van negar des del primer moment i uns quants hi van posar totes les dificultats possibles perquè no fos realitat. Malgrat tot, ahir es va presentar la candidatura unitària (que no pas única) “Junts pel sí”.

Malgrat tot, el 27 de setembre, el votant que cregui en la independència com la millor i, el que és més important encara, l’única eina possible per canviar i millorar la societat catalana, disposarà pel cap baix de dues opcions: podrà votar la candidatura unitària formada, de moment, per CDC, ERC, l’ANC i Òmnium o, si ho prefereix, podrà votar la candidatura de la CUP.

Som en una cursa d'obstacles i per etapes en què, només la victòria en cada una d’elles, ens pot conduir a la victòria final en la carrera. Ens hem preparat a consciència. Durant anys hem fet múscul i ens hem entrenat físicament i mental. Som ja a la línia de sortida de la primera etapa, com totes les que vindran, decisiva, perquè perdre-la significaria quedar-nos sense opcions de guanyar la cursa.

Aquesta vegada no hi ha marxa enrere. Aquesta vegada va de debò. Aquesta vegada la història ens espera al tombar de la cantonada.

27 de setembre, final de la primera etapa per guanyar el futur. Ningú dels que hem arribat fins aquí pot ara defallir. No sé si, d’aquí al 27-S, serem capaços de sumar més gent al procés d’independència. És complicat, però farem tot el que estigui a les nostres mans.  Ara bé, el que cal, per damunt de tot és mantenir intacta la nostra força actual. Cap del milió nou-cents mil vots del doble sí del 9 de novembre es pot perdre o malmetre en opcions que no siguin clarament, nítidament independentistes.

I el primer dia de la campanya electoral, l'11 de setembre, demostrarem al món sencer la nostra decisió i convenciment, demostrarem a tothom la nostra força. Convertirem la Meridiana de Barcelona en la Via Lliure cap a la República catalana. La Via Lliure cap a un nou país, cap a un país millor, cap a un país per a tothom. 

I aquesta vegada, quan arribi el 27-S, no fallarem. Perquè estem preparats; perquè tenim la il·lusió, la força i el convenciment que ens cal; perquè sabem que el futur només depèn de nosaltres.

Perquè som la força de la gent, que està fent possible allò que semblava impossible. 

27F-27S: L'efecte papallona

Article publicat a Tribuna.cat 

“Una papallona que, amb el seu aleteig, agita l’aire de Pequín avui, pot desencadenar en una tempesta el mes que ve a Nova York.”

Aquesta frase de l’escriptor i periodista James Gleick és coneguda popularment com “l’efecte papallona”, que exemplifica metafòricament que qualsevol petita qualsevol petita pertorbació, o error, en les condicions inicials del sistema pot tenir una gran influència sobre el resultat final.

Ja fa setmanes que el calendari de l’ANC presenta tres dates marcades en vermell: 24 de maig, 11 de setembre i 27 de setembre. Tres dies estretament lligats perquè tot el que passi,tot el que ja està passant, a partir d’avui influirà de manera decisiva en cadascuna d’aquestes dates i, encara més, en el procés posterior al 27S.

L’Assemblea ha convocat un acte important per al proper divendres 27 de febrer. Serà l’acte de rellançament de l’Assemblea després d’uns mesos dedicats a una tasca de caire més intern, més discret, una feina que s’ha mogut més dins de la cuina que no pas en el menjador principal i que alguns han volgut desprestigiar.

Per guanyar el 27S, l’Assemblea ha de tornar a liderar el procés de forma decidida i ferma. Liderar a través de la il·lusió i el convenciment. Liderar a través de propostes i accions. Liderar a través d’un missatge clar i contundent.

Els tres grans eixos del nou Pla d’Actuació aprovat centren l’activitat de l’Assemblea: incidència política (nacional i internacional), incidència social i mobilització social. Aquests grans eixos seran el marc en què s’encabirà i desenvoluparà l’acte del 27 de febrer.

Uns mesos en què caldrà remarcar i deixar ben clar que no hi haurà progrés social sense independència, perquè la independència és l’autèntica revolució del canvi polític, econòmic i social. 

La primera etapa d’aquest breu recorregut que ens queda fins al 27S són les eleccions municipals. Des de l’ANC plantejarem de manera clara el nostre posicionament polític que començarà amb la campanya “Els ajuntaments per la independència”. Les municipals no poden ser cap parèntesi en el procés, ans al contrari, han de significar-ne la consolidació inequívoca i una nova plataforma de llançament fins al 27S.

El paper nacional que històricament ha tingut el municipalisme ha estat important i moltes vegades decisiu. Hi ha hagut moments històrics en què els ajuntaments han esdevingut claus en la definició del futur de Catalunya. Així va ser amb la Mancomunitat i amb la llei que la va fer possible. Així va ser el 14 d’abril de 1931, quan unes eleccions municipals van comportar el final de la monarquia i la constitució de la República.

Darrerament hem tingut una bona mostra de la gran importància dels municipis en el futur nacional i social. Va ser el 4 d’octubre de l’any passat, al Palau de la Generalitat, quan gairebé la totalitat dels alcaldes i alcaldesses del nostre país van fer una gran demostració de força i unitat entorn de la consulta del 9N.

Els ajuntaments són cabdals en aquest procés d’emancipació nacional. Són el primer graó de les nostres institucions i la representació més autèntica, a escala local, de la voluntat popular. Són els que poden recollir i expressar millor els anhels de benestar, de llibertat, de democràcia i de justícia social dels ciutadans que representen.

Les eleccions municipals esdevindran clau en el conjunt del procés. Les municipals i els resultats que se’n derivin seran una de les papallones que agitarà l’aire i que acabarà desencadenant la tempesta democràtica, la tempesta independentista del 27S.