El passat dijous 21 d'octubre va tenir lloc l'acte de commemoració dels 25 anys de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua, la CAL. L'Ateneu Barcelonès estava ple a vessar. Us vull reproduir el primer parlament que vaig tenir ocasió de fer com a nou president de la CAL
Bon vespre a tothom. Hauria
d’agrair a molta gent la seva presència avui aquí. Començant per la Molt
Honorable senyora Laura Borràs, presidenta del Parlament de Catalunya o el Senyor
Francesc Xavier Vila, Secretari de Política Lingüística que ostenta també la
representació de l’Honorable senyora Natàlia Garriga. Diputats, distingits
membres d’associacions... fins i tot us volia anomenar amb el tractament
protocol·lari que us correspon, però després de llegir-m’ho per a mi mateix...
he desistit... i crec que m’ho agraireu. ,
Sí que haig de donar també
les gràcies a tot el públic, a tots vosaltres que pràcticament ompliu aquesta
sala i que heu volgut compartir amb tota la gent que formem la CAL aquests 25
anys lluitant per la llengua, la cultura i la llibertat.
Avui és un dia de
reconeixements. Sobretot als primers que fa 25 anys van emprendre aquest
viatge. Al Quim Soler, el primer president provisional. A Tots els que van
conformar la primera junta oficial i que vull recordar dient els seus noms: Josep Lluís Anton president,
Patrícia Salvadó, Roger Ballester, Francesc de Dalmases (que avui és aquí amb
nosaltres), Aleix Cardona, Jordi Estalella, Jordi Gabarró, Josep de Calassanç i
Serra (CALA), Lluís Parareda, Lluís Vila, Manel Segura, Ramon Planell.
Persones com en Pere Mayans,
en Jordi Gibergans, en Pere Cardús, en Joan Domingo, la Montserrat Pérez, en
Jordi Ametller o l’Aurelí Argemí que va tenir l’amabilitat d’acollir la CAL als
primers anys al CIEMEN.
Antics presidents com en
Jordi Estalella i en David Vila i... principalment, la persona que m’ha precedit i que ha fet
durant molts anys una feina extraordinària, en Pep Ribas...
Evidentment a tots els
Secretaris Nacionals que ens han precedit i a l’equip actual de la CAL, format
també per la nostra molt reduïda, reduidíssima plantilla de treballadors que, a
més de fer molt bé la seva feina, han demostrat disposar d’un plus addicional
que els fa més valuosos encara. Avui són
tots aquí.
A tots els nuclis que any
rere any han fet una feina incansable. A tots els voluntaris, a tots els que
han organitzat o han col·laborat ens els diferents projectes de la CAL.
I vull fer una menció
especial. Avui tenim aquí amb nosaltres en Marcel Vivet, represaliat, condemnat
a 5 anys de presó per la justícia espanyola. Li vull dir que la CAL sempre
estarà amb ell i amb els més de 4.000 represaliats per l’Estat espanyol
Llengua, cultura i
llibertat. És la millor síntesi que pot expressar la feina de la CAL i de tot
el voluntariat.
Deia Isabel Clara-Sinó en el
manifest que va redactar per al Correllengua 2008:
Si
no salvem la llengua, no salvarem el país, car és el nostre senyal d’identitat
més clar i més contundent. Sense una llengua pròpia faria segles que estaríem
completament assimilats. Per això anorrear la llengua catalana ha estat la
pressió més forta que hem rebut de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
LLENGUA... La nostra
llengua, la pròpia, la del país, la dels nostres països. La llengua de la
nostra cultura. La llengua que ens ha fet ser com som, la nostra manera de
viure, la nostra manera de veure el món. La nostra manera de defensar, també,
totes les llengües del món.... La nostra llengua... que volem compartir amb
tothom perquè pugui ser la llengua comuna de tots els ciutadans dels nostres
països.
CULTURA...La nostra cultura,
la cultura catalana forjada durant segles en aquesta part del món que és el
Mediterrani. La nostra cultura, en MAJÚSCULA, perquè cultura ho és tot:
tradicions, creences, conductes, valors, objectius, pràctiques, l’art, les
humanitats, la literatura i un llarg etcètera.
LLIBERTAT... Necessitem
poder gestionar-nos nosaltres mateixos. Necessitem canviar moltes coses i això
només es pot intentar fer si arribem a disposar d’un Estat propi. Alerta,
però....No hi ha poble, no hi ha nació catalana sense cultura catalana.... i no
hi ha cultura catalana sense la nostra llengua, la pròpia: el català. I
tinguem-ho ben present... Sense llengua ni cultura catalana no existirà cap
nació que pugui assolir la independència.
Som al 2021. Vint-cinc-anys
després continuem reivindicant, denunciant, sempre inconformistes, lluitant per
la llengua, la cultura i la llibertat. Que és el mateix que dir que continuem
treballant amb els mateixos objectius que ens van fer néixer: Assolir la
normalització de l'ús social del català. Afavorir la cohesió social, la interculturalitat
i la diversitat a través de la llengua catalana. Difondre la cultura i la
llengua catalanes i augmentar la consciència de pertinença a la nostra nació.
La CAL no ens preguntem mai
si el got està mig buit o mig ple, la gent de la CAL som els que anem a buscar
l’aigua que falta per omplir el got.
Llengua, cultura i llibertat!
