Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eva. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eva. Mostrar tots els missatges

dissabte, 8 de maig del 2021

De Lilith, Eva, Adam, Jahvé i altres protagonistes del Gènesi (Els orígens (o no) del primer home i la primera dona. Una addenda)

Després dels 4 posts dedicats a l’enigmàtica figura de Lilith, voldria afegir aquesta addenda (del llatí “allò que cal afegir). Sens dubte hi ha molt a afegir als quatre modestos articles sobre el personatge de la que podria haver estat (o no) la primera dona. Ara bé, després d’unes lectures denses i que de vegades es poden fer fins i tot pesades (o directament, ja no es llegeixen) crec que esta bé comentar  un llibre que també ens parla de Lilith (i d’altres temes del Gènesi) des d’una vessant molt més agradable, irònica i d’amena lectura.

Per començar i mantenir unes ratlles més el títol de l’obra us reprodueixo el comentari final que apareix en el llibre:

Mentre anava recollint i, després, quan ordenava i anotava els textos, s’ha preguntat més de quatre vegades: qui pot haver estat capaç d’inventar-se aquestes històries?...Sí, però: i qui fou capaç d’inventar-se “aquelles”.

En el llibre hi trobareu diverses històries curtes (en total 137 pàgines), recollides i ordenades per algú que, en la seva adolescència “visita” repetidament una vella captaire. La dona viu en una barraca atrotinada i el jove hi troba uns papers molt antics, vells de segles, alguns escrits en llatí i que, passar els anys, es reprodueixen conjuntament en aquest llibre.

Hi trobarem tres apartats. El primer, amb el nom de “Lilith”, recull aquests textos:

“De la bigàmia original”. “La posició de Lilith”. “El factor Lilith”. “Sobre el conflicte de l’origen”. “Sobre l’origen del conflicte”.

El segon, sota el nom d’Eva, hi ha els textos següents:

“Fragment de la Crònica d’Irad”. “Llibre de Naama”. “Dels fets de l’Eva i l’Adam”. “La presència del serpent”. “La Creació, segons el text de Babilònia del segle XI a.C.”

En el tercer i últim, denominat “Suplements” hi ha dos textos:

“Diàleg entre Jahvé i l’Àngel de Foc” “Fragments retrobats del discurs de Jahvé”.

Estem llegint un text (textos) real? Tot el que llegim és producte de la il·limitada imaginació de l’autor (recopilador)? Són autèntics els conflictes entre Lilith i Eva? Quines eren les veritables intencions de Jahvé en el moment de la creació?  

Anem un moment a la sinopsi que apareix en la contraportada del llibre:

Lilith l’enigmàtica. Eva la seductora, el desconcertat Adam que perd costelles i l’inevitable Jahvé són els protagonistes d’aquest llibre suspecte, en el qual es recullen, vinguts de ben curioses fonts, una dotzena mal comptada de "textos religiosos", que ens informen contradictòriament de l'aventura pintoresca del paradís terrenal, on sembla que la humanitat va deixar les plomes quan encara no en tenia...

Les històries que ens explica el Gènesi (primer llibre de la Torà i, per tant, de l’Antic Testament) són certes? Representen la veritat? O potser ho són les del Gènesi Apòcrif (en un principi anomenat l'Apocalipsi de Lamec i que és un dels set originals Manuscrits de la mar Morta)? O potser la realitat es troba en aquests textos recopilats i publicats en forma de llibre de relats?

I això ens fa tornar a la contraportada:

Què hi fan els anònims autors dels Gènesis, en plural (només homes, evidentment) i que la tradició judeo-cristiana, encara en circulació, ens comunica (i més d’un devien ser si, per tal  de fer bona mesura, hom empaqueta dues versions conflictives en el mateix llibre)? Al capdavall, si en Pedrolo, no era a l’Edèn (confiem-hi!) tampoc n hi eren ells...

Efectivament... Manuel de Pedrolo és l’autor d’aquest magnífic, entretingut, irònic recopilatori de textos bíblics amb referències autèntiques i altres que potser no tant.

En tot cas de lectura molt recomanable: “Múltiples notícies de l’Edèn”

dimecres, 21 d’abril del 2021

La primera dona abans d’Eva (Els orígens (o no) del primer home i la primera dona.2)

 

1: 27 Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona...

Aquest fragment del Gènesi, com hem pogut veure en l’anterior post, va donar lloc al mite de l’andrògin, però també va ser el detonant d’un nou mite, el de la primera dona abans d’Eva: Lilith.

Durant el Gènesi (o Bereshit) de l'Antic Testament, apareix insinuada una tercera presència, Lilith, que té més protagonisme en la literatura hebrea paral·lela més que no pas en el text sagrat. Sembla ser que la seva figura es remunta a una tradició mesopotàmica que la uneix amb les deesses babilòniques Ishtar, Inanna, i Anath entre d'altres. En el Judaisme, pel contrari, no se l'ha deïficat, sinó que ha estat el vehicle que han utilitzat per introduir el concepte de el mal lligat al femení, generant, no només una llegenda al seu voltant, si no, també, rituals religiosos jueus.[1]

El personatge de Lilith veu també de les creences del poble de Canaan,  la terra promesa del poble jueu, corresponent aproximadament a l'actual Israel i els territoris de Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones del Líban i Síria. El mite amb aquestes influències cananees conte que Lilith es resistia a jeure per  sota d’Adam i deia “Per què he de col·locar-me jo sota teu? Jo també vaig ser reada amb pols i per tant, soc igual que tu.”[2]

El relat continua dient: “A l'ésser forçada per Adam, va pronunciar el nom de Déu, es va elevar pels aires i va desaparèixer. Davant les queixes d'Adam, Déu va enviar a Sansenoy, Semangelof i Senoy a buscar-la. La van trobar al Mar Roig. Aquesta regió es caracteritzava per la presència de dimonis, amb els quals ella ja havia produït els Lilim, "a raó de més de cent per dia".[3]

Segons l’article “Who Are You, Senoy, Sansenoy and Semangelof?”, de Chen Malul: “Lilith va creure que podia deixar el seu marit i, com que es va negar a "acceptar aquest decret d'igualtat en la seva vida sexual", sembla que significa que Lilith desitjava estar al cim del seu marit durant el coit, "va fugir d'ell i va escapar".

Els àngels que van ser enviats per retornar la dona al seu marit van ser Senoy, Sansenoy i Semangelof. Els tres van fracassar en la seva missió; Lilith va afirmar que "el gran dimoni ja ha arribat a ella", referint-se a Samael i, per tant, ja no podia tornar a Adam. Els àngels van ser capaços, però, d’extreure un vot, que Lilith no faria mal a la descendència d’Adam i la seva segona esposa, Eva.[4]



[1] M.Maria Martha Fernández. La presencia de Lilith en los escritos rabínicos y su origen

http://www.transoxiana.org/Jornadas/JEO2004/fernandez-lilith.php

[2] Segons el Midrash Alphabeta de Ben Sira (L’alfabet de Ben Sirach (Alphabetum Siracidis, Otijot ben Sira, Alpha Beta la-Ben Sira) és un text anònim de l’edat mitjana inspirat en l’obra hel·lenística coneguda com a Sirach. Es calcula que la seva data d’autoria va ser entre el 700 i el 1000 dC. És una recopilació de dues llistes de refranys, 22 en arameu babilònic jueu i 22 en hebreu mishnaic, tots dos disposats com acròstics alfabètics.

[3] Íd.

[4] The story of the three angels charged with safeguarding newborn babies and their mother https://blog.nli.org.il/en/djm_sen-san-sem/