Francesc Homs dixit: “ No entenc l’ANC. Hi
ha moltes coses de l’ANC, cada vegada més, que em costen d’entendre. Que digui
que el full de ruta no té recorregut no ho comparteixo. Crec que el full de
ruta és vigent, i aquí hi ha un problema que s’hauria de tenir el coratge
d’identificar, que es diu CUP o una part de la CUP”
Evidentment... Un polític de
partit és, com el propi nom indica, essencialment partidista. No podrà entendre
mai l’ANC. Només “l’entendrà” quan les estratègies i les decisions de l’organització
independentista coincideixin amb l'estratègia del seu propi partit.Estic convençut que durant aquests darrers anys han estat molts els polítics a qui els ha passat pel cap la mateixa frase.
Des del 9 de novembre de 2014
fins ara tot han sigut batalles i batalletes entre independentistes. El procés
va passar a mans dels partits i l’ANC va decidir fer el seu propi “pas al costat”. El resultat és de tots conegut.
El full de ruta 2015 de l’ANC
definia els partits catalans com la baula feble del procés d’independència. Un
any després, les eleccions viscudes durant el 2015 (municipals, plebiscitàries i
espanyoles) no van fer res més que demostrar com el partidisme, con posar els
interessos de partit i les ideologies per damunt del país són l’autèntic perill
del procés. Les properes eleccions espanyoles previstes per al 26 de juny van
exactament pel mateix camí i els resultats que s’auguren per al conjunt de l’independentisme
no conviden a l’optimisme.
El partidisme i les ideologies
han desencadenat la discussió estèril, molt lluny del debat serè i productiu, i
han generat la divisió en el món independentista. Les mateixes bases de l’ANC
hem hagut de patir, en molts casos, el mateix problema.
El procés independentista
català és molt singular. Cap partit polític pot aspirar a liderar-lo tot sol i la lluita partidista per ocupar l’hegemonia
política es trasllada en bona part a la societat civil. El resultat no és altre
que el de la desorientació, el desencís i la indignació entre bona part del
moviment independentista.
L’ANC, conscient dels
problemes viscuts durant aquests darrers mesos que han conduït al trencament
del pacte d’estabilitat parlamentària i, consegüentment, a l’erosió del full de
ruta previst, ha decidit fer una consulta als associats sobre un referèndum per
la independència. Caldrà esperar a veure que decideixen el 3 de juliol les
bases de l’ANC.
Sobretot.... No fem ara del
tema del referèndum un nou motiu de divisió i de disputa. Reflexionem, estudiem
pros i contres i votem en conseqüència i parlem-ne després del 3 de juliol.
Més enllà dels resultats de la
consulta, la proposta és, per a mi, positiva. De moment, tornem a prendre la iniciativa
des de la societat civil. El referèndum treu el procés de les mans partidistes
i el torna a la gent que és la que acabarà decidint. Posa entre l’espasa i la
paret els Podemos, els Comuns i els Colau, que ara viuen molt feliços i
contents.
També té alguns dubtes i
interrogants. És cert. Per això, perquè el referèndum sigui creïble i serveixi
com a nexe d’unió dels independentistes, des de la societat civil, als partits
i a les institucions, cal presentar una proposta molt concreta, molt clara,
sobretot pel que fa als preparatius, al desenvolupament i què se’n farà amb els
resultats. Tinc molt clar que, perquè la majoria de l’independentisme s’hi sumi,
el referèndum ha de ser vinculant i, si el resultat és positiu, només pot
conduir a la declaració immediata de la independència.
El full de ruta polític actual
no està ni molt menys liquidat, sinó tan sols tocat. Caldrà mantenir-ne les
parts més importants: les estructures d’Estat, la llei d’Hisenda, la de Seguretat
Social i, sobretot, la de transitorietat jurídica, importantíssima de cara a la
celebració d’un referèndum unilateral i a la declaració d’independència que se’n
derivi. Caldrà mantenir-se ferms en la declaració del 9-N de JxS i la CUP.
Per part de l’ANC, si les
bases opten per tirar endavant el referèndum, caldrà crear, tal com es va
aprovar en el full de ruta de l’organització, la Taula de forces polítiques i
socials per la República Catalana. Aquesta Taula haurà de ser l’organisme
unitari que porti la direcció nacional, la direcció política del procés.
Serà aquesta Taula, com també
diu el nostre full de ruta, la que haurà de tirar endavant la creació de l’Assemblea
de Càrrecs Electes perquè cal que les accions repressives i antidemocràtiques de
l’Estat espanyol ens agafin ben preparats. La constitució d’aquesta Assemblea
representa, a més, una declaració molt clara d’intencions davant de l’Estat i
davant de la comunitat internacional.
I perquè tot això
esdevingui realitat, el proper 11 de setembre caldrà de nou una extraordinària
demostració de fermesa i de convenciment del poble català. Una gran manifestació/concentració
que, per una banda, ens reforci l’autoestima i la convicció, que retorni la
confiança a aquells que l’hagin perduda i, per una altra, que col·loqui als
partits en el seu lloc, que no és altre que el d’exercir com a representants de
la ciutadania i al servei del país i del procés
