Conversa amb Pau Vidal, traductor de Camilleri, Lampedusa i Passolini. La llista cívica de l'ANC

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 20 de gener de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal Vull una resposta de YouTube 

Convidats

Pau Vidal,  filòleg, escriptor i traductor.

Natàlia Esteve, advocada

Josep Miquel Hermoso, membre del SN de l’ANC

Davantal

Avui, tenia previst una altre davantal per iniciar el programa. A darrera hora he decidit canviar-lo per tal de transmetre-us un escrit de Josep Pinyol membre del Secretariat Nacional de l’ANC i que ha titulat: “La intervenció que no vaig poder fer al Secretariat Nacional”

Al plenari del Secretariat Nacional del 14 de gener passat es va acordar traslladar una Proposta de Resolució sobre la Llista Cívica i un Punt de Debat sobre Nou Embat, confrontació i Llista Cívica que figurava en l’ordre del dia a un plenari extraordinari. El 19 de gener el Secretari va fixar la data d’aquest plenari per al 28 de gener. L’article 23 dels Estatus preveu que en supòsits d’urgència la Presidència podrà convocar una sessió extraordinària amb una antelació de 48 hores i, en aquest cas,  la Presidència pot fixar els punts a tractar. És evident que en un plenari acordat el dia 14, amb la data fixada des del 19 de gener, no pot existir cap supòsit d’urgència.

La Presidència va retorçar els Estatuts per impedir, per un costat, el punt de debat sobre Nou Embat, confrontació i Llista Cívica i per l’altre l’esmena a la totalitat que un grup de més de vint Secretaris i Secretàries Nacionals vam presentar a la Proposta de Resolució sobre la Llista Cívica. També va nomenar-se ella mateixa com a Presidenta del Plenari i va destituir la persona designada prèviament per evitar que pogués admetre el Punt de Debat i l’esmena esmentats.

Aquesta és la intervenció que tenia preparada per iniciar el Punt de Debat sobre Nou Embat, confrontació i Llista Cívica. És un text llarg, però que crec que és imprescindible per a un debat autèntic.

Josep Pinyol, membre del SN, diu que es pot contemplar aquest horitzó amb una visió àmplia, històrica. O bé amb una visió estreta i que la majoria del Comitè Permanent ha imposat una visió estreta del Full de Ruta.

És visió estreta plantejar la Conferència Nacional en clau interna de l’Assemblea. S’han celebrat un cicle de xerrades amb ponents que no eren socis de l’ANC, però que han actuat com a convidats; no com a membres actius d’un procés de debat col·lectiu amb les altres entitats independentistes.A causa d’aquesta visió estreta la Conferència Nacional no ha generat unes idees força.

No ha implicat les altres entitats en l’organització de la Conferència Nacional. Seran presents en la fase final, però més per cortesia que per implicació en els treballs. Per aquesta raó difícilment sortirà de la Conferència Nacional una Taula de Direcció Estratègica que sigui el grup promotor que defineixi el programa d’una Llista Cívica unitària, els protocols de relació amb les entitats i el reglament de la futura agrupació d’electors.

Dissortadament, també s’ha imposat una visió estreta de la Llista Cívica plantejada al Full de Ruta que l’ha reduïda a una iniciativa exclusiva de l’Assemblea, no del conjunt de les entitats independentistes. I a la creació d’un quart espai electoral

Ha reduït la Llista Cívica a proporcionar un vot alternatiu al dels partits independentistes que han decebut profundament. A fer-los por de perdre vots perquè no han fet la independència. Però no ha estat capaç d’explicar com aconseguiran els seus diputats que es faci efectiva la independència. Si no rectifiquem es repetirà la gran decepció de la victòria del 52%.

La visió de l’Assemblea s’ha reduït perquè l’actual direcció ha buscat més el protagonisme que el lideratge. Massa sovint ha optat pel protagonisme mediàtic, pel titular de premsa en comptes de la proposta meditada, per la desqualificació cridanera, però sense alternativa. Liderar implica capacitat de persuasió. Persuasió implica bons argumentaris. Els bons argumentaris impliquen debats previs autèntics.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de l’escriptor, orador i humorista dels Estats Units conegut amb el pseudònim de Mark Twain

El coratge és resistència a la por, domini de la por, no absència de por.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

"MOLT A FAVOR. 57 propostes i un pacte per la llengua" amb Pau Vidal, Rudolf Ortega i Magí Camps

 

Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 5 de juliol de 2021 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Rudolf Ortega, Filòleg. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació com a assessor lingüístic i ha escrit diversos llibre de llengua. Actualment escriu la columna "Brou de llengua" d'El País i es dedica a la correcció literària.

Pau Vidal,  Escriptor, traductor, articulista i crucigramista. Ha publicat diversos llibres sobre llengua, el darrer “Corregir mata”. Ha escrit i presentat programes i seccions televisives. Escriu una columna setmanal a Vilaweb.

Magí Camps, Filòleg, periodista. Redactor de Cultura de La Vanguardia. Ha publicat el llibre Parla’m amb estil”. Imparteix traducció periodística a la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF. És membre de la Secció Filològica de l'IEC.

Davantal

El 12 de març de 2020 emetíem el darrer Vull una resposta des del plató d’ETV Llobregat. Vam tenir com a convidats en Josep Murgades, en Pere Mayans i en Francesc Xavier Vila. El programa va girar a l’entorn de la llengua: les seves fortaleses, les seves debilitats, el present i el futur.

El 14 de març, dos dies després, el govern espanyol declarava l’estat d’alarma i començava el llarg periple provocar per la pandèmia de la COVID-19. Des de llavors, més de 700.000 persones, a Catalunya,  han estat afectades per la pandèmia que ha produït més de 22.000 defuncions. Mesos molt difícils, sobretot per als afectats i els seus familiars i també per la vida econòmica d’aquest país farcit de micro, petita i mitjana empresa que representa prop del 80% de l’ocupació del país.

Per al Vull una resposta ha significat emetre 48 programes telemàticament amb totes les dificultats tècniques que comporta. Afortunadament, ETV Llobregat compta amb uns tècnics i un grup humà de primer ordre que han sabut mantenir l’emissora al més alt nivell. Gràcies a tots els que ho heu fet possible.

Avui, 15 mesos després, tornem a l’enyorat plató d’ETV Llobregat i el destí ha fet que el nostre retorn sigui, també, amb un programa dedicat íntegrament a parlar sobre la llengua catalana.

Avui, però, no parlarem de dades, no ens flagel·larem una vegada més per si estem malament o si estem pitjor. Avui . gairebé per primera vegada, sentirem propostes que poden ajudar a revertir la situació actual de la llengua. Propostes concretes, molt més enllà del que ja hauria de ser una pràctica habitual als Països Catalans, aquella de “No renuncieu a la llengua. Parleu sempre i a tothom en català”.

Us presentarem el llibre “Molt a favor. 57 propostes i un pacte per la llengua”, que, com escriu Enric Gomà en el pròleg: “Davant de la incapacitat manifesta a l’hora de trobar solucions concretes, imaginatives i sempre parcials per a la difusió del català, que detectem en molts debats sobre la llengua, set professionals ens hem reunit per intentar traçar propostes específiques per a la difusió del català, lluny de la sociolingüística llagrimosa.”

En parlem tot seguit amb els nostre convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana l’hem estreta de “Pacte per la llengua” l’article final del llibre “Molt a favor” i que fa referència al bilingüisme...

Aquesta ha estat la gran decepció del catalanisme polític dels últims anys: no tan sols no saber contrarestar un missatge que postulava una igualtat fictícia entre dues llengües desiguals, sinó també acabar assumint part d’aquest missatge com a propi.

I un dia més, un programa més, continuem marxant amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornarem la setmana que ve en el que serà el darrer programa de la 9a temporada. Que tingueu molt bona feina!

 

La llengua del futur i el futur de la llengua o... els nostres fills són deixebles d'Internet

Tot plegat va començar poc després de llegir l’article que Pau Vidal va publicar a Vilaweb “El català que oye Sherman”. El seu contingut em va fer reflexionar, una vegada més, sobre el català i, sobretot, com ha d’afrontar la llengua catalana aquest món trepidant del segle XXI que sembla funcionar a milers de revolucions per segon.

Així que a la gent de la CAL ens va semblar que seria molt interessant fer u acte en què el filòleg i periodista Pau Vidal pogués parlar, de manera distesa, amb la comunicadora, humorista, escriptora i guionista Maria Rovira, coneguda també com “Oye Sherman” i Maria “Sherman” Rovira.

El resultat va ser extraordinari. Vidal va aportar el marc, per dir-ho d’alguna manera, més “teòric” i la Maria ens va presentar un seguit de mostres de ·"youtubbers" i  “instagramers”, a més d'una de les seves creacions per al youtube.

L’acte estava emmarcat dins del cicle Capvespres oberts que mensualment tenen lloc al local social de la CAL. El vam titular “La llengua del futur i el futur de la llengua” i el que hi vam assistir ens vam sentir interpel·lats des del primer moment. El debat va ser continu i intens, amb una interacció total entre “conferenciants” i públic. Hi va haver de tot: controvèrsia, sorpresa, entusiasme, escepticisme, incredulitat, estupefacció... però, per damunt de tot, un gran interès i un intens debat.

La plataforma Youtube va néixer el 2005. Twitter el 2006 i Instagram el 2010. És a dir, els adolescents i joves d’ara, de l’any 2019, han crescut amb aquestes plataformes. Per a ells són més normals i més usades que la pròpia televisió. Pau Vidal afirma, doncs, que és en aquest món de l’audiovisual en general, però sobretot, en el des les plataformes actuals i futures de la xarxa on ens estem jugant el futur del català. És d’on beuen la gran majoria de joves del país i són, per tant, ho vulguem o no, models de llengua, de llengua oral. És, metafòricament, la paella de la llengua, on s’hi estan posant els ingredients i on caldrà cuinar el català del futur. Per això és indispensable que els ingredients siguin de bona qualitat i genuïns. El que en diríem de Km 0, de proximitat.

En l’article de Pau Vidal “Ens calen youtubbers catalans” ens diu:

Els besavis van ser deixebles dels contes a la vora del foc; els avis, del fulletó i la premsa escrita; els pares, del teatre i la televisió; i nosaltres, del cinema i la literatura. Ara el cercle de l’oralitat es tanca: els nostres fills són deixebles d’internet. Per això necessitem armes més eficaces que els manuals acadèmics, que les campanyes governamentals, que la microcorrecció personalitzada. Necessitem models. Cantants, actors i actrius, esportistes, rapers i trapers. Però sobretot influencers (sí, aquesta paraulota tan lletja). Influenciadors. Gent que mostri amb l’exemple que el català és una més de les llengües que poblen tant el món com l’ultramon.

Us recomano els dos articles que, sobre el tema, ha escrit en Pau Vidal: “La llengua que oye Sherman” i “Enscalen youtubbers catalans”. No us perdeu tampoc algunes de les “mostres” que vam comentar durant l’acte:  “Es buscaOye Sherman - The Princess of Sant Gervasi”   “Fer-se lesbiana” de Leopolda Olda     i “Els jerseis de la mare” de Juliana,  les tres a Youtube; i “Insultos intraducibles” de Pol Gise a Instagram 

Entrevista a Toni Morral, secretari general de la Crida. "El bilingüisme mata". Catalunya futur: un país nou, un país millor. (Núm. 42 de la revista l'Escletxa)

Ja podeu llegir un nou número de la revista L’Escletxa. En aquesta edició ofereix entrevistes a Toni Morral, secretari general de la Crida Nacional per la República, així com a l’escriptor i lingüista Pau Vidal, autor del controvertit llibre “El bilingüisme mata".

El número 42 de la publicació també inclou un repàs a la passada edició del Correllengua i al nou projecte de la CAL “Garbells de llengua”.

A més, hi trobareu una anàlisi a l’entorn del document que la Generalitat de Catalunya va elaborar sobre la situació del català en l’àmbit de l’ensenyament i sobre el qual la CAL va pronunciar-se de forma crítica.

Descarragueu-vos el número en pdf  

Llegiu la revista en línia