Carta oberta a la Il·lma. Sra. Pilar Díaz, alcaldessa d'Esplugues de Llobregat (extensiva a tot l'equip de govern del Consistori)

Il·lma. Sra.

Ahir dijous 14 de setembre, hores abans de començar la campanya pel referèndum de l’1 d’octubre, una comissió ciutadana d’Esplugues us va fer lliurament d’un escrit en què us demanaven que, des de l’ajuntament, donéssiu empara als nostres drets per poder votar amb tota la normalitat el diumenge.  L’escrit, com ja heu pogut comprovar, té el suport d’un bon nombre de ciutadans i ciutadanes d’Esplugues.

Coneixem la vostra posició, d’obediència estricta i d’acatament de les providències dictades pel Tribunal Constitucional, manifestada en la carta de resposta al president de la Generalitat del passat 8 de setembre i, a nivell personal, a través de les xarxes i dels mitjans de comunicació.

Sou, encara, una persona jove que, afortunadament, no heu viscut el franquisme, que comportava intrínsecament la negació i prohibició de multituds de drets, com el de reunió i manifestació, el de vaga, el de llibertat de premsa, el de llibertat d’expressió i tants altres. Heu estat afortunada de no haver d’enganxar cartells i pintar parets amb la por al cos i amb els ulls vigilants. Heu estat afortunada de no haver estat detinguda o identificada per les “fuerzas del orden” pel fet de repartir propaganda “clandestina i il·legal”, tan il·legal com demanar la llibertat, l’amnistia i l’Estatut d’autonomia. Heu estat afortunada de poder anar, i fins i tot participar, en actes polítics, socials, en concerts, sense preocupació, sense que us passés pel cap que algun jutjat us el pogués prohibir.

Com a dona i com a socialista, sabeu perfectament que, històricament, els vostres drets han estat trepitjats i la vostra ideologia perseguida. La llei, aquí i allà, els emparava. Era il·legal que les dones poguéssiu votar. Era il·legal la vostre ideologia i tantes altres. Es perseguien les idees i es vulneraven tots els drets... de manera "legal".

Des de l’antiguitat, des de la Grècia clàssica, ha existit una lluita constant i eterna entre la justícia i la llei o, si ho preferiu, entre la legitimitat i la legalitat. Un Estat que promulga lleis que limiten la llibertat d’expressió i coarten el dret a decidir no és un Estat democràtic. Un referèndum és l’expressió més fidel de la democràcia expressada lliurement per la voluntat popular. Si al llarg de la història no s’hagués produït el triomf de la legitimitat (la justícia) sobre la llei (la legalitat) possiblement no hi hauria al món cap Estat democràtic i continuaríem vivint sota règims de monarquies absolutes.

Estic segur que ja heu llegit el manifest de suport al referèndum que van fer públic diversos exalcaldes i exregidors del vostre partit i també d’ICV. En tot cas el podeu trobar aquí. Em permeto remarcar-vos-en un parell de paràgrafs:

Tot i que no tots compartim en la seva totalitat el full de ruta del govern català, entenem que ja és hora que la ciutadania prengui la paraula i que l’única via real perquè els catalans i les catalanes prenguin la paraula és el referèndum anunciat pel dia 1 d’octubre, vista la impossibilitat de pactar-lo amb l’estat espanyol a curt o mitjà termini.

Igualment ens neguem a acceptar que els ajuntaments, que són i han de ser les administracions més properes a la ciutadania, no facilitin el pronunciament de les persones censades en el seu municipi, amb ple respecte per les diverses opcions.

Molt m’agradaria que hi reflexionéssiu una mica més i que també ho fessin els vostres companys, regidors i regidores, de l’equip de govern. M’agradaria, però em temo que no ho fareu i us mantindreu en la vostra posició inicial. Em sap greu per aquell partit socialista que va ser referència de tanta gent durant l’anomenada transició. Aquell Partit Socialista de Catalunya-Congrés que l’1 de novembre de 1976 feia el seu Congrés Constituent i aprovava “Les bases per a un manifest programa del PSC” on, entre altres punts, afirmava:

En l’apartat dedicat a “L'alternativa Nacional dels Treballadors” constava el següent: “Els socialistes assumim plenament la lluita per la llibertat de Catalunya, convençuts com ho estem, que l'alliberament nacional està estretament lligat a l'alliberament de classe. Ens inserim així en la tradició del moviment obrer i popular que sempre ha afirmat categòricament en les seves línies programàtiques el dret del nostre poble a l'autodeterminació”.

Una mica més endavant, continuava dient: ”Els socialistes de Catalunya propugnem, com a projecte a desenvolupar, potenciar una col·laboració estreta amb la resta dels Països Catalans, conscients que els vincles socials, culturals i històrics que ens uneixen fonamenten un marc nacional, projecte que es podrà concretar en unes institucions polítiques comunes en el moment que així resulti de l'exercici del dret a l'autodeterminació”.

Fa molts anys d'això, però espero que vosaltres, els hereus d’aquells socialistes, no ho hàgiu oblidat totalment. M'agradaria que fóssiu capaços de reflexionar-hi. M'agradaria que penséssiu que esteu fent alineant-vos amb partits hereus del franquisme, partits que han fet de la corrupció el seu estil de vida. 

Podeu estar segurs que la gent que volem exercir el nostre dreta vot l’1 d’octubre estem determinats a fer-ho. No ens aturareu, ni des de l’Estat espanyol ni des dels Ajuntaments. Fa temps que hem perdut la por i, si ens ho voleu impedir, us trobareu amb una gent carregada d’il·lusió, de confiança i de determinació. Ens trobareu amb un ampli somriure als llavis.

Deixeu-me que acabi aquest escrit amb unes paraules de Manuel Serra i Moret. Espero que el recordeu. Va ser diputat per la Unió Socialista de Catalunya en temps de la República, candidat a la presidència de la Generalitat a l’exili i fundador del Moviment Socialista de Catalunya l’any 1945.

“Catalunya és una nació, un microcosmos dotat de vida i sentit, que té el dret d'aspirar a constituir una entitat políticament lliure, sense una altra limitació que la necessària convivència i col·laboració amb els pobles que propugnin la justícia i la germandat universals”.

Si ens hi voleu acompanyar, l'1 d'octubre ens trobareu votant als col·legis electorals.

La por i l'aversió a una senzilla paraula: independència

Fent un cop d’ull als diccionaris i a les enciclopèdies, podrem observar les diferents accepcions que presenta la paraula independència. Diferents, però que contenen una mateixa idea de fons, que és la de dependre d’un mateix per a decidir en tots aquells temes que l’afecten.

Així, referit a les persones, la independència s’entén com un signe d’emancipació, de no-dependència de res ni de ningú, tant des del punt de vista social com econòmic o moral. De la mateixa manera, tant pel que fa a les persones com als territoris, independència significa no tenir cap relació de dependència amb ningú, sigui una personalitat física o jurídica. Políticament, independència significa autogovernar-se i no estat subjecte ni subordinat a cap altre territori.

Si alguna cosa uneix a certa dreta i a certa esquerra és l’aversió i la por, encoberta i disfressada del que vulgueu, a la paraula independència. Aquesta por i aversió, acompanyada de les ambicions polítiques de molts dels seus dirigents, és capaç també d’unir revolucionaris, profetes de la nova política, amb vells socialistes titllats, pels seus propis companys de viatge, de casta i màfia que calia desterrar.  

Una nova mostra d’aquest sentiment capaç d’unir ideologies oposades (?) l’hem viscut a Esplugues de Llobregat.

L’ANC d’Esplugues ha celebrat enguany el seu 5è aniversari. Una de les activitats per commemorar-lo ha estat construir una mena de trencaclosques visual (en teniu fotografies aquí) en què, d’una banda es podia llegir “Esplugues decideix independència” i, de l’altra, s’hi podien veure fotografies de les activitats realitzades durant els darrers anys per part de l’ANC a la població. Es va demanar permís a l’ajuntament per instal·lar el trencaclosques en forma d’exposició a la biblioteca durant el mes d’agost. Així ho vam fer, un cop rebuda l’autorització verbal.

Entre altres, poques, aquesta és la veritat, la regidora no adscrita, Laura Benito, no va perdre el temps i va presentar una instància demanant explicacions i exigint la retirada de l’exposició. El to i el contingut és l’habitual i que els seguidors de partits com Ciudadanos i altres acostumen a repetir com aquells ocells psitaciformes. que es troben a la majoria de zones càlides i tropicals.

No puc dir que em sorprengués aquesta reacció. Estem massa acostumats a les posicions intolerants i obertament anticatalanes de determinades ideologies al servei de l’oligarquia espanyola de sempre. Tot i així, des de l‘ANC es va intentar mantenir l’exposició fins i tot acceptant d’eliminar la paraula independència. Tot va ser inútil i se’ns va demanar que l’exposició estigués fora de la biblioteca abans del dia 13 d’agost.

Si Ciudadanos, i els seus amics o coneguts, volien establir un principi d’acció-reacció i estaven desitjant una resposta activa de l’ANC, ens sap greu, però es quedaran amb un pam de nas. Com a “bons ciutadans” que som retirarem l’exposició. Afortunadament, la independència, que arribarà ben aviat  (i millor que s’hi aneu acostumant, no sigui que us agafi un infart) no depèn ni molt menys d’aquesta exposició.

L’alcaldessa, la senyora Pilar Díaz, (també és l’alcaldessa de tots i de totes, o no?) ens diu en un twit d’agraïment a Ciudadanos per la seva fidel croada antiindependentista, que l’exposició, amb aquest títol, es convertia en un pamflet. Caldria recordar-li a la Sra. Díaz que els pamflets són llibres impresos de molt poques planes, i en què s’ataca violentament algú o alguna cosa. Entenc que ho digui de forma metafòrica, però, en tot cas, està afirmant que “decidir independència” és atacar violentament algú o alguna cosa?

Evidentment, Esplugues (de moment) no ha decidit independència. L’expressió és simplement un desig, totalment legítim, dels que creiem en la independència com la millor eina per construir un país millor, més lliure i amb més justícia social. Un desig que sorgeix arran de l’embrió del que seria l’ANC d’Esplugues i que portava el nom d’”Esplugues decideix” i que va impulsar la consulta sobre la independència a Esplugues el 20 de juny de 2010.

Per acabar dues constatacions i una promesa:

Mentre a Esplugues es retira una exposició per l’ofensa que representa per a uns pocs el seu títol, a Barcelona, els que governen l’ajuntament (BEC i PSC) amb la aquiescència d’altres forces (entre elles Ciudadanos) pretén situar, amb la pobra i trista excusa de la historiografia i la memòria, l’estàtua del dictador Franco davant del Born.

Mentre a Esplugues es retira una exposició per l’ofensa que representa per a uns pocs el seu títol, el regidor del PSC a l’ajuntament de Barcelona,  Daniel Mòdol, s’atreveix a qualificar de “porno nacionalista i provincià” el pal de 17.14 m Cque hi ha al Born en record de la caiguda de Barcelona el 1714.

La promesa... El dia que Catalunya assoleixi la independència (insisteixo, aneu-vos-hi preparant perquè és inevitable i serà més aviat del que alguns voldríeu) l’exposició “Esplugues decideix independència” tornarà a la biblioteca Pare Miquel d’Esplugues.

I els primers convidats a la reinauguració de l’exposició sou tots aquells conciutadans, “defensors de la tolerància”  i que “la normalitat hagi tornat” a Esplugues, i que heu interactuat per twitter:

@LauraBe_LLe, @Cs_Esplugues, @FedericoTordo, @julio_roldn, @graciagv2, @PilarDiaz, @JowieToon, @ajesplugues, @_indi46, @VanVasBo

Paraula d'independentista....