La tercera i darrera
part del poemari es titula com el llibre “Tornar”. Versos sorgits de la seva
estada al barri i a la ciutat de Barcelona. “Tornar”... segurament tornar a
obrir la porta a la vida, a la felicitat, a l’amor...
Has vingut a veure’m
en el somni
d’aquest nit.
M’agafaves la mà
amb tendresa,
i amb la teva veu
clara i reconfortant,
em deies
que tornés a ser feliç.
Tornar és tornar a
viure i això representa un gran esforç
interior, al cap i a la fi un canvi necessari:
Tornar és renunciar
a un camí fet d’etcèteres
i agafar-ne un de nou
sense dubtar.
Tornar és deixar el negre,
la foscor, el gris.
la teranyina de la boira
i de l’ofec.
Tornar és adonar-se
que al final tot es reiventa
i que la llum més ínfima
pot ser un petit paradís
I a poc a poc, molt
lentament, la claror va esborrant la foscor i la llum l’obscuritat. Tot, molt a
poc a poc, molt lentament, va tornant...
No sé en quin moment
vaig començar a viure
una nova vida.
podria ser avui,
o ahir,
0 fa dies.
Potser és que no existeix
aquest moment,
i que és en cada pas
que les cadenes
perden baules invisibles
i encetes un nou camí
El cor i els
sentiments corsecats. És possible tornar, també, a l’amor? Tornar a estimar?
M’he preguntat
tantes vegades
si tornar a estimar
deu ser possible
I has arribat tu,
dient-me paraules
que no vull escoltar,
per massa boniques
[...]
El record, però,
sempre present, encara rosega sentiments...
Per què, doncs,
no puc estimar
el teu nom i el seu
sense que la culpa
se m’arrapi a les entranyes?
Tornar significa
també aprendre a viure i a moure’s en un món de contradiccions, a la fi lògiques i humanes:
No sé si t’hauria de dir
que estic agraïda a la vida
que, generosa, tant m’ha donat
o que l’odio perquè,
roïna i cruel, tant m’ha pres.
El poemari acaba amb
l’esclat del retorn, amb l’esclat de la vida. Sense oblidar els vells camins
recorreguts, el jo poètic enceta un nou camí ple d’esperança:
Tornar a confiar.
Tornar a creure.
Tornar a riure.
Tornar a sentir.
Tornar a estimar.
Tornar a viure.
Tornar
