Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris consulta ANC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris consulta ANC. Mostrar tots els missatges

dijous, 3 de maig del 2018

Govern alternatiu o eleccions. La consulta de l'ANC

L'Assemblea ha pres la decisió de consultar als socis sobre quina és la posició que ha de mantenir l'organització davant dels possibles escenaris d'investidura que es preveuen per als propers dies. Crec que és una decisió encertada i que mostra el camí que pensa seguir el nou Secretariat Nacional de més apropament al territori i a la gent. 

Les preguntes a respondre es poden formular de moltes maneres i, digueu-me perepunyetes o torrecollons, però crec que la segona pregunta es podria haver formulat d'una manera més positiva o, si ho preferiu, més neutre, M'explico.

La pregunta en qüestió diu:

En cas que els partits polítics independentistes renunciïn a investir a Puigdemont, acceptant la pressió de les institucions espanyoles, estaries d'acord a: 
Acceptar un govern alternatiu
Repetir les eleccions fins que s'accepti el resultat, rebutjant les imposicions de l'Estat espanyol

Ningú nega que l'Estat espanyol està pressionant al màxim, sense cap mena de mirament, ni d'ètica, ni d'honorabilitat, per impedir la investidura del president Puigdemont i, per tant, el que seria el restabliment del govern legítim arrabassat pel cop d'estat del 155.

No puc estar al cap del president i, per tant, ignoro el que deu haver estat reflexionant i rumiant durant aquests darrers mesos. La meva opinió personal, però, és que Puigdemont sabia i sap molt bé que l'Estat impedirà per tots els mitjans la seva investidura. Sóc conscient que no tot el que s'ha fet, primer des de Brussel·les i ara des d'Alemanaya, forma part d'estratègies preconcebudes i ben preparades i que, sovint, en els darrers temps, moltes de les decisions poden haver estat fruit de la improvisació, meditada, però improvisació al cap i a la fi. Però permeteu-me pensar que les darreres jugades sí que formen part d'un pla estudiat i preparat. Un pla final, forçat per les circumstàncies, però també meditat amb l'objectiu de trobar la sortida més viable, que permeti avançar, més lentament, però que serveixi per evitar l'enquistament d'una situació en la qual ningú pot estar en condicions de predir quin seria el futur del moviment independentista i amb ell de la República. 

Fa uns dies, escrivia unes reflexions en aquest bloc sobre el que, per a mi, és l'estratègia final del President. Reprodueixo, una mica resumit, el que escrivia: 

Primer pas. Tibar la corda al màxim. Aprovar la Llei de presidència i intentar la investidura del president legítim. Això tothom, Puigdemont inclòs, sap que no serà possible. L’Estat espanyol, mitjançant la “justícia” ho impedirà, ja sigui portant al Constitucional la Llei de presidència, ja sigui amb inhabilitació del candidat. L’Estat espanyol quedarà en evidència una vegada més i el front internacional es reforçarà, i molt.

Segon pas abans del 22 de maig. Puigdemont proposarà un nou candidat lliure d’imputacions i “motxilles” judicials. El candidat farà un discurs d’investidura en què, d’una manera o altra, quedarà clar que ocupa la presidència de la Generalitat de manera provisional i que el president hauria d’haver estat Puigdemont. La fidelitat a l’1 d’octubre quedarà també clara i el ressò internacional serà important. El president podrà formar govern. Un govern autonòmic que es limitarà, perquè poca cosa més podrà fer, a fer fora el 155 i a solucionar el dia a dia del país (i ja serà molt!). Un govern que haurà d’estar en perfecta sintonia i coordinació amb el Consell de la República a l’exterior.

Govern autonòmic a l’interior amb l’objectiu d’eliminar el 155 i treballar el dia a dia del país, i Consell de la República a l'exili. La doble legalitat ens permetria, d’una banda, recuperar l’administració de la Generalitat (i el control dels Mossos) i, alhora, mantenir el conflicte permanentment viu en l’àmbit internacional. Periòdicament, el govern autonòmic mantindria reunions de treball amb el govern a l’exili, augmentat així la tensió i l’evidència de trencament amb l’Estat espanyol.

La pressió de l'Estat és evident que condiciona l'estratègia del President i les seves decisions. Però també penso que Puigdemont té. com una de les seves virtuts, la de la resiliència (la capacitat d'adaptar-se positivament a situacions adverses) i aquesta n'és la clau.  

De la formulació de la segona pregunta de l'ANC, es pot deduir que si respons "acceptar un govern alternatiu", significa, únicament, acceptar la imposició de l'Estat espanyol, renunciar a l'1 d'octubre i als resultats del 21-D. Significa, segons aquesta formulació, agenollar-se i acceptar una nova derrota.

Aquest és el motiu pel qual no m'agrada com està formulada aquesta segona pregunta. Crec que pot induir a molts dels associats a votar per unes noves eleccions.

Per a mi, que votaré "Sí" a la primera pregunta i "acceptar un govern alternatiu" a la segona, és perquè crec que el President sap convertir el que per a alguns pot semblar un acte de submissió en una bona jugada de contraatac. Davant d'una situació totalment adversa, que sembla arraconar-lo, a ell i a l'independentisme, reacciona i n'extreu una nova estratègia positiva.

Reflexioneu bé abans de votar...







 

dimecres, 13 de juliol del 2016

Consulta referèndum ANC. Votaré sí


La gent de l’ANC ja ha començat a votar, telemàticament, donant resposta a la pregunta que se li formula des del Secretariat Nacional:

Des de les bases de l’Assemblea hem demanat sempre que es consultés al màxim possible als associats i que s’introduís el vot telemàtic per facilitar-ne la participació. Ja ho tenim. Consulta i vot per Internet. No tenim, doncs, cap mena d’excusa per a no participar-hi.

Com més gran sigui la participació, més força tindrà el resultat. Parlo de força, no de legitimitat, perquè tots som conscients que la gent que no vota, no compta i, en una consulta, els resultats es mesuren i es valoren per la quantitat de sís i de nos.

Durant aquests darrers dies hem estat sotmesos a un seguit d’opinions, a favor o en contra, de l’opció del referèndum d’independència. En contra, destaquen les d’alguns opinadors d’alt nivell com poden ser l’Hèctor López Bofill, en Xavier Sala-Martín, en Salvador Cardús o en Germà Bel. A favor em quedo amb les d'en Pere Pugès i Jordi Graupera. Malgrat ser d’alt nivell, les hem de veure com el que són, opinadors, persones que manifesten una opinió personal més ben o més mal argumentada.

En el món de les xarxes hi ha, com ja és habitual, de tot i molt. La Xarxa és el lloc ideal per expressar les opinions més viscerals, les que sempre van a la contra d’algú o d’alguna cosa. En el tema que ens ocupa, no deixen mai de sorprendre’m les persones que votaran no basant-se en arguments "de tan pes" com “és fer seguidisme de la CUP”, “si el SN de l’ANC hi fa campanya a favor, jo hi votaré en contra” “estic cansat de votar, DUI ja” i alguns altres que per raons estpetiques prefereixo no publicar.

Puc entendre el no al referèndum si està basat en uns arguments sòlids, amb els quals puc estar o no d’acord, però que es basen en una visió dels fets i de la situació política, malgrat ser, com no pot ser d'altra maners, una visió sempre subjectiva, però que pot estar ben apuntalada per l’argumentació. No puc entendre el vot a la contra, el vot negatiu (en el sentit filosòfic del terme), el vot visceral mancat de raciocini, intel·ligència i estratègia.

No cal que us digui que el meu vot serà afirmatiu. Ja n’he explicat abastament els motius i els meus arguments en altres articles. Repasseu, si ho voleu, Com culminem el procés? (Full de ruta JxS). Referèndum vinculant... Com culminem el procés?. Referèndum? Mentre esperem l'ANC..

Podem passar hores i hores discutint el que podria haver estat. Podríem haver aprofitat millor el 9-N de 2014. Podríem haver fet eleccions la primavera del 2015. Podríem haver tingut una veritable candidatura unitària per al 27-S i no una coalició entre dos partits i algun afegitó. Podríem haver guanyat amb més claredat encara les eleccions. Podríem haver aconseguit una unitat d’acció clara, decidida i estable entre la CUP i JxS. Podríem.... El passat, però, passat està.

Tenim l'escenari i la situació política que tenim. Insegura i fràgil. Cal, més que mai, molta intel·ligència i una gran estratègia.

L’únic que uneix l’independentisme és el SÍ. La resta, qualsevol altre tema, ens divideix. L’únic que ens uneix és el desig d’esdevenir una República catalana independent. La resta, el que vulgueu, ens divideix.

No és el mateix sobiranisme que independència (llegiu l’interessant article de Jaume López, Referèndum i procés constituent). L’únic que ens apropa dins del món divers del sobiranisme és el Dret a Decidir. La resta, ens divideix i ens separa.

Per mi queda molt clar que l’únic que ens uneix a tots plegats, independentistes i sobiranistes, és la idea del referèndum. La resta, remarquem-ho de nou, només ens separa i ens divideix.

Sempre hem tingut el mateix objectiu. Sempre hem patit el mateix problema. 

Des de sempre, l’objectiu, i alhora el problema, ha estat el mateix: sumar, sumar, sumar... Només quan la suma sigui inqüestionable podrem dir que hem guanyat.