Procés constituent i Constitucions (DAVANTAL de Catalunya segle XXI)

Quan  un  Estat  és  d’arrels  profundament  democràtiques  la  seva  pròpia existència l’han de decidir els seus ciutadans, quan una majoria significativa decideix  constituir  un  Estat  propi  i  independent  o quan,  també  per  una decisió  de  la  mateixa  majoria,  decideix  incorporar-se  en  un  estructura estatal d’àmbit territorial superior.  

Constituir un Estat d’aquesta manera ha de comportar, necessàriament, que aquest estat ha d’estar al servei dels seus ciutadans, dels qui l’han volgut constituir  i  també  dels  altres.  D’aquesta  manera,  l’Estat  esdevé  un instrument al servei dels interessos de tots els seus ciutadans i, per tant, la seva  estructura  i  funcionament  han  de  respondre  i  adequar-se  a  les necessitats del servei que ha d’oferir. La creació d’un nou Estat ofereix la gran oportunitat de partir d’una nova planta que no reprodueixi ni perpetuï les deficiències de les velles estructures, o almenys que tingui la voluntat de modificar-les i adaptar-les a les noves exigències.

Passar,  en  menys  de  quatre  segles  d’història  d’un  Estat  absolutista  que s’explica amb la frase “l’état c’est moi” atribuïda al rei Lluís XIV de França a un Estat on tots i cadascun dels seus ciutadans pugui dir “l’estat és nostre”, és  una  ràpida  evolució  en  termes  històrics.  Però  aquesta  frase,  aquest concepte, ha d’impregnar totes les estructures i el funcionament d’aquest estat. 

Destil·lar aquest concepte ens ha de portar a dir que l’Estat està supeditat a la societat que l’ha constituït i, per tant, que la societat –en el seu conjunt- és preeminent en relació a l’Estat. Vist així, una Constitució pren un altre sentit i, sobretot, ha de definir sobretot el marc de convivència –la Carta de ciutadania- del que es dota la societat i, com a molt, ha de dibuixar les estructures bàsiques de l’Estat i els valors ètics sobre els que s’ha de basar el seu funcionament.

Sobirania política. Procés Constituent. Quin estat volem construir.-2. (Joan Guarch)

Catalunya, per tenir futur, ha de deixar enrere la negra herència del sistema econòmic espanyol i consolidar una economia avançada, capaç de competir dins la Unió monetària i en la globalització. A partir de l’estructura productiva oberta al món que hem creat en els darrers anys, lliures del dèficit fiscal i del domini de l’oligarquia espanyola, Catalunya pot assolir en pocs anys el nivell de plena ocupació, amb uns nivells de sous dignes i d’estabilitat laboral que permetin als joves emancipar-se. Ho facilita el fet que Catalunya s’ha caracteritzat per la petita i mitjana propietat de la terra agrícola i per les petites i mitjanes empreses.

·    A casa nostra, sovint es critica l’abundància de feines a temps parcials. Tanmateix, Holanda és el campió de proporció de feines a temps parcial, i ha aconseguit el que considera un èxit com a conseqüència d’una política explícitament destinada a afavorir-les per tal de facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral i, de retruc, la natalitat.

Així doncs, molts consideren que l’objectiu no ha de ser un mercat laboral on la norma sigui la feina estable a temps complet, sinó un mercat on la feina sigui molt flexible (quant a durada i quant a terminació) i on el treballador estigui molt protegit a l’hora de trobar-ne una altra de prou atractiva: no protegir el lloc de treball, sinó el treballador. Ara bé, aquesta conclusió està lluny de constituir un consens, i, per tant, el debat sembla imprescindible.

·  Hi ha línies vermelles que Catalunya hauria d’establir i defensar: el principi de subsidiarietat; la disponibilitat i gestió dels recursos que generem; un salari digne; igualtat real d’oportunitats; feina i llar per a tothom; un aire respirable i un aigua corrent saludable arreu; justícia social i llibertat individual; institucions honestes i eficients; una sanitat pública i una formació de qualitat a l’abast de tothom; uns sistemes d’incentius que premiïn l’esforç i el talent, i que eradiquin l’hàbit massa estès de la picaresca.

·   També es discutible si amb la Renda Garantida de Ciutadania desapareix la justificació de l’escolarització obligatòria i universal, tota vegada que la formació ja no ha de ser necessàriament la preparació per al treball.

El contracte social actual és conegut i perfectible. De l’alternatiu es sabem molt poc. Un debat franc i entenedor sobre l’un i l’altre és oportú i necessari per encarar el futur de la nostra societat.

·   És necessari sospesar els avantatges i inconvenients que podria representar la introducció d’una “moneda social”, vàlida per a totes les transaccions internes de productes i serveis en els quals les dues parts actuants siguin exclusivament catalanes.

·       En tot cas, pel que fa a la fiscalitat de les activitats productives, s’hauria de tendir a la simplicitat i a la màxima transparència: un sol impost indirecte (l’IVA); importants bonificacions en els casos de participació directa de les empreses en les polítiques públiques.

·    En aquest sentit, totes les empreses, haurien de destinar obligatòriament una part dels seus beneficis a formació i una altra part a reserva pròpia, que els permeti disposar d’una capitalització suficient. Només els beneficis resultants estarien sotmesos a l’impost de societats, amb desgravacions importants per a la part que destinin a projectes estratègics impulsats per l’Estat.

·   Igualment estaria exempt el que es considerés estalvi (per exemple,  un 10% dels ingressos anuals per rendes del treball). Per damunt d’aquesta quantitat, els interessos sobre el capital immòbil o improductiu seran gravats per un tipus d’impost variable, basat en una escala ascendent.

·     La carta catalana de ciutadania ha d’incloure els deures de cada persona envers la comunitat, que és qui li garanteix el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat. Amb la finalitat d’assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i les llibertats dels altres, tothom ha d’estar sotmès al marc d’actuació definit per les lleis de les que es doti democràticament la societat catalana per garantir les justes exigències de la moral, l’ordre públic i del benestar general i tothom té el dret i deure de sublevar-se contra les injustícies i l’abús de poder.

·     Avui, més que mai, sobirania i democràcia van estretament lligades i només amb un salt qualitatiu en les pràctiques democràtiques serà possible l’exercici de la sobirania. La sobirania de Catalunya rau en el conjunt dels seus ciutadans i, per tant, la governança del país és responsabilitat dels seus ciutadans, que tenen el dret i el deure de participar en els processos de presa de decisió sobre els afers col·lectius.

·        Avui internet fa possible noves formes d’estructurar la participació dels ciutadans en la política, d’organitzar els partits, de facilitar el debat al seu interior, d’introduir el sistema de primàries i de millorar les relacions entre els representants electes i els ciutadans. Totes aquestes possibilitats han de ser estudiades i debatudes en aquest Congrés.

·       L’experiència d’aquests 36 anys ensenya que no han de ser els partits els qui intentin acordar el nou sistema electoral i, molt probablement, només un ampli procés participatiu popular pot ser el marc idoni per elaborar la proposta que, posteriorment, hauria de ser sotmesa a referèndum.

·      Estructurar una administració pública eficient, àgil, transparent, propera i pensada en funció de l’excel·lència en el servei als ciutadans és potser el primer gran repte de futur del país que volem construir. Aquest mateix objectiu es pot aplicar també a l’administració de justícia i a l’administració tributària, per esmentar dos exemples molt evidents, que més enllà de trencar amb les inèrcies i dependències de l’Estat espanyol, necessiten un canvi radical de model i d’estil.

·       La definició dels sistemes de seguretat i defensa dels que en hem de dotar en el marc del sistemes europeus de seguretat i defensa és un dels altres grans reptes que necessiten una solució immediata. Són àmbits en els que Catalunya ha estat absent durant segles a causa de la seva dependència i subordinació a Espanya, però dels que ja no en pot quedar al marge per més temps. La nostra reconeguda capacitat de mediació en conflictes, un pacifisme actiu mostrat sovint de forma massiva, l’orografia del país i la implicació de la ciutadania en tots els temes de solidaritat i suport mutu són elements fonamentals per dissenyar la política de seguretat i defensa del país i de la seva gent.

Aquestes son unes pinzellades dels aspectes socials i d’organització col·lectiva que ens hem de plantejar, com a ciutadania, per a la construcció de la República.

Aquest debat l’ha de fer tota la societat, independentistes i unionistes, perquè en resultarà la definició de quin país volem tenir i, en això, tots busquem el millor. Pels independentistes no ens queda cap dubte que, per implantar un conjunt de mesures socials avançades que afavorirant al conjunt de tota la població, especialment la més necessitada, no es podrà fer dins les estructures de l’EE i la seva Constitució i, per tant, tampoc de les estructures de l’Estat Autonòmic actual. Només es podrà aconseguir transcendint aquests marcs. Per tant cal que un cop més ens preguntem...

Enfront a les posicions feixistes, corruptes, inquisitorials i retrògrades de l’Estat espanyol...

Qui s’apunta a construir un país, nou, democràtic, transparent, avançat i just?

Evidentment la meva resposta clara es jo SI  

Per tant, som-hi, però, per aconseguir-ho cal que, com a país, sortim de l’Estat Espanyol.

Sobirania política. Procés Constituent. Quin estat volem construir.-1. (Joan Guarch)

Com que aquestes, al meu parer, també son eleccions constituents i els partits si han presentat sols, sense formar cap coalició, és clar que en els seus programes expliquin quines son les seves propostes respecte a la construcció del país, però és evident que, en aquestes eleccions, cap partit ha de pretendre aplicar les seves propostes en cas de victòria o de possibilitat de governar, sinó que tots ells s’han de comprometre a iniciar els debats ciutadans en l’anomenat Procés Constituent i és en aquest debat a on cadascun dels partits hi abocaran les propostes amb les que s’han presentat i finalment serà el conjunt de la ciutadania qui donarà major suport a una o altre de cadascuna de les propostes, independentment de qui les hagi proposat, perquè aquestes es transformin en lleis un cop debatudes en el Parlament.

Un cop aclarit que la sobirania, en la definició del nou país, la té la ciutadania, plantejo una sèrie de temes, entre molts més, que s’hauran de debatre en el Procés Constituent:

·     En un país de més de set milions i mig de ciutadans, amb dos centenars de llengües presents, és evident la necessitat d’establir una llengua comuna de comunicació en tots els àmbits de la vida pública. Si, a més, el país té una llengua pròpia compartida amb alguns dels països veïns i que, junts, superen els deu milions de parlants i, alhora, aquesta llengua corre el risc de quedar minoritzada en el seu propi espai lingüístic, també sembla evident que la millor manera de preservar-la és mantenir-la viva en el seu territori, promovent-ne el coneixement i ús en tots els àmbits de la vida pública.

·      Tots els ciutadans de Catalunya tenen dret a un treball digne, remunerat i adequat a les seves possibilitats i coneixements i el deure de formar-se adequadament per cobrir el lloc de treball al qual aspiren. L’Estat regularà, en cada moment, les mesures necessàries per garantir la plena ocupació i l’equitat de gènere, ja sigui reduint i redistribuint la jornada laboral o oferint directament llocs de treball temporals adequats als coneixements i possibilitats de cada persona.

·     A hores d’ara, en el nostre país hi ha un consens molt ampli sobre la necessitat d’assegurar el sistema de pensions i la cobertura de l’atur i de fer unes primeres passes significatives en la recuperació dels pressupostos d’educació i sanitat públiques, tot i que encara som lluny d’una situació satisfactòria.

·    La crisi també ha comportat la necessitat d’incorporar al debat sobre l’abast de l’estat del benestar temes fins ara aliens com evitar desnonaments o talls de subministraments de serveis públics bàsics―aigua, gas i electricitat― en circumstàncies de fragilitat, sobre els quals hi ha resolucions fermes de les institucions catalanes, així com entrebancs per part de les estatals.

·     Tots aquests temes i, en general, tots els que tenen una clara repercussió econòmica, podrien tenir una resposta satisfactòria si s’implanta la renda bàsica (universal, garantida, condicionada...), que serà fixada en cada moment en funció de diversos paràmetres (edat, salut, disponibilitat laboral,...) i de les possibilitats de l’Estat. Aquest debat ja figura a l’agenda del Parlament català, però encara no en la majoria dels països avançats. En tot cas, aquest debat s’ha de plantejar en el marc d’un nou model econòmic que asseguri una distribució equitativa de la riquesa i de la feina entre tothom i una responsabilització de tots els ciutadans en el finançament i la gestió de la cosa pública.

·   S’ha de fomentar la corresponsabilitat social catalana en la conservació de la natura. Potenciant la participació del Tercer sector ambiental com a mecanisme per aconseguir la implicació ciutadana col·lectiva en la conservació del patrimoni natural, fomentant especialment les diverses formes de voluntariat.

·      Cal prevenir la sobreocupació del litoral. S’han de regular les edificacions, serveis turístics o infraestructures sobre la línia costanera i elaborar un pla progressiu de substitució de les edificacions existent en la mesura que esdevinguin obsoletes i estigui amortitzat el seu cost, per recuperar litoral sensible.

·     El dret per l´accés a l´aigua, com a dret constitucional i de ciutadania. Les NNUU ja el consideren un dret humà bàsic (2010), també és un dret medi ambiental en el sentit de la sostenibilitat, un dret de ciutadania en sentit d´accés, que no vol dir, per tant, que es pugui fer una sobreexplotació dels recursos. L’aigua ha de ser considerada un bé comú i un recurs limitat i, per tant, sotmès a la regulació de l’ús.

·        S’ha de combatre l’especulació en els preus del sòl i l’habitatge. Tant pels terrenys com pels edificis s’hauria de gravar la taxa de Plusvàlua del valor afegit en qualsevol venda, uns percentatges elevadíssims en els primers anys després de la compra, per exemple un 99% el primer any i anar-lo suavitzant en els anys posteriors fins a deixar-ho en preus molt més moderats, de manera que no signifiqui cap interès per a inversors que només volen especular en la compra venda.

·       Cal potenciar la producció agrària de proximitat, les polítiques de Km 0 i la venda directe, potenciant la coordinació entre cooperatives de pagesos i cooperatives de consumidors.

·       Una política de prevenció dels residus i de la contaminació ha de fer una revisió de tot el procés tecnològic complert. Cal plantejar-se de fer una reconversió de les tecnologies a l’ús. El millor residu és el que no es genera. La política de residus passa a ser així una part d’un conjunt de polítiques que ens han de portar cap a una “economia circular” i que ens permetrà assolir objectius de “residu zero”.

S’han de promoure hàbits, coneixements i actituds respecte a l’ús i utilització recursos i la producció de residus.

·   Cal Incrementar i millorar els intercanvis modals, especialment de transport de viatgers. Catalunya en xarxa. El país ha d’estructurar millor una xarxa urbana de ciutats i viles, relligats per transport públic, situant el ferroviari a la jerarquia més gran i el Bus com a complement, augmentant la transversalitat.

·    Contaminació Electromagnètica. Les línies d´alta tensió s´han d´allunyar de les zones habitades, per els seus efectes nocius sobre la salut humana.  En els àmbits urbans s´ha de mesurar i fer bioestadística per garantir que, les radiacions produïdes per les emissions emeses per la telefonia mòbil, no afectin a la salut humana.

·  Dret i deures individuals  i col·lectius per la producció i ús de les energies renovables. Cal introduir en  les disposicions constitucionals el dret individual i col·lectiu, de les persones físiques i jurídiques, de produir, emmagatzemar  i vendre la seva energia produïda i com introduir-la a les xarxes energètiques del País.

La Catalunya que Catalunya vol (exigents.cat)

El passat mes de maig, a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), es va presentar la plataforma exigents.cat que té com a primer objectiu la celebració del I Congrés Participatiu Catalunya i Futur.

Exigents.cat és el primer think tank col·laboratiu, obert a tothom, que vol que entitats, organitzacions i persones a títol individual plantegin els reptes i les propostes sobre com ha de ser la Catalunya del futur.  Exigents.cat vol recuperar el debat, les idees, les propostes, amb l’objectiu de dibuixar entre tots com ha de ser el país del futur.

El primer objectiu que s’ha plantejat exigents.cat és el d’impulsar el primer Congrés Participatiu Catalunya i Futur, un procés obert, en línia i amb actes i accions presencials, amb el qual es comprometen, mitjançant totes les idees i propostes que es vagin recollint, a influir de manera decisiva en la construcció del futur del nostre país. Es vol influir en les associacions, institucions, organismes, ens internacionaIs... I de manera totalment oberta i transparent. 

Exigents.cat farà servir totes les idees i propostes que es vagin recollint de de cara a obrir camins, oferir visió, inspiració, perspectiva... Es vol fomentar el debat, però també es pretén que totes les propostes es concretin com més aviat millor. Per això, exigents.cat engega aquest I Congrés Participatiu Catalunya i Futur que, amb la col·laboració de tothom, ha de ser capaç de traslladar públicament “Quina Catalunya vol ser Catalunya”.

Exigents.cat parteix d’un treball previ, la ponència marc en la redacció de la qual han participat més de 80 persones provinents dels àmbits i espectres socials i polítics més diversos. Aquest document fa evident la transversalitat del manifest que es va fer públic en l’acte del mes de maig a l’IEC.  Des de llavors, exigents.cat ja ha aplegat mes de 600 adhesions al manifest del Congrés, provinents de personalitats rellevants en molts àmbits acadèmics i de persones militants en diferents causes a totes les comarques del país.

El I Congrés Participatiu Catalunya i Futur vol fer la funció que, fa 40 anys, va fer el Congrés de Cultura Catalana. És un procés que ja s’ha engegat, que durarà 12 mesos, que acabarà amb sis sessions sectorials a sis ciutats del país i una sessió de cloenda a Barcelona. Al cap d’un mes (maig 2018, 50 anys després del maig del 68 a Paris), tindrà lloc un Congrés Internacional que donarà projecció a la feina feta i servirà per llançar un missatge positiu des de Barcelona al món.

El 3 de juliol va tenir lloc el debat inaugural  a l’entorn de l’àrea primera de la ponència-marc: Catalunya al món i va constar d’una presentació inicial dels objectius del Congrés CATALUNYA I FUTUR i de dues taules de debat: Els reptes del segle XXI i La construcció d’un nou paradigma. 

Tots els documents, ponència, manifest, primer llistat de signants, etc. es poden trobar al web provisional exigents.cat

Desobediència i procés constituent

Avui ha tornat a ser un d'aquells dies històrics als quals ens anem acostumant des de l'any 2012.

La declaració del 9-N va ser d'una gran transcendència com també ho ha estat avui la votació i aprovació de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent. Representa una declaració molt clara, enèrgica i decidida d'intencions i un acte de desobediència al Tribunal Constitucional i, per tant, també d'enfrontament i desobediència directa a l'Estat espanyol.

Tot i així, estic a punt d'escriure, en forma de dubtes i interrogants, unes reflexions que, segur, resultaran políticament incorrectes a molta gent, segurament a una gran majoria del moviment independentista.

Els moments que vivim i els que ens tocarà viure ben aviat exigeixen d'una unitat d'acció fèrria en el si dels responsables que el procés independentista aconsegueixi el seu objectiu. Unitat dins dels partits polítics i, sobretot, dins del moviment independentista. Unitat entre els tres pilars sobre els quals se sustenta tot el procés: els partits, la societat civil organitzada i les institucions.

Dit això, i en aquests moments d'una certa eufòria independentista, em permeto expressar els meus dubtes, que també han estat reflectits en l'article "Per un procés constituent, participatiu, inclusiu i transversal" publicat a Tribuna Catalana.

El punt 4 de les conclusions, aprovat conjuntament amb CSQP, diu textualment: "Cal vetllar perquè el marc metodològic del procés constituent sigui consensuat, conegut, transparent i compartit amb tota la societat i les institucions que l'avalen. El procés constituent ha de tenir la capacitat d'encabir totes les sensibilitats ideològiques i socials des del primer moment també alhora de fixar els indicadors, el calendari i totes aquelles qüestions que afectin al mètode per avançar." Algú creu que el procés constituent que s'engegarà "encabirà totes les sensibilitats ideològiques i socials" quan és un procés encaminat únicament a elaborar la Constitució de la República catalana?

Avui s'ha fet un pas de gegant en el camí de la desobediència a l'Estat espanyol. Si aquest era l'objectiu de la Comissió, s'ha acomplert abastament. 

Ara bé, si l'objectiu de la Comissió era NOMÉS el d'engegar un Procés Constituent, com diu el punt 4, "consensuat, conegut, transparent i compartit amb tota la societat..." o, com diu el punt 2: "un procés de base ciutadana, transversal..." crec que no se n'han sortit.

El passat, però, passat està. A partir de demà, esforcem-nos en assolir la indispensable unitat d'acció entre forces polítiques, societat civil i institucions.

Comunicat de REINICIA CATALUNYA sobre el procés constituent

Comunicat de premsa

En relació a la presentació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent del Parlament de Catalunya 

REINICIA ES REFERMA A DEFENSAR UN PROCÉS CONSTITUENT CIUTADÀ, PARTICIPATIU, INCLUSIU I TRANSVERSAL 

Manifestem la nostra satisfacció per la presentació de les primeres conclusions de la CEPC així com coincidim amb molts dels punts i conclusions a què ha arribat aquesta Comissió d’Estudi. També creiem que hi ha elements que poden dificultar que aquest procés sigui  plenament participatiu, inclusiu socialment, obert, transparent i que posi a la ciutadania com a protagonista. Per això suggeriríem als grups parlamentaris que fessin un esforç per obtenir un consens més ampli en les conclusions finals de la Comissió, abans que siguin aprovades en ple parlamentari.  

Ens reafirmem que el procés constituent ha de servir d’impuls a la regeneració democràtica i, també, per establir les bases per decidir col·lectivament el futur del país. 

La plataforma d’entitats Reinicia Catalunya vol expressar la seva satisfacció a constatar que, després de mesos de feina, amb compareixences de gran interès, la Comissió d’Estudi hagi arribat a uns acords marc per impulsar el procés constituent.  

Considerem que a Catalunya existeix una àmplia majoria que dóna suport a una regeneració democràtica que requereix d’una deliberació ciutadana, el més àmplia possible, sobre les bases i els consensos sociopolítics bàsics que ens caracteritzen i han de guiar el desenvolupament institucional del futur immediat, ja sigui al si d’una república independent o en qualsevol altre marc polític. Per a Reinicia el procés constituent i el procés d’independència no es poden confondre. 

D’acord amb els seus principis fundacionals, Reinicia promou i continuarà promovent un procés constituent sempre que aquest sigui participatiu, inclusiu socialment, obert, transparent i que tingui per objectiu fer a la ciutadania protagonista d’aquest procés. 

Reinicia defensa, ha defensat i defensarà que el procés participatiu ha d’incloure una primera fase d’iniciativa ciutadana i es felicita que l’acord presentat afirmi que “El poble de Catalunya té la legitimitat per a començar un Procés Constituent propi, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant, amb el reconeixement, el suport i l’aval de les institucions catalanes” (proposta 2). Recordem que una de les raons per desenvolupar una fase d’iniciativa exclusivament ciutadana, amb el suport polític del Parlament, és convertir aquesta primera etapa del procés constituent en inimpugnable per part del Tribunal Constitucional espanyol.  

Reinicia va presentar el passat 5 de març la Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya (CCCC), (*) una proposta de metodologia, oberta a totes les aportacions de millora, per fer possible aquesta primera fase i la continuem posant a disposició de la societat i el Parlament.  Coincidim amb la proposta 4 de les conclusions on s’afirma que: “Cal vetllar perquè el marc metodològic del procés constituent sigui consensuat, conegut, transparent i compartit amb tota la societat i les institucions que l'avalen. El procés constituent ha de tenir la capacitat d'encabir totes les sensibilitats ideològiques i socials des del primer moment també alhora de fixar els indicadors, el calendari i totes aquelles qüestions que afectin al mètode per avançar.”  

Considerem, però, que vincular el resultat de la primera fase participativa, exclusivament amb la redacció d’una constitució catalana, com es fa a la proposta 5, on es defineixen les tres fases del procés constituent, condiciona l’objectiu de la proposta 4. Reinicia ha proposat l’elaboració d’un Llibre blanc amb principis i propostes d’ordre divers sobre com fer un país millor, aplicables en marcs institucionals diferents, i un Informe constitucional on sintetitzar i situar les propostes constitucionalitzables que es derivin del Llibre blanc. D’aquesta manera, proposàvem una fórmula per facilitar la deliberació conjunta d’aquells que defensen la independència i d’aquells que no ho fan. Pensem que aquesta és la manera de fer més transversal la crida a participar del procés constituent. 

Considerem que la ciutadania hauria de tenir un paper protagonista en l’anomenat “procés participatiu previ” al qual es fa referència a la proposta 6. Per això manifestem els nostres dubtes sobre la fórmula del Fòrum Social Constituent de la proposta 6, format exclusivament per partits polítics i societat civil organitzada. 

En relació a l’Assemblea Constituent, a la qual es fa referència sense especificar-ne la composició, recordem que Reinicia Catalunya ha proposat que l’òrgan de redacció de la Constitució sigui mixt, format per ciutadans i representants de les formacions polítiques. 

Cal seguir treballant perquè aquest procés esdevingui una gran oportunitat perquè la societat catalana, molt majoritàriament a favor d’exercir la seva sobirania, pugui desenvolupar un procés constituent que serveixi d’impuls a la regeneració democràtica i estableixi sòlidament les bases per decidir col·lectivament sobre el futur del país. Cal seguir treballant perquè, abans del Ple, s’acordi un únic procés constituent ciutadà, participatiu, inclusiu i transversal. 

(*) Vídeo acte presentació del CCCC el passat 5 de març cliqueu aquí  

Reinicia Catalunya és una plataforma formada per entitats que s’han manifestat a favor que la societat catalana realitzi un procés constituent participatiu, concretament, -i per ordre alfabètic- Assemblea Nacional Catalana, Drassanes per la República Catalana,  El País Que Volem, Fundació Llibreria Les Voltes, Grup Promotor per a la Convenció Constitucional, Juristes per la Independència,  La Consti,  La Marxa Som, Òmnium Cultural, Parlament Ciutadà, Procés Constituent, Sobirania i Justícia i Súmate. 

Podeu trobar tota la informació sobre la metodologia del CCCC i les propostes de Reinicia a: www.reiniciacatalunya.cat    @ReiniciaCat 

Procés constituent i reflexions REINICIA Catalunya

Quina és la diferència entre procés constituent i procés d'independència?

Per què REINCIA Catalunya mostra el seu desacord en alguns dels punts de les conclusions del Comitè d'Estudi del Procés Constituent?

Per què la majoria de mitjans han ignorat el comunicat de REINICIA?

La resposta a aquestes preguntes i molt més les podeu trobar en el darrer programa de

 VULL UNA RESPOSTA

Emès el divendres 22 de juliol de 2016

Convidats: 

Mireia Galceran, politòloga

Jaume López, politòleg i portaveu de REINCIA Catalunya

Jordi Vilarasau, metge, exsecretari ANC

Jaume Marfany, membre REINCIA Catalunya i exvicepresident ANC

L'ANC davant del procés constituent

Article publicat a Tribuna.cat

L’Assemblea Nacional Catalana va celebrar el passat dissabte 30 de gener, sota el lema “Endavant República”,  un acte unitari per presentar les línies mestres de l’organització de cara als propers mesos. Em permeto reflexionar una mica a l’entorn de dues intervencions.

‘No marxeu, vigileu-nos, empenyeu i si cal poseu-vos al davant com heu fet sempre’ Aquestes paraules de Lluís Llach refermen el que sempre hem mantingut sobre quina ha de ser la línia d’actuació de l’ANC. L’Assemblea va néixer per aconseguir la independència. Les estratègies i les tàctiques per arribar-hi són diverses i, evidentment, la mobilització il·lusionant, festiva, i alhora reivindicativa, en forma part. També, i en lloc preeminent, l’obtenció de la majoria social, sense la qual no pot haver-hi estat independent.

L’ANC, però, i les paraules d’en Llach ens ho recorden, és una actor polític de primer ordre i, per tant, ha d’intervenir en política. De vegades, fent de mitjancera, de vegades empenyent i pressionant, de vegades prenent la iniciativa política. Sense pors, sense complexos, amb decisió  i valentia, arriscant-se si cal i assumint la responsabilitat que té i que li ha vingut donada per la confiança que hi ha dipositat una bona part de la ciutadania.

La intervenció de Joan Guarch en l’apartat del procés constituent i que, en bona part, va ser corroborada pel president de l’ANC, Jordi Sànchez, al final de l’acte, és d’una importància cabdal per a  la feina que caldrà fer durant els propers mesos.

És mol convenient recordar, com va fer en Joan Guarch, membre del Secretariat Nacional de l’ANC, allò que, en referència al procés constituent, diu el Full de Ruta de l’ANC aprovat en assemblea general l’abril de 2015:

“Si el procés d’independència ara és impulsat per la societat civil, sembla lògic que el procés constituent que acabarà definint les estructures del nou estat tingui la màxima participació popular.

Amb aquest objectiu, l’ANC proposa impulsar un procés participatiu que permeti aplegar totes les entitats i organitzacions de la societat civil, que treballin en aquest camp, perquè esdevinguin la plataforma comuna de totes les iniciatives populars encaminades a definir el país que volem.

La participació popular hauria d’articular-se a través d’una organització unitària, transversal, que aplegués el major nombre d’organitzacions i entitats de la societat civil, i assegurés la coordinació de totes les accions entre si i amb l’acció del Parlament quan hi hagi alguna coincidència.”

El mandat del Full de Ruta sempre ha estat molt clar. L’Assemblea, responent-ne al redactat aprovat, ha participat durant aquests darrers mesos en Reinicia Catalunya,  una plataforma d’entitats que treballa perquè el procés constituent sigui participatiu, i que ha estat preparant tota la metodologia i la infraestructura del que ha de ser la Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya.

Cap entitat, cap organització per si sola pot tirar endavant aquest procés constituent tan ambiciós i tan necessari. L’Assemblea ha de formar part d’un gran conjunt d’associacions i organitzacions de tota mena que, conjuntament i de manera unitària, han de treballar per tal que la Convenció Constituent Ciutadana sigui un èxit.

La Convenció ha de ser un procés obert, transparent, participatiu i inclusiu que ens ha de permetre definir les bases constituents d’un nou país. Una gran part de la societat catalana té l'anhel de canvi, de construir un país nou. Per a molts de nosaltres, la independència és la millor eina per fer-ho, per a d'altres no, però en tots plegats existeix una àmplia coincidència en la voluntat de decidir-ho tot, de projectar la Catalunya que volem.

En els propers mesos desenes de “Convencions Constituents Temàtiques” i centenars de “Convencions Constituents Territorials” aplegaran les aportacions de milers de ciutadans i ciutadanes, i les convertiran en un Llibre verd del país , que podrà servir de guia per al desenvolupament de futures lleis, i també en un informe constitucional, que podrà servir de base per a la redacció d'una futura Constitució.

L’ANC torna a ser un element cabdal també dins del Procés Constituent. Tal com es va afirmar a Cornellà, l’Assemblea estarà, com no pot ser d’altra manera, en aquesta gran plataforma unitària al servei de la Convenció Constituent Ciutadana, primera fase del Procés Constituent.