divendres, 17 d’abril de 2020

Visc el present (9. Joan Guarch. Confinament i reflexions)


VISC EL PRESENT. NO DEIXO QUE PASSAT O FUTUR EM CONDICIONIN
Així de simple i així de difícil. Només existeix el present. El passat ja no existeix, el futur encara no existeix, per tant només el present compte.
Jo sempre he sigut molt més de futur que de passat. Respecte del futur t’ajuda a seguir una línia però has de ser lo suficientment àgil i flexible per poder canviar els plans traçats, aquests mai et poden condicionar. S’ha d’agafar el present tal com es presenta. Per això intento no fer cap pla tancat, ni crear-me cap expectativa. Intento acceptar el que succeeix tal com succeeix. Tal com deia, així de simple, així de difícil.
LA RIQUESA MATERIAL NO ÉS EL MEU OBJECTIU
Aquesta afirmació me la vaig fer quan jo tenia 18 anys, és a dir a l’any 64, molt abans de casar-me. La percepció aleshores no va ser tant clara. En aquell moment la meva percepció va ser: “Jo no tindré mai diners”. Fixem-nos que pot significar una afirmació negativa, derrotista, quelcom així com: seré un desgraciat, un fracassat en la vida. Això em va marcar durant molts anys. Tenia aquesta sensació. La realitat ara és que ni tinc ni he tingut mai diners. Però aquella no era una definició negativa, amagava alguna cosa més. L’any 93 vaig poder definir de manera molt més clara què volia dir. LA RIQUESA MATERIAL NO ÉS EL MEU OBJECTIU, no que no gaudeixi dels béns materials, no que no en vulgui disposar, sinó que no és la meva prioritat, no hi estic condicionat per ells. En política actuar amb dignitat és bàsic. Una de les més grans indignitats és exercir un càrrec públic per obtenir una major posició econòmica, d’aquí que es facin tantes il·legalitats, per obtenir riquesa material. Aquesta no és la meva temptació.
Ara sé que aquest no és el meu objectiu. Fa 30 anys que vaig entrar en una crisis existencial i fruit de la meva decisió per esbrinar què em passava, va ser la definició de tots aquests principis al llarg de 6 anys.
En aquests moments puc gaudir del regal més senzill tant com del més luxós. El valor d’alguna cosa material està en l’esforç amb el que s’ha fet aquell regal, aquell bé material, en el treball que hi ha al darrera i amb l’esperit amb que està fet, donat o aconseguit.
Una sensació com la que vaig tenir no pot ser mai negativa, sempre té un costat positiu, encara que trigui 50 anys a poder-se explicitar.
EL FRACÀS NO EXISTEIX
Un corredor de marató es prepara intensament per batre el seu rècord de 2h 20min. Diposita en això tota la seva càrrega emocional. Si arriba a 2h 15, obtindrà un ajut especial per continuar competint al mes alt nivell. Si ho aconsegueix batrà el rècord del seu país. Si ho aconsegueix es declararà a la seva estimada. Està preparat, se sent fort, ha passat hores i hores entrenant. És difícil però està il·lusionat i confiat.
Es fa la carrera i l’esforç és titànic. Ho té a prop de la ma. Totes les il·lusions!!!, tots els esforços!!!.
Ha batut el seu rècord de 2,20. Temps: 2 hores 17 minuts!!!, però, NO POT SER!!!, tants esforços i no aconseguirà l’ajut especial, no ha batut el rècord del seu país,  se sent frustrat, derrotat, FRACASSAT, i no es capaç de declarar-se a la seva estimada.
Tot per 2 minuts!!!
Això és un fracàs? El fracàs només està en la ment de l’individu. El fracàs només està en els objectius que els demés planifiquen per a un mateix. Son objectius externs a un. Aquest atleta ha batut el seu propi rècord i, en canvi, se sent fracassat. 
El fracàs no existeix. Existeixen resultats i això és el que devem assaborir sempre que haguem fet tot el possible per aconseguir allò que perseguim. Només som nosaltres mateixos els que ens creem expectatives i, si no les aconseguim, nosaltres sols ens sentim defraudats. Ens ho fem tot sols. 
PENSO A NIVELL GENERAL. ACTUO A NIVELL CONCRET
Aquesta és una norma necessària per actuar ens molts terrenys de la vida, però especialment en un de la meva atenció, la política. Penses pel bé general de la població, fins i tot en problemes d’àmbit comarcal o nacional i, després, actues de forma local per resoldre el problema concret que és allà on es planteja.
Hi ha molta gent que no veu més enllà del seu nas i no tenen en compte res a l’hora de solucionar un problema. També hi ha gent que es fa els grans plantejaments i a l’hora d’actuar en concret no sap què fer i, simplement, no fa res.
D’aquí la utilitat d’aquest principi.
L’IMPORTANT NO SON ELS OBJECTIUS O FINS, SOLS EL CAMÍ
És just el contrari de la dita castellana “El fin justifica los medios”. Quan ens posem a pensar-hi per un moment, està molt clar. Els objectius, els fins, son les orientacions de cap a on volem anar i què volem aconseguir, però estar molt clar que per aconseguir alguna cosa , no tot s’hi val. En definitiva el que es tracte és de gaudir del camí que iniciem i ens porta fins a l’objectiu a aconseguir, sinó, ens perdrem de la missa, no la meitat, sinó la totalitat. És aquest camí el que hem de gaudir: els entrebancs que superem, els companys de viatge que ens trobem, com superem les dificultats amb les que topem, quines sorpreses podem trobar-nos, en definitiva, gaudir del que anem fent és el que importa, perquè aquest camí és la vida mateixa.
Això, malauradament no sempre, per no dir generalment quasi mai, no ho entenem així i, aleshores no vivim o més ben dit malvivim, o el que encara és pitjor, fem malviure els que ens envolten, perquè el que anem a fer és aconseguir, posseir desaforadament quelcom, no ser simplement algú que va fent , vivint, el camí que el destí i ell mateix s’han marcat

Cap comentari :

Publica un comentari