La segona volta de les
eleccions franceses ens han portat, pel cap baix, dos motius d’alegria.
El primer, que l’ultradretà Front Nacional ha vist com s’esfumaven les seves expectatives d’obtenir el
triomf i de poder governar en alguna de les sis regions en què havien guanyat en la primera volta. El poble francès ha reaccionat,
ha superat la participació de fa una setmana i ha pogut frenar,
momentàniament, el perillós ascens de la formació d’ultradreta.
El segon motiu d'alegria ha estat la clara victòria a
Còrsega de la candidatura nacionalista Pè a Corsica, resultat de l’aliança
estratègica, en aquesta segona volta, entre els nacionalistes autonomistes de
Femu a Corsica i els independentistes de Corsica Libera.
Pè a Corsica s’ha imposat amb
un 35,34% dels vots, ha superat clarament la fins ara hegemonia de l'esquerra i la dreta
francesa i ha pogut reduir a només un 9% els vots obtinguts pel Front Nacional de Le Pen.
Els resultats electorals donaran una nova composició de l’Assembleade Còrsega en què els sobiranistes hi tindran 24 escons, els socialistes 12, la
dreta francesa 11 i el Front National només 4. Els sobiranistes han passat dels 15 escons que van sumar el 2010 als 24 actuals,
La unió del sobiranisme cors
ha estat clau per obtenir la victòria. La proposta electoral de Pè a
Corsica s'ha dirigit, no únicament als sobiranistes de l’illa, sinó a
tothom que estigués disposat a trencar amb les velles polítiques, les que han
conduït Còrsega a la ruïna econòmica i social. Pè a Corsica vol implantar una
nova política que, al costat de la reivindicació i la salvaguarda de la
identitat nacional, posi l’èmfasi en una dinàmica de construcció social,
política i econòmica del país.
El canvi polític que es va
iniciar el juny de 2014, quan el Front d'Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC) anunciava la fi de la lluita armada, ha acabat
conduint el nacionalisme cors a la victòria. El comunicat del FLNC posava les bases de la nova política corsa quan afirmava que era el moment de construir una força política capaç de
governar a Còrsega i conduir el país cap a la independència.
Semblava impossible, però el canvi s'ha produït i en molt. És cert que encara els queda un llarg camí per recórrer. Un camí complicat i difícil en què hauran de superar amb urgència la greu
situació social i econòmica que pateix l'illa, sense oblidar el
problema dels presos, un problema de primer ordre al qual caldrà trobar també una
solució.
No serà gens fàcil, però, la
unitat d’acció dels sobiranistes, la renovació política que es reflecteix en
els nous dirigents que encapçalen el moviment nacionalista, un programa obert
a tothom i basat en la regeneració cívica, econòmica i cultural de Còrsega,
fan albirar un futur carregat d’il·lusió i esperança.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada