Sa Excel·lència Ramon Frederic de Vilana-Perles (Davantal de La clau de la nostra història)

Benvingudes i benvinguts al primer programa de la segona temporada de La clau de la nostra història.

Engeguem aquesta nova temporada amb l’ànim i la il·lusió de continuar oferint-vos programes que ens permetin conèixer la veritat del  nostre passat per entendre millor el present. Passat i present ens permetran afrontar el futur amb moltes més garanties d’èxit.  

 

Avui viatjarem fins a finals del segle XVII i principis del XVIII per parlar amb, segurament, el català amb més poder que mai ha tingut Catalunya. Un personatge que va moure els fils de la Guerra de Successió de 1700 a 1714 i fins al 1735.

Alguns diríeu que parlar directament i en persona amb un personatge de fa més de 300 anys és impossible... La Clau de la nostra història ho hem aconseguit, gràcies al senyor Sebastià Sardiné.

Sebastià Sardiné és advocat expert en el món empresarial. Màster en Comerç i Legislació Internacional: Diplomat en Màrqueting a Internet. Diplomat en impostos i altres especialitats. Assessor d’empreses.

Ha publicat articles de tema polític i econòmic en diferents mitjans de comunicació. Ha publicat poesia, novel·la i és l’autor de la Biografia de RAMON FREDERIC DE VILANA PERLES i CAMARASA.

Gràcies a Sebastià Sardiné avui tenim l’honor de presentar-vos a Ramon Frederic de Vilana Perles i Camarasa, Marquès de Rialp.

CAPITÀ DE LA CORONELA anys: 1684 i 1697, primera companyia dels gremis, tercer batalló de notaris públics. Ramon Frederic Vilana Perles, participà en la defensa de Barcelona durant el setge de 1697-98 que finalitzà amb la Pau de Rijswijk.

CIUTADÀ HONRAT DE BARCELONA tres vegades, el 1681, el 1681 i el 1698.

Intervé en la organització del que seria llavor conegut com a PACTE DE GÈNOVA, entre la Gran Aliança (Anglaterra, Holanda i altres països) i els prohoms Vigatans en nom de Catalunya, per afavorir que l’arxiduc Carles d’Àustria fos reconegut com a Rei Carles III

L’entrada de l’Arxiduc a Barcelona com a rei Carles III, afavorí que fos nomenat PROTONOTARI de la CORONA D’ARAGÓ el més alt càrrec del regne, desprès del rei, és clar. 

Va col·laborar en la compilació de les Constitucions catalanes de 1705-1706, ja reformades per Corts de 1701-1702, fent jurar, en català, el furs i drets de Catalunya a Carles III, signant tots i cada un dels articles de les Constitucions i Actes de Corts celebrades durant 1705-1706,  les darreres Constitucions que Catalunya ha tingut.