Haver-hi moros a la costa... Que hi ha algú a prop que no ens interessa qque ens escolti... Que hi ha perill que algú ens estigui espiant.... Té l'origen en el segle XVII, quan els pirates moros
d'Algèria feien incursions per terres de la Mediterrània. Com que aquestes
excursions i robatoris eren freqüents, es van construir al llarg de tota la costa torres de guaita, anomenades també torres de moros. Quan
pujaven de nit encenien una foguerada i es cridava "Hi ha moros a la
costa", amb crits i fumerades per estendre l'alarma ràpidament entre tota
la població perquè poguessin protegir-se. Aquest senyal es transmetia per totes les torres de guaita. Així, quan arribaven els pirates a alguna
població, els habitants ja estaven preparats per rebre l'atac.
Passar-se de la ratlla... Excedir-se, exagerar... Aquesta frase prové dels començaments de la boxa, quan les
baralles no es realitzaven dintre d'un quadrilàter com els que coneixem avui.
Els seus marges eren limitats per dues modalitats de línies on els púgils
mesuraven les seves forces. La primera consistia a marcar una ratlla en el terra de manera que els combatents quedaren a un costat i a l'altre.
Havien de mantenir un peu avançat a la vora de la marca sense poder moure'l i
molt menys traspassar-lo, així que la baralla transcorria quasi de manera
gairebé estàtica. La fi del combat es decidia quan un dels contendents
traspassava la ratlla. La segona modalitat obligava els boxejadors a
barallar-se dintre d'un cercle –ring en anglés– pintat amb o conformat
pels mateixos espectadors.
Penjar d'un fil... Quan alguna cosa està en perill...La frase té el seu origen en la mitologia clàssica,
concretament en la rondalla de les Parques (o Moiras). Aquestes divinitats
infernals, que filaven i tallaven la vida d'un home, eren tres germanes:
Clotho, Lachesis i Atropos. La primera i més jove d'elles, Clotho, presidia el
moment del naixement iniciant el fil de la destinació dels homes. La segona i
representada en ocasions per una dona madura, Lachesis, era la que filava el
fil de la vida. I la tercera i més vella -la parca pròpiament aquesta- era
Atropos, l'encarregada de tallar amb les tisores el fil de la vida, sense
respectar edat, riquesa o poder. Les Parques filaven llana negra per a una vida
curta i desgraciada i blanca per a una vida feliç i perllongada, encara que
moltes vegades solien barrejar els dos tipus de llana.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada