La
paraula folklore significa, literalment “ saber del poble”. El folklore, o
cultura popular, és la cultura tradicional d’un país o d’un grup ètnic o
cultural determinat. El folklore inclou les tradicions, les cançons, les
llegendes, les dites populars, les supersticions, etc.
Als
Països Catalans, ja a les acaballes del segle XVIII, el valencià Carles Rosa es
va dedicar a recollir alguns elements de la tradició popular, especialment
contes i refranys en el seu llibre Rondalla de rondalles, de l’any 1776.
Enguany
es compleixen cent cinquanta anys del naixement d’un dels grans folkloristes
catalans: Aureli Capmany sense el qual es faria impossible explicar el
sorgiment d’algunes institucions capdavanteres en la difusió del folklore. A finals del segle XIX, amb només 23 anys, va
ser un dels fundadors de l’Orfeó Català i a principis del XX impulsa la secció de Folklore del Centre Excursionista de
Catalunya i l’Esbart Català de Dansaires, al qual ja es va sentir vinculat
durant tota la seva vida.
Va exercir de mestre de jocs folklòrics i de cançons i de danses populars a
diferents escoles. Treballà
a l'Arxiu Municipal de Barcelona i col·laborà en les seves publicacions. Va ser
el fundador i el primer director de la revista infantil En Patufet el
1904, una revista infantil decisiva en la normalització de la llengua.
Aureli Capmany va treballar amb un interès especial en tres àmbits
concrets: les rondalles, les cançons i les danses populars. Algunes de les
seves obres més conegudes són la col·lecció il·lustrada Cançoner Popular, el
Calendari folklòric de Catalunya,
Cançons i jocs cantats de la infantesa Com es balla la sardana o El
ball i la dansa popular a Catalunya.
Enguany, i en motiu del 150è aniversari del seu
naixement, la Generalitat de Catalunya ha inclòs el seu
nom entre aquells que el 2018 gaudiran d’un any commemoratiu.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada