La historiografia ens diu que els Estats monàrquics absolutistes i el règim senyorial sobre el qual es basaven van provocar un conjunt de revoltes pageses que tingueren lloc a Europa al segle XVII. A Catalunya, es va generar un profund malestar amb la presència de tropes franceses durant les guerres entre França i Espanya emmarcades en la Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648). Les tropes castellanes i italianes que havien entrat a Catalunya per combatre amb els francesos al Rosselló van causar grans mals al camp rural, actuant en determinats moments com un exèrcit d'ocupació.
Un altre dels detonants va ser la crisi de relacions polítiques entre les institucions catalanes del Principat (Generalitat i Consell de Cent) i la monarquia hispànica, a causa fonamentalment de les seves pretensions fiscals per sufragar les guerres en què estava immersa.
El nostre convidat d’avui ha entrat a fons en tota la documentació institucional, memòries, diaris personals i correspondència que va circular entre Madrid, Barcelona i França. Assegura que “Tots els intents d’acord van fracassar”. La repressió, no el diàleg, va ser la resposta de Felip IV i Olivares a les queixes dels catalans.
La Guerra dels Segadors va ser una revolta social, una revolució política i l’inici d’una guerra de separació amb la monarquia espanyola. A partir del 10 de setembre del 1640, Catalunya va encunyar moneda pròpia, es van designar oficials per impartir justícia i administrar el territori, es va reclutar una milícia catalana i es van implantar i recaptar nous impostos.
El febrer del 1641 va morir enverinat Pau Claris, el president de la Generalitat durant la Guerra dels Segadors, que havia decidit aliar-se amb França per fer fora les tropes castellanes de Catalunya. Què va passar des del 10 de setembre de 1640? Com van ser les relacions i les pugnes entre Felip IV de Castella, el comte duc d’Olivares i les autoritats catalanes?
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada