El mes de gener d’enguany em van proposar de treballar per un nou projecte que vam decidir anomenar-lo Independentistes d’EsquerrA.
Avui, he vist uns quants
twits (alguns són a la imatge de més amunt) i he decidit no fer cas al que em
vaig proposar fa un parell de mesos i que era no escriure res personal sobre l’enfonsament
–volgut i provocat- d’aquell projecte. De fet, molt del que llegireu tot seguit
ja ho vam manifestar en un comunicat oficial el 24 d’agost.
Quan alguns vam decidir
participar en el projecte Independentistes d’EsquerrA ho vam
fer impulsats per les idees que es recollien el manifest fundacional. Volíem col·laborar
activament en la consecució de la República Catalana. Enteníem que l’objectiu d’Independentistes d’EsquerrA no era, ni havia de ser, de tipus
electoral, ni de llistes de partits, sinó que -com va començar a recollir la
proposta de ponència política- era treballar per aconseguir crear un Bloc
d’unitat republicana, ampli i transversal, aglutinador de l’independentisme per
aconseguir el nostre alliberament nacional.
I no només això, volíem fer
les coses de manera molt diferent, amb radicalitat democràtica, de baix a dalt,
amb una nova manera de fer política (no amb “quotes” ni pactes a “les cúpules”,
com és propi de la “vella política”.
A mesura que avançàvem amb
el temps vam començar a adonar-nos que la intenció d’alguns –potser els més
mediàtics- impulsors del projecte tenien unes intencions molt diferents.
La primera confirmació del que
ja sospitàvem va arribar quan alguns d’aquests membres van ser escollits per
formar part de l’Executiva Nacional del partit Junts per Catalunya: Josep
Andreu, Maria Àngels Cabasés i Irene Negre. A partir d’aquí, ens v a arribar la
notícia que alguns Fundadors, entre els quals hi havia els que formaven part de
l’Executiva Nacional de Junts per Catalunya, havien creat l’associació “Independentistes d’EsquerrES” (de
la qual ells mateixos es van nomenar la Junta Directiva). Se’ns va dir que només era una associació
instrumental per avançar tràmits i que restaria inactiva fins que l’Assemblea
aprovés els Estatus definitius i elegís la Junta Directiva.
Després d’unes quantes
reunions de la Comissió Organitzadora de l’Assemblea Fundacional –algunes d’elles
força agres i tenses- uns quants dels seus membres (els qui conformaven la
Junta Directiva de la dita associació), van abandonar-la i van comunicar que,
prescindint de la resta de membres de la Comissió, organitzarien, com a Independentistes
d’EsquerrES, l’Assemblea Fundacional.
De res van valer els
esforços que vam fer per refer les relacions i la confiança entre tots els
membres de la Comissió Organitzadora, fins i tot, els vam proposar una mediació
independent. Davant del greu problema que s’havia originat i per evitar les divisions
que sempre han portat a mal borràs els projectes de l’esquerra, i els dels
independentistes. Vam decidir no formar part d’una d’aquestes divisions i ens
vam retirar del projecte.
El temps, com acostuma a
passar, ha desvetllat els veritables interessos de les persones que es van
apropiar del projecte que representava Independentistes d’EsquerrA i que van
convertir en l’engany que és Independentistes d’EsquerrES: una utilització política
per interessos personals, de promoció o manteniment de la pròpia i individual “carrera”
política i per oferir una imatge (falsa) que l’esquerra independentista dóna
suport i forma part del partit Junts per Catalunya.
Un dels twits es pregunta on
són –on som- els Independentistes d’EsquerrA? A llocs, plataformes o projectes diferents,
potser... però continuem treballant per la independència, la justícia social,
els valors republicans i la República catalana. Continuem treballant per
aquests objectius, amb realisme, esperança i amb la il•lusió que serem capaços
de superar aquestes misèries humanes i construirem un país i un futur millor,
continuant el projecte de conformar la unitat republicana, amb una entesa
organitzativa que articuli i superi les actuals existents i projecti la seva
acció unitària.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada