On són Independentistes d'Esquerra? M'explico...

 

El mes de gener d’enguany em van proposar de treballar per un nou projecte que vam decidir anomenar-lo Independentistes d’EsquerrA.

Avui, he vist uns quants twits (alguns són a la imatge de més amunt) i he decidit no fer cas al que em vaig proposar fa un parell de mesos i que era no escriure res personal sobre l’enfonsament –volgut i provocat- d’aquell projecte. De fet, molt del que llegireu tot seguit ja ho vam manifestar en un comunicat oficial el 24 d’agost.

Quan alguns vam decidir participar en el projecte Independentistes d’EsquerrA ho vam fer impulsats per les idees que es recollien el manifest fundacional. Volíem col·laborar activament en la consecució de la República Catalana.  Enteníem que l’objectiu d’Independentistes d’EsquerrA no era, ni havia de ser, de tipus electoral, ni de llistes de partits, sinó que -com va començar a recollir la proposta de ponència política- era treballar per aconseguir crear un Bloc d’unitat republicana, ampli i transversal, aglutinador de l’independentisme per aconseguir el nostre alliberament nacional.

I no només això, volíem fer les coses de manera molt diferent, amb radicalitat democràtica, de baix a dalt, amb una nova manera de fer política (no amb “quotes” ni pactes a “les cúpules”, com és propi de la “vella política”.

A mesura que avançàvem amb el temps vam començar a adonar-nos que la intenció d’alguns –potser els més mediàtics- impulsors del projecte tenien unes intencions molt diferents.

La primera confirmació del que ja sospitàvem va arribar quan alguns d’aquests membres van ser escollits per formar part de l’Executiva Nacional del partit Junts per Catalunya: Josep Andreu, Maria Àngels Cabasés i Irene Negre. A partir d’aquí, ens v a arribar la notícia que alguns Fundadors, entre els quals hi havia els que formaven part de l’Executiva Nacional de Junts per Catalunya,  havien creat l’associació “Independentistes d’EsquerrES” (de la qual ells mateixos es van nomenar la Junta Directiva).  Se’ns va dir que només era una associació instrumental per avançar tràmits i que restaria inactiva fins que l’Assemblea aprovés els Estatus definitius i elegís la Junta Directiva.

Després d’unes quantes reunions de la Comissió Organitzadora de l’Assemblea Fundacional –algunes d’elles força agres i tenses- uns quants dels seus membres (els qui conformaven la Junta Directiva de la dita associació), van abandonar-la i van comunicar que, prescindint de la resta de membres de la Comissió, organitzarien, com a Independentistes d’EsquerrES, l’Assemblea Fundacional.

De res van valer els esforços que vam fer per refer les relacions i la confiança entre tots els membres de la Comissió Organitzadora, fins i tot, els vam proposar una mediació independent. Davant del greu problema que s’havia originat i per evitar les divisions que sempre han portat a mal borràs els projectes de l’esquerra, i els dels independentistes. Vam decidir no formar part d’una d’aquestes divisions i ens vam retirar del projecte.

El temps, com acostuma a passar, ha desvetllat els veritables interessos de les persones que es van apropiar del projecte que representava Independentistes d’EsquerrA i que van convertir en l’engany que és Independentistes  d’EsquerrES: una utilització política per interessos personals, de promoció o manteniment de la pròpia i individual “carrera” política i per oferir una imatge (falsa) que l’esquerra independentista dóna suport i forma part del partit Junts per Catalunya.

Un dels twits es pregunta on són –on som- els Independentistes d’EsquerrA? A llocs, plataformes o projectes diferents, potser... però continuem treballant per la independència, la justícia social, els valors republicans i la República catalana. Continuem treballant per aquests objectius, amb realisme, esperança i amb la il•lusió que serem capaços de superar aquestes misèries humanes i construirem un país i un futur millor, continuant el projecte de conformar la unitat republicana, amb una entesa organitzativa que articuli i superi les actuals existents i projecti la seva acció unitària.

Independentistes d'Esquerra no celebra cap assemblea el 5 de setembre

 

 Independentistes d’Esquerra no celebra cap assemblea el dissabte 5 de setembre

Desmentim rotundament la notícia apareguda en alguns mitjans de comunicació dient que “Independentistes d’Esquerra” celebra la seva assemblea constituent el dissabte 5 de setembre i que dona suport a Puigdemont.

L’assemblea a la qual es refereixen és la de “l’associació Independentistes d’esquerres” creada, unilateralment, per un grupet escindit de la Comissió Organitzadora de l’assemblea d’Independentistes d’Esquerra.

“Independentistes d’Esquerra” va ajornar la celebració de la seva assemblea constituent i, tot i respectant la decisió individual de cada una de les persones adherides, col·lectivament, mai ha decidit donar suport a ningú.

Hem fet arribar a “l’associació Independentistes d’esquerres” les dades de les 18 persones, que representen el 0,32% de les 5.646 adherides al manifest del mes de febrer, que així ens ho han indicat. 

Esperem que ”l’associació Independentistes d’esquerres”, que ha decidit portar a terme la seva assemblea fundacional el proper dia 5, tingui tot l’èxit del món i pugui ser d’utilitat pel futur del país, malgrat ser un projecte que, per tancat i personalitzat, no compartim.

Nosaltres, tal com dèiem en el darrer comunicat, seguirem treballant pels objectius d’Independentistes d’Esquerra, amb realisme, esperança i amb la il•lusió que serem capaços de superar aquestes misèries humanes i construirem un país i un futur millor, continuant el projecte de conformar la unitat republicana, amb una entesa organitzativa que articuli i superi les actuals existents i projecti la seva acció unitària, com diu el nostre manifest fundacional.

Comunicat de la Comissió organitzadora de l'Assemblea fundacional d'Independentistes d'Esquerra

 

A tots els adherits a Independentistes d’Esquerra

El mes de juny vàreu rebre un comunicat de la Comissió Organitzadora de l’Assemblea fundacional anunciant la represa del procés constituent d’Independentistes d’Esquerra, amb la perspectiva de celebrar l’Assemblea el mes de setembre (probablement per via telemàtica) i que fins aleshores, el Grup format pels 53 Promotors assumia, provisionalment, la direcció política (va ser qui va crear la Comissió Organitzadora per preparar l’Assemblea). També, deia que alguns dels membres Fundadors havien creat l’associació “Independentistes d’Esquerres” (de la qual ells mateixos es van nomenar la Junta Directiva), entenen que només era una associació instrumental per avançar tràmits i que restaria inactiva fins que l’Assemblea aprovés els Estatus definitius i elegís la Junta Directiva.

El passat dia 10, en la reunió de la Comissió Organitzadora, es van produir un seguit de desavinences (*) i uns quants dels seus membres (els qui conformen la Junta Directiva de la dita associació), l’endemà mateix, en un correu enviat als Promotors anuncien que s’escindeixen de la Comissió Organitzadora i que ells, prescindint de la resta de la Comissió, organitzaran l’Assemblea, el dia 5 de setembre. Conscients del greu problema que representa aquesta escissió, la Comissió Organitzadora fa tota mena d’esforços per refer les relacions i la confiança entre tots els seus integrants, intentant una aproximació per refer ponts i aconseguir una mediació, que va ser rebutjada, mantenint-se en la posició d’organitzar, unilateralment, l’Assemblea i fent impossible arribar a cap acord.

Partint d’aquesta situació, i lamentant-la profundament, la Comissió es planteja seguir el mandat dels Promotors i continuar organitzant l’Assemblea, pensant que, encara que inicialment s’havia previst pel 5 de setembre, probablement caldria demorar-la. 

Després d’uns dies de reflexió, i amb ànim d’evitar la divisió, el desconcert i el malestar que generaria una doble organització de l’Assemblea, vam intentar trobar una solució per sortir de l’atzucac. Finalment hem pres una determinació. Per tal d’evitar les divisions que sempre han portat a mal borràs els projectes de l’esquerra, i els dels independentistes. hem decidit no ser part d’una d’aquestes divisions. Per això, avui mateix, la Comissió Organitzadora, per no interferir en la convocatòria de l’Assemblea que s’ha fet des de l’associació «Independentistes d’Esquerres» hem comunicat al Grup de Promotors, que, no seguim endavant amb el seu encàrrec d’organitzar l’Assemblea constituent.

Amb voluntat de facilitar al màxim la feina de l’associació «Independentistes d’Esquerres», els hi lliurarem les dades d’aquells de vosaltres que feu arribar la vostra autorització explícita a organitzacio@independentistesdesquerra.cat abans de l’1 de setembre. 

La nostra voluntat i compromís és fer efectius els objectius del nostre manifest fundacional i en especial col·laborar activament en la consecució de la República Catalana. I seguirem fidels a aquest compromís. Enteníem que l’objectiu d’Independentistes d’Esquerra no era, ni ha de ser, de tipus electoral, ni de llistes de partits, sinó que -com diu la proposta de ponència política- era treballar per aconseguir crear un Bloc d’unitat republicana, ampli i transversal, aglutinador de l’independentisme per aconseguir el nostre alliberament nacional. Entenent i fent les coses amb radicalitat democràtica, de baix a dalt, amb una nova manera de fer política (no amb “quotes” ni pactes a “les cúpules”, com és propi de la “vella política” i que interessadament i/o per infantilisme polític no ens ha permès avançar i ha portat l’independentisme on som, dividits i enfrontats).

Seguirem treballant per aquests objectius, amb realisme, esperança i amb la il·lusió que serem capaços de superar aquestes misèries humanes i construirem un país i un futur millor, continuant el projecte de conformar la unitat republicana, amb una entesa organitzativa que articuli i superi les actuals existents i projecti la seva acció unitària, com diu el nostre manifest fundacional.

 (*) Els motius aparents eren: 1.- Que els adherits a Independentistes d’Esquerra, haurien de confirmar la seva inscripció a l’Assemblea de set-2020, a través de l’associació. 2.- Que l’associació fos la dipositaria de la Base de dades de les 5.640 persones adherides fins ara a Independentistes d’Esquerra (quan, en aplicació de la legislació vigent no es pot cedir la Base de dades sense el corresponent consentiment exprés de cadascun dels adherits). 3.- El pagament de 10 € per inscriure’s a l’Assemblea.

Els motius de fons i reals son: 1.- La diferent concepció d’Independentistes d’Esquerra (ser una eina de suport al nou partit de Puigdemont o, sense excloure això, anant molt més enllà, pretenent ser la llavor, des de les esquerres, d’un veritable Bloc d’Unitat Republicana). 2.- La seva utilització política, amb interessos personals.

 20/08/2020. Comissió Organitzadora.

 

Independentistes d'Esquerra valora el projecte polític del president Puigdemont

Avui, 8 de juliol, Independentistes d'Esquerra ha fet una roda de premsa en què ha informat de la represa del calendari que hi havia previst abans que s'hagués de suspendre per la crisi provocada per la pandèmia del COVID19.

Vilaweb i larepublica.cat han cobert la roda de premsa. En els articles que han publicat hi ha algunes consideracions que, perquè han estat mal expressades o mal interpretades, no s'ajusten a la realitat.

Ha de quedar ben clar que Independentistes d'Esquerra en cap cas demana a tots els independentistes que s’incorporin al partit de Puigdemont. Aquest tema i molts altres també poden decidir l'Assemblea Fundacional. Tal com diu el comunicat oficial de l'Associació " considerem que és un primer pas necessari i important en la conformació del projecte d'alliberament nacional, però que calen altres incorporacions que ampliïn l'abast ideològic i que contemplin l'àmbit de la nació completa."

Com es pot llegir en el comunicat, Independentistes d'Esquerra fa una crida a adherir-se al seu projecte que, en confluència amb altres actors i encapçalat pel president Puigdemont, farà realitat la la independència de Catalunya, en la perspectiva de l’alliberament nacional i social del conjunt dels Països Catalans."

INDEPENDENTISTES D’ESQUERRA REPRÉN EL CALENDARI PREVIST ABANS DEL COVID-19

En la roda de premsa celebrada vull al Col·legi de Periodistes de Barcelona, Independentistes d’Esquerra ha anunciat que reprèn el calendari que tenia previst abans de la suspensió a causa del COVID-19. En aquest sentit es reobrirà de nou el debat als més de 5.500 adherits sobre les ponències política i organitzativa i la presentació de possibles esmenes amb la vista posada en l’Assemblea Fundacional que tindria lloc el proper mes de setembre. Si els esdeveniments sanitaris ho impedissin l’Assemblea se celebraria de forma virtual.

En nom del grup promotor d’Independentistes d’Esquerra han intervingut Rosa M. Dumenjó, Josep Andreu i Josep Guia. Davant el nou context polític i social, la imminent convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya i la recent proposta política presentada pel president Puigdemont, Indepedentistes d’Esquerra ha volgut fer pública la seva opinió sobre el manifest “Junts per Catalunya” encapçalat pel mateix president, Carles Puigdemont, per Toni Comín i Jordi Sánchez.

En aquest sentit, considerem que és un primer pas necessari i important en la conformació del projecte emergent d'alliberament nacional. Així mateix, considerem que, en la constitució de la unitat estratègica de l’independentisme català, en confrontació amb l’Estat espanyol, calen altres incorporacions que ampliïn l'abast ideològic i que contemplin l'àmbit territorial de la nació catalana completa.

La contribució d'Independentistes d’Esquerra en aquest procés constituent es decidirà a l'Assemblea del setembre vinent, sense perjudici de la decisió personal de cadascun dels adherits d’incorporar-se o no al projecte del manifest del 2 de juliol.

Independentistes d'Esquerra, camí del 29 de març

Article publicat a larepublica.cat

El president Torra convocarà eleccions una vegada hagin estat aprovats els pressupostos. Juny...octubre? Com més tard millor si volem afrontar-les amb garanties d’èxit i que l’independentisme pugui superar el 50% dels vots emesos vàlids.

Fins ara, els partits independentistes han estat sempre la baula feble del procés. Els espectacles tristos i decebedors que hem patit amb picabaralles o baralles directament entre partits que constitueixen el Govern actual de la Generalitat. Uns partits que han centrat la lluita  per aconseguir l’hegemonia dins d’un context autonòmic en comptes d’establir estratègies comunes que condueixin a la victòria de l’independentisme.

El partidisme ha estat el virus que ha contaminat les diferents estratègies dels partits independentistes. Malgrat els discursos en favor de la unitat, mai no ha estat possible superar els interessos de partit, en principi, legítims, però que no han ajudat a culminar amb èxit el procés. I no hi ha cap indici que això hagi de canviar després de les eleccions.  

         

En aquests moments, hi ha pel cap baix, sis forces polítiques que pensen presentar-se a les properes eleccions. A banda dels “clàssics” ERC, JxCat  i CUP, també han decidit que es presentaran el FNC (Front Nacional de Catalunya), Primàries Catalunya i Demòcrates (si no s’estableix una estratègica comuna). A més, tenim la Crida, que es troba en els llimbs polítics, encara no sabem què vol ser quan sigui gran i, per tant, és impossible predir què farà davant d’una convocatòria d’eleccions.

Si finalment aquesta situació es confirma i l’electorat independentista es troba amb cinc o sis opcions de vot, ens podríem veure abocats a un desastre de magnitud considerable. Anant bé, podrien donar uns resultats similars als que ja tenim: una majoria independentista al Parlament, possiblement més fragmentada, sense un full de ruta comú ni tampoc una estratègia unitària, sinó més aviat amb estratègies contraposades. No estaríem en condicions d’instaurar la República catalana i entraríem en un període fosc d’autonomisme controlat del qual ens costaria molt tornar-ne a sortir.

El dissabte 22 de febrer es va presentar a l’Ateneu Barcelonès Independentistes d’Esquerra que ha promogut un manifest de suport al Consell per la República, al president Puigdemont, al conseller Comín i a la consellera Ponsatí. Més enllà del manifest, Independentistes d’Esquerra té posat el seu punt de mira en l’assemblea oberta que tindrà lloc el proper 29 de març.

Independentistes d’Esquerra és un reflex del que pensa molta gent en el país.   Que l’1 d’octubre vam guanyar. Que cal acabar amb aquestes estratègies partidistes. Que cal acabar amb les baralles entre partits independentistes per veure qui és el més gran, qui és el que ha de liderar el moviment. Que cal acabar amb una manera de fer política  més pròpia del segle XIX que del segle XXI.  Que potser ha arribat el moment de la unitat construïda de baix a dalt.

Per això em quedo amb dues de les frases que independentistes històrics van pronunciar el 22 de febrer:

Ha arribat l’hora de superar la confrontació fratricida en la que s’estan convertint les eleccions de tot tipus en el nostre país. Ens cal construir una Candidatura de país, construïda des de la radicalitat democràtica, de baix a dalt, a la que els partits i entitats hi donin suport sense condicions ni quotes. Hem de començar a construir el nou sistema polític des d’ara mateix.

Per guanyar la independència, cal una entesa política d'ampli ventall ideològic i social. Així ho han fet moltes altres nacions que han esdevingut lliures, i així ho hem de fer també el poble català. Això és la unitat estratègica d'un Bloc Republicà.

En aquests moments,   per a les més de 5.400 persones adherides fins ara, Independentistes d’Esquerra és només una escletxa de llum enmig de la grisor o de la negror absoluta dels partidismes estèrils. El que acabi sent dependrà, afortunadament, de la gent. Tot el contingut que configurarà Independentistes d’Esquerra sortirà del debat en línia sobre les ponències que es presentaran a partir del 9 de març. D’aquest debat, en sorgiran les ponències definitives que, conjuntament amb aquelles esmenes que quedin vives, es presentaran per a la seva aprovació, si s’escau, en l’assemblea oberta del 29 de març.

Serà llavors quan sabrem el camí que volen emprendre els Independentistes d’Esquerra, Serà llavors quan podrem construir una nova eina que treballi per fer efectiva la independència i instaurar la República catalana. Una eina que només tindrà sentit si treballa al servei d’una unitat estratègica comuna, transversal, plural, transparent i basada en la radicalitat democràtica.

Per això sóc a Independentistes d’Esquerra. Per això participaré en el debat i en l’assemblea oberta el 29 de març.

VÍDEO: Una taula de diàleg amb "mascareta? La República al centre del món. Independentistes d'esquerra. Jordi Sánchez carrega contra ERC (Darrer programa de Vull una resposta)

Ja podeu veure el darrer programa

 de Vull una resposta. 8a temporada

  Emès el dijous 27 de febrer de 2020

Una taula de diàleg amb mascareta? La República  al centre del món

Independentistes d'esquerra. Jordi Sánchez carrega contra ERC 

Presenta:  Clara Ardèvol iJaume Marfany

Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet

Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Maria Vidal,  politòloga

Ariadna Benet, consultora de sostenibilitat

Josep Pinyol, historiador

Francesc Abada, analista polític

Davantal

Comencem amb una bona notícia: L’Audiència Provincial de Barcelona ha absolt a totes les persones encausades arran de la concentració davant del TSJC el febrer del 2018, que estaven acusades de desordres públics, desobediència i resistència greu. El tribunal considera que la protesta d’aquell dia entra dins de la llibertat d’expressió i diu que els manifestants en tot moment van oposar una resistència passiva sense violència.  

Camilo José Cela va dir que “l’humor és la gran cuirassa amb què ens defensem en aquest avall de llàgrimes”. Els catalans, malgrat el que alguns pressuposen, tenim un gran sentit de l’humor. Així ens ho demostra Empar Moliner en una article titulat “Una negociació amb mascareta protectora” on, una vegada més, aprofitem una situació preocupant, com és el tema del corona virus, per amanir amb gràcia i ironia la constitució d’ahir de la Taula de diàleg .

Escriu Empar Moliner que parlar  amb la mascareta posada, no és el millor. Hi ha paraules o sintagmes com "referèndum", "rodalies", "finançament", "presó" i "sedició" que costen de dir amb la mascareta posada. Hi ha paraules  o sintagmes com " paciencia", " pronto, pronto", " presupuestos", " a mi también me sabe mal la cárcel" i " lo importante es que estamos aquí" que costen de dir amb la mascareta posada.

Dissabte passat, a l’Ateneu Barcelonès, es va presentar amb un gran èxit d’assistència, el col·lectiu  Independentistes d’esquerra que ha promogut un manifest de suport al president Puigdemont, al conseller Toni Comín, a la consellera Clara Ponsatí i al Consell Per la República. En menys de tres dies el web ha rebut més de 5.000 adhesions.

El 1965, Salvador Dalí va afirmar que l’estació de tren de Perpinyà era el centre del món. Parafrasejant aquesta cita del pintor català, el Consell per la República ha convocat els catalans a la capital de la Catalunya Nord sota el lema “La República al centre del món”. Es preveu que l’acte compti amb l’assistència de més de 80.000 persones.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Indepedentistes d'esquerra. Per què som aquí?

Dissabte passat es va presentar en roda de premsa el manifest d'Independentistes d'esquerra en suport al president Puigdemont, Antoni Comín, Clara Ponsatí i el Consell per la República.

L'èxit va ser rotund. En poc més de 48 hores el manifesta ha estat signat per prop de 5.000 persones.

Alguns es pregunten per què sorgeix ara aquest col·lectiu?

Durant l'acte, alguns dels membres promotors del manifest van explicar els motius pels quals impulsaven Independentistes d'esquerra. Potser aquí trobareu més d'una resposta a la pregunta:  

La República som la gent i el territori on habitem. L’1-O vam decidir ser independents i crear el nostre propi Estat. La brutalitat policial d’aquell dia i la repressió posterior intenten impedir que fem efectiu el mandat d’aquell dia. El govern va haver de marxar a l’exili i una part va decidir anar a la presó. Són dues respostes igualment vàlides, amb objectius diferents: construir les institucions republicanes des de l’exili i denunciar l’actuació repressiva d’un règim que, més enllà de les reformes democràtiques en les institucions polítiques, manté moltes estructures i mentalitats anteriors. (Josep Andreu, Arqueòleg, Alcalde de Montblanc i exdiputat d’ERC) 

En una nació oprimida, com ara la nació catalana, una persona d'esquerres, si no vol fer-li el joc a l'oligarquia de l'estat opressor, ha d'esser necessàriament independentista. (Toni Strubell, Escriptor, president de la Comissió de la Dignitat i exdiputat SI) 

El Consell per la República és l’organisme provisional que ha de fer possible la constitució, a l’exili, de l’Assemblea i el Govern de la República. El President Puigdemont i els consellers a l’exili són el fil conductor de la legalitat anterior a l’1-O a la nova legalitat. La situació excepcional que estem vivint exigeix que el President sigui vist i acceptat com el President de tots i, per tant, estigui per damunt dels partits. Espero que a Perpinyà anunciï la seva desvinculació orgànica del partit en el que ha militat fins ara. (Ignasi Faura, Jurista, Exdirigent De Bandera Roja, Exmembre del SN de l'ANC). 

El poble català ha de mantenir la lluita contra la repressió en tots els fronts. El poble català ha donant, dona i seguirà donant suport, de tota mena, a tots els presos polítics,  reconeix la seva vàlua personal i professional, i els seguirà manifestant la seva estima i els seu respecte per la decisió que varen prendre. 

L’empresonament dels polítics independentistes és una venjança; i un empresonament llarg i injust és una venjança llarga i injusta  que  condiciona i limita la vida dels presos i de les seves famílies.  I també condiciona i limita les possibilitats de liderar, amb plenitud, la lluita política. En l’actual etapa del procés d’independència convé que els líders polítics empresonats facilitin el seu relleu a d’altres persones, avui encara lliures, tot i assumint que més d’hora o mes tard, puguin deixar de ser-ho. (Jordi Romeva Manadé de la sectorial de l’ANC de jubilats per la independència i pare del conseller Raül Romeva). 
           

La primera etapa del procés va estar carregada d’encerts però també d’errors. És imprescindible identificar-los i reconèixer-los per intentar no repetir-los. Un dels més importants potser ha estat el de concentrar la direcció política i institucional del procés en les mateixes persones. Frenar el procés era fàcil: només calia escapçar-lo. La pluralitat política de l’independentisme, vista sovint com una de les seves majors virtuts,  també ha estat la causa del major dels seus defectes: la lluita interna per l’hegemonia interna, que ha confós l’objectiu principal, que no pot ser altra que el de la lluita de l’independentisme per l’hegemonia política dins el país. (Jaume Renyer, Jurista, exmilitant del PSAN i d’ERC ). 

Hem de recuperar la iniciativa política i social que vam tenir durant bona part de la primera etapa del procés. Només així podrem seguir avançant i, de retruc, debilitar l’adversari, que no és altre que el règim del 78 i, fonamentalment, els poders econòmics, judicials, militars i funcionarials que el sustenten. Els diferents pobles avui sotmesos per aquest Estat pateixen altres formes d’opressió, en molts casos també nacionals, i objectivament són els nostres aliats. (Montserrat Manent. fotògrafa i escriptora. Cofundandora del PSAN). 

Les institucions republicanes a l’exili han de ser la mostra del que volem que siguin el futur, quan puguem instaurar-les definitivament en el país, quan el govern de la República tingui la seva seu al Palau de la Generalitat i quan l’Assemblea Nacional de la República ocupi l’edifici del Parlament, al Parc de la Ciutadella. (Joaquim Arenas Pedagog, exmilitant FNC i PSAN, cofundador Servei d’Ensenyament Cat). 

La instauració de la República en territori català i al més aviat possible és el nostre objectiu i no ens en podem oblidar en cap moment. Per aconseguir-ho, hem de treballar per crear les condicions polítiques, socials, econòmiques, culturals i d’altres que millor no esmentar, que ho facin irreversible. Per això estic aquí, per debatre-ho amb tots vosaltres i acordar una estratègia comuna de tot l’independentisme. (Joan Rendé Periodista i escriptor, exmilitant del PSAN). 

Durant aquesta segona etapa del procés, hem d’augmentar la nostra majoria al Parlament de Catalunya, essent conscients que mai més tindrem el nivell d’autonomia que vam tenir fins el 2010. Tenim i tindrem les nostres institucions vigilades políticament i ofegades econòmicament, però malgrat això encara són el millor instrument per millorar les condicions de vida de tots els catalans, per ajudar a la construcció de la República portant al límit el marc competencial que tenim i, sobretot, per denunciar les contradiccions polítiques del règim del 78. (Anna Grau, administrativa. Exgeren de la Fundació Malats Mentals, exmilitant de Bandera Roja). 

Durant aquesta etapa, hem de protegir els actuals partits independentistes dels intents d’il•legalització que patirien a mesura que avancem cap al nostre objectiu si són identificats com els principals impulsors del procés. La seva missió s’hauria de centrar en la gestió de les institucions autonòmiques i municipals i en debilitar el règim del 78 des de les institucions polítiques espanyoles i europees. (Jordi Pesarodona, comediant i pallasso. Exregidor d'ERC) 

La construcció de la República ha de ser de baix a dalt. La constitució de l’Assemblea de Representants del Consell per la República ha d’anar acompanyada de la creació de Consells locals de la República a totes les poblacions del país i als barris de les nostres ciutats, des don s’han d’impulsar les ILP que vagin conformant el marc legal de la nova República. És igual que algunes no prosperin perquè totes han de ser recollides en el Diari Oficial de la República i, d’aquesta manera, anar avançant feina. (Josep Pinyol, Historiador, exmilitant d’ERC i Rcat). 

Algun dia, arribarà el moment d'asseure's amb l’Estat Espanyol per negociar la separació. Hem de preparar molt bé aquest moment i hem de treballar fort per fer que arribi aviat. Mentrestant, els intents de negociació han de servir per desemmascarar l’oponent, per anar debilitant la seva posició i per fer sorgir les contradiccions internes entre els partits del règim. (Conxita Bosch Professora, executiva de la Federació d’Entitats de la Mediterrània). 

Per guanyar la independència, cal una entesa política d'ampli ventall ideològici social. Així ho han fet moltes altres nacions que han esdevingut lliure, i així ho hem de fer també el poble català. Això és la unitat estratègica d'un Bloc Republicà. Això és el que els clàssics anomenen Front d'Alliberament Nacional. (Josep Guia Professor i escriptor, dirigent del PSAN). 

Ha arribat l’hora de superar la confrontació fratricida en la que s’estan convertint les eleccions de tot tipus en el nostre país. Ens cal construir una Candidatura de país, construïda des de la radicalitat democràtica, de baix a dalt, a la que els partits i entitats hi donin suport sense condicions ni quotes. Hem de començar a construir el nou sistema polític des d’ara mateix. (Ferran Puig Arqueòleg, exmilitant PSAN-P, exalcalde de Torrelles de Llobregat). 

l nostre alliberament nacional és un imperatiu ètic, social i polític. Com escriví En Lluís Ma. Xirinacs en el seu ACTE DE SOBIRANIA: Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers. 

Avui, el conjunt dels Països Catalans treballa i lluita per la independència del Principat. Demà, el Principat, ja independent, ho farà per la unitat i la independència del conjunt dels Països Catalans. (Blanca Serra Professora, exmilitant IPC, membre de la CUP). 

VÍDEO: On és el Tsunami? Moviments electorals. Independentistes d'esquerra (Darrer programa de Vull una resposta)

Ja podeu veure el darrer programa

 de Vull una resposta. 8a temporada

  Emès el dijous 20 de febrer de 2020

On és el Tsunami? 

Moviments electorals. Independentistes d'esquerra

Presenta:  Jaume Marfany

Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet

Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Montserrat Rossell,  empresària

Adrià Alsina, periodista i politòleg

Joan Puig redactor de republica.cat

Jordi Roset, membre del SN de l'ANC

Davantal

Ja tenim data per la Taula de negociació entre els Governs català i espanyol. Serà el dimecres 26 de febrer. La part catalana ha enviat al president Sánchez la proposta de punts que portarà a la primera reunió de la Taula: Fixar un calendari de treball. Que hi hagi un mediador internacional. Que es reconeguin totes les parts en conflicte, incloent-hi els presos i els exiliats. >I, finalment, els punts claus de la negociació: el reconeixement i exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya i la fi de la repressió, l’amnistia i la reparació de les víctimes d’aquesta repressió.

Mentrestant, aquesta repressió continua i aquesta setmana s’han produït més de dues-centes citacions. 138 persones identificades a la Jonquera i 61 a Salt. Se’ls imputen càrrecs de desordres públics, danys i delicte contra la seguretat en el trànsit, per haver tallat la AP-7 l’11 i el 12 de novembre. Segons informa Alerta Solidària, durant aquests darrers sis mesos s’han obert més de sis-cents casos contra ciutadans que s’havien mobilitzat al carrer.

El 14 de gener Tsunami Democràtica va emetre el seu darrer comunicat on deia que continuava actiu, reflexiu i propositiu i  anunciava una ‘segona onada’ de protestes que, després de 5 setmanes no ha començat. La gent es pregunta el perquè d’aquesta desaparició del Tsunami que ve acompanyada d’una molt baixa intensitat pel que fa a les mobilitzacions, tant de l’ANC com dels CDR.

Aquest dissabte, es presentarà a l’Ateneu de Barcelona el manifest de suport al president Puigdemont, al conseller Antoni Comín, la consellera Clara Ponsatí, i al Consell per la República. Els promotors, independentistes d’esquerra, son persones procedents del que podríem anomenar “l’independentisme històric” que es presenten com “som gent d’ara que, en ple franquisme, vam militar en diferents partits i moviments polítics, socials, sindicals, culturals..., que van lluitar per la democràcia, per les llibertats individuals, col•lectives i nacionals del nostre poble.” I continuen dient que fan “una crida a la gent de les generacions que ens han seguit per, entre tots, definir una estratègia compartida per tot l’independentisme, que dibuixi el camí en aquesta segona etapa del procés d’independència.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!