La gran Núria Feliu

 

Homenatge a Núria Feliu ANC  Segrià Sud (13-09-2015)

Feia temps que no contestava els WhatsApps. Després vaig veure que ja no els llegia. Quan havíem parlat per telèfon, ja fa uns mesos, no es trobava gaire bé, però encara mantenia la il·lusió perquè aquest país tirés endavant i que fos, d’una vegada per totes, lliure. Em deia: “de tant en tant et veig al Vull una resposta... molt bé, molt bé.” Finalment, en una nou intent de trucada em va respondre el seu germà i em va explicar què passava: Un ictus l’havia portat a l’hospital i l’havia deixat força tocada. Estava fent recuperació des de ja feia unes setmanes. El seu germà i els nebots es tornaven per tenir-ne cura i tots plegats tenien l’esperança que, poc  poc, anés recuperant funcions.

CAL parlar de llengua. 6 de juliol de 2007

Vaig conèixer personalment la Núria, concretament, el 6 de juliol de 2007. Recordo exactament la data perquè la vaig entrevistar en el programa CAL parlar de llengua, d’ETV Llobregat. Després, a partir de 2011, la vaig anar coneixent molt més.... Vam participar en gran quantitat d’actes de l’Assemblea i ja vam tenir una relació molt més personal que va fer que li agafés una gran estimació, més enllà de l’admiració que ja sentia per la seva trajectòria artística. El seu germà sempre em diu que aquesta estimació és compartida per la Núria i això fa que experimenti una sensació molt agradable.

El 2007 vaig presentar (més o menys) la Núria d’aquesta manera:

El primer que hauríem de dir és que és de Sants, on va néixer i on viu encara.  Li agrada que l’anomenin “cantatriu” perquè ha deixat l’empremta en camps com el teatre, la cançó, el cinema, la ràdio i la televisió, la poesia....

Durant 40 anys de professió, la nostra convidada ha interpretat cançons d’una gran diversitat d’estils i de ritmes. I sempre, en català. Més de 500 versions que van des del jazz al swing, passant pel bolero, el cuplé, la sardana, la cançó popular catalana o la música de cinema. (Feu un cop d'ull al seu web i s'adonareu de la magnitud de l'obra artística de la Núria).

Ha estat guardonada amb diversos premis.  Entre altres, el 1976, el Premi de Cultura Popular concedit pel Ministeri de Cultura pel seu disc Cançons d'Apel•les Mestres. El  1979 amb la Medalla del Cercle català de Madrid. El 1985 amb la Creu de Sant Jordi, el 1990 amb el Premi Sant Jordi de cinematografia concedit per RNE i el Premi de la Societat General d’Autors per la seva trajectòria professional.

A banda dels seus mèrits professionals, la nostra convidada d’avui ha estat una dona compromesa amb el seu temps i amb el seu país. La seva aportació a la normalització de la llengua catalana ha estat fonamental i decisiva. No ha tingut mai un no i la seva presència arreu dels Països Catalans en qualsevol acte per la defensa i la difusió de la nostra llengua i cultura ha estat constant.

Com escrivia Núria Cadenes en aquest article: “En aquells anys en què l’independentisme no era encara opció majoritària, ni tan sols benvista, la Núria Feliu sempre responia. [...]Un dia un amic em va dir que la Núria Feliu és la nostra Liza Minnelli. I que ja seria hora que ens espolséssim de sobre el provincianisme de mestretites i li ho reconeguéssim com es mereix. Que la Feliu és la Feliu i que tenim sort de compartir aquest trosset de món amb ella.”

La Núria sempre responia. La Núria sempre hi era. La Núria sempre hi ha estat en la lluita per la llengua, pel país, per la nació completa, per la independència. Sempre. Sempre.

                                               Homenatge a Núria Feliu ANC  Segrià Sud (13-09-2015)

I el nostre “provincialisme de mestretites” els ha costat molt de reconèixer (molts no ho han fet mai) la gran feina feta per la Núria, tant des del seu vessant artístic sempre lligat al país i a la llengua, com la lluita incansable per la independència. En sóc un testimoni de primera mà el que va costar que l’ANC la convidés a actes i, encara més, que la fes participar. Recordo com va quedar de decebuda el juny de 2013. L'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural van organitzar el 29 de juny de 2013 al Camp Nou el Concert per la Llibertat. Hi van actuar multitud d’artistes. Entre altres, Lluís Llach, Sopa de Cabra, Miquel Gil, Pastora, Joana Serrat, Jofre Bardagí, Jordi Batiste, Lídia Pujol, Xavi Sarrià i Miquel Gil, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Mayte Martín, Mercedes Peón, Mouss & Hakim, Nena Venetsanou, l'Orfeó Català, Paco Ibáñez, Pascal Comelade, Pep Sala, Pere Jou de Quart Primera, Peret, Projecte Mut, Quico Pi de la Serra, Sabor de Gràcia, Titot i David Rosell. Ningú, ni ANC ni Òmnium, van pensar que la Núria era de les que més mereixia participar en aquell acte.

Escrivia Núria Cadenes que “des que he sabut la malaltia de la Núria que no me la trec del pensament. I del cor. I de la pell. I de tot arreu on arriba la seva veu modulada i fonda i meravellosa.”

No me la trec del pensament... T’admiro, Núria. T’estimo. T’estimem. Recupera’t. Encara hi ha molta feina a fer i com tu acostumaves a dir-me: “Jo no sóc jubilada. Jo no em jubilaré mai.”