Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 13 de maig de 2021 per ETV Llobregat i TerraMar
Convidats
David Fernández, vicepresident ANC
Albert Jaime, membre del SN de l’ANC
Carles Suárez, excoordinador ANC Anglaterra
Davantal
Aquest nostre país, aquest nostre petit món independentista està farcit de batalles, petites i grans... d’il·lusions i esperances, petites i grans... de baralles i malentesos, petits i grans... grans... grans... de derrotes, de victòries, de caure, de caure, de caure i de tornar-nos a aixecar, a aixecar a aixecar... I passen els anys, i les dècades i fins i tot els segles i aquí estem... sempre hi som, malgrat tot, hi som... hi som sempre i continuem... continuem anant-hi, anant-hi... anant-hi...
Ara bé, l’espectacle que
estan oferint els polítics i partits independentistes és del tot depriment.
Incapaços d’arribar a acords concrets per establir una estratègia comuna es
llencen desesperadament els plats al cap els uns als altres. Incapaços de
representar dignament el 52% dels vots que el poble els ha atorgat. On han
quedat les velles proclames? En quin racó del mals endreços heu enterrat l’1 i
el 3 d’octubre?
Avui, en aquest davantal,
vull donar la veu a una persona anònima. Un vell amic que m’ha fet arribar per
whatsapp un missatge de veu, una trista reflexió producte d’aguantar ara sí,
ara també, la decepció:
Tal com me l’enviat el
reprodueixo. No he canviat ni una coma:
Avui,
vull dir-vos unes paraules dedicades a tots els polítics catalans de signe independentista.
Mai no m’hauria pogut creure que us podria dir falsos i mentiders i, per
extensió, inútils. Heu fet perdre una il·lusió que la bona gent de Catalunya
teníem clavada al cor, de ser independents. De ben segur que no està bé criticar
perquè tots tenim fallides, no és una crítica, és un “despreci”. Com us heu
atrevit a jugar amb nosaltres! Us vam donar el vot per treballar junts cap al
camí desitjat i programat que, vosaltres mateixos, vau preveure. Nosaltres hem
fet la feina, l’hem feta.
Desitjo
anar a unes noves eleccions perquè pugueu veure a les urnes el que la majoria
del poble català pensa de vosaltres i que, vosaltres, heu fet que tinguem
aquest pensament. Us heu guanyat quedar sols, perquè no teniu vergonya. No sou
polítics. No vull que em governi gent com vosaltres. No vull.
No puc creure que havent tingut tan a mà les coses, les hàgiu pogut fer tan malbé com ho heu fet. El 52% dels vots era per parlar d’altra manera. Ja no es tracta d’enfrontar-se amb ningú. Ja no es tracta de fer grans coses. Però sí que es tracta de respectar molt la idea que es portava. Com us heu cregut que podíeu fer el que esteu fent! Es sincerament aberrant. Ens heu fet perdre la confiança. No demaneu ni més trobades, ni més autopistes plenes. No hi serem. Us ho heu de guanyar pas a pas tot el que vulgueu fer.. si convé per al país, no per a vosaltres.
Visca la Catalunya lliure que porto al cor.
En parlem tot seguit amb els nostres convidats.
Som-hi.
Comencem!
Final
La frase de la setmana del
dramaturg anglès William Shakespeare:
Llavors,
i només llavors, sabràs realment el que ets capaç de suportar, que ets fort i
que podràs anar molt més lluny del que pensaves quan creies que no podies més.
És que realment la vida val quan tens el valor d’enfrontar-t’hi.
Marxem una setmana més amb
el pensament posat en tota la nostra gent, que és la que pateix la repressió,
la presó i l’exili. Avui, tot el suport a la Laia Estrada.... Els volem lliures. Els
volem a casa.
