Realment,
tot plegat és una mica penós, deplorable, nefast, dolorós i... kafkià. Mentre
milers de persones secundaven la convocatòria de vaga (en la qual faltaven
molts sindicats i associacions) es manifestaven i concentraven pels carrers de
diferents ciutats del Principat en defensa de la llengua, de l’escola catalana
i en contra de les sentències de la justícia espanyola, els nostres
representants eren totalment incapaços de ni tan sols fer-se una fotografia
conjunta i emetre algun tipus de comunicat en què demostressin la seva
implicació en la lluita per la llengua.
El
conseller d’Educació, el qüestionat Josep González.Cambray, ha afirmat que, en
el decret que estan preparant, no s’aplicarà cap percentatge en l’aprenentatge
de les llengües a l’escola. Un decret que vol portar a consulta pública prèvia a través del
Portal de Transparència de la Generalitat.
Els
sindicats, però, no confien gens ni mica en aquest decret. En una recent
entrevista, Iolanda Segura, portaveu de l’USTEC, el sindicat majoritari en el
sector, ha manifestat que no es creu absolutament res del que diu el conseller
d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray i ha afirmat que la conselleria acatarà la
sentència del TSJC per la porta del darrere.
"Una cosa són les paraules que diu
el conseller i una altra cosa són els fets. S'ha de situar el català com a
única llengua vehicular i aquestes paraules el conseller no les ha dit mai, no
les hem sentit de la seva boca. Per tant, vol acatar la sentència però per la
porta del darrere", assegura la portaveu d'USTEC. "El conseller diu que
siguin els centres educatius els que gestionin els seus projectes lingüístics
com vulguin en funció de la seva realitat socio-lingüística i així poden passar
dues coses: que enterrem la immersió lingüística perquè els centres poden no
situar el català com a única llengua vehicular i això vol dir que la immersió
lingüística queda tocada de mort i, d'altra banda, aquells centres que
decideixin situar el català com a única llengua vehicular, queden descoberts
davant de possibles ofensives judicials o polítiques. El discurs del conseller
no va en la línia de no acatar la sentència sinó que ens diu feu el que vulgueu
i això és acatar la sentència.”[i][1]
Mentre
el Govern i bona part de la societat catalana estem dormint a la palla, l’enemic
s’organitza i es prepara. Associacions com “L’Assemblea per una escola bilingüe”
acompanyada de fins a 14 entitats més han creat la plataforma “Escuela de todos”
amb l’objectiu de “conseguir la
aplicación del mínimo del 25% horas en
castellano y el fin de la inmersión”. “Escuela
de todos” exigirà l’aplicació del 25% del castellà a les aules amb una demanda
col·lectiva que representarà unes 1.500 persones, que poden ser més, encara,
perquè la recollida de signatures continuarà fins al proper diumenge 27 de
març.
Són,
conscientment o no, enemics. Tal com va dir Tortell Poltrona en el pregó de les Festes de la Mercè de Barcelona
del 24 de setembre de 2020:
“Hi
ha gent obstinada a pensar que la nostra llengua és el castellà i nosaltres
vinga a parlar català. Es veu que devem tenir problemes mentals. Potser pensen
que la seva llengua és més important que la de la meva mare. Doncs no. Qui
rebutja la llengua i la cultura d’un lloc, com a mínim, es pot dir que és un
inadaptat.”
Els
pares i mares de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar ens han marcat un camí.
Les famílies de P5, les primeres afectades per la sentència del 25% de
castellà, han presentat una demanda judicial, amb el suport d’Òmnium, a la
recerca d’una jurisprudència. Volen arribar, si és necessari (i crec que en
serà) arribar fins als tribunals europeus. Aquestes famílies planten cara decidides a
deixar sense efecte l’ofensiva antiescola catalana engegada ara pels tribunals
de justícia. Allò que hauria de fer el govern. que té l’objectiu d’establir
jurisprudència, si cal arribant fins als tribunals europeus. Les famílies, decidides
i fermes en la defensa dels seus drets, volen entrar en el fons del litigi per
deixar sense efecte l’ofensiva dels tribunals contra el model d’escola
catalana, és a dir, fent allò que se suposa que hauria de fer el govern, però
que evidentment no fa.
El
president d’Òmnium, Xavier Antich, ha manifestat que “L’escola de Canet és un cas
paradigmàtic i de país” [...] El model educatiu no el decideixen els tribunals,
som davant d’una intromissió intolerable i injustificada que no respon a motius
pedagògics i és impròpia de societats democràtiques [...] Volem invalidar cada
iniciativa que tingui la temptació de trencar el model d’escola catalana, que
és consens de país i exemple de cohesió i d’aprenentatge.
Internacionalitzar també el conflicte lingüístic, com ja han començat a fer set organitzacions de la societat civil que s’han unit per reclamar al relator de minories de les Nacions Unides que actui per frenar la campanya dels tribunals espanyols que busca tombar la immersió i imposar la vehicularitat del castellà al sistema educatiu de Catalunya.
Necessitem que la reacció dels pares i mares de Turó del Drac es multipliqui arreu del país. Que siguin centenars les escoles on les famílies s’organitzin i contraataquin. Si els enemics presenten una demanda col·lectiva de 1.500 persones, nosaltres hem de ser capaços d’ensorrar-los en la ignomínia i el ridícul amb milers i milers de signatures; milers de veus als mitjans i als tribunals, a les escoles, a les associacions, a les entitats. Milers i milers de veus als carrers.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada