Aquests dies s’està celebrant la X Assemblea General Ordinària del’ANC. Aquest cap de setmana i fins al dilluns 21 de març a les 15h es poden
votar les esmenes que han quedat vives al Full de Ruta 2022-2023.
Els mitjans de comunicació han destacat de la ponència que s’ha
presentat el punt 2.2 que diu així:
Que l'Assemblea
esdevingui un partit i es presenti a les eleccions no és una opció. Des d’aquest
moment ens plantegem l’impuls d’una
llista cívica, independent de partits, per defensar la voluntat dels
electors independentistes a les properes eleccions al Parlament de Catalunya i
fer la independència. Caldrà determinar els mecanismes democràtics necessaris per
a la composició de la llista cívica i, en qualsevol cas, haurà de ser
ratificada pels socis.
La primera expressió que m’ha vingut a la boca ha esta: “Ja seria hora!”, perquè des de sempre, des de gairebé la fundació de l’Assemblea aquest ha estat l’estratègia que mai ha pogut ser aplicada al cent per cent. El que més s’hi va apropar (i quedava molt lluny de les propostes de l’ANC) va ser la candidatura de uJunts pel SíJ del 2015.
Fem una mica de memòria...
Anem fins al 2013. Uns mesos abans de la Via Catalana, l’Assemblea
Nacional Catalana aprova el Full de ruta 2013-2014. En un dels paràgrafs es manifestava
que:
L’ANC promourà, en la mesura del possible i amb escrupolosa
neutralitat, la unitat d’acció de la ciutadania, les institucions i les forces
polítiques i socials, consensuant objectius comuns. Si es considera necessari, l'ANC pot promoure la formació d’una
coalició unitària independentista en unes hipotètiques eleccions futures.
Un any després, en el Full de Ruta 2014-2015, l’ANC remarcava que, més enllà
de la consulta del 9-N
[...] caldrà recórrer la darrera etapa per demostrar que ho hem
intentat tot per la via pacífica i democràtica. La celebració de les eleccions
anticipades, de caràcter plebiscitari, serà aquest darrer pas. El paper de l’ANC ha de ser el d’empènyer
la constitució d’una candidatura unitària dels partits i forces socials que
proposin la Declaració d’independència com a primer acte del nou Parlament
i donar-hi tot el suport actiu.
Dos dies després de l’11 de setembre de 2014, l’ANC va
celebrar el seu plenari a Arenys de Munt. En aquesta històrica població va ser
on es va aprovar la Declaració d’Arenys. Continuàvem apostant fort
per la consulta i, de nou insistíem que, si la consulta no ens servia, calia
convocar eleccions immediatament i “Preparar
una candidatura d’ampli consens polític i social que concorri a aquestes
eleccions amb un punt programàtic únic: la declaració d’independència i l’inici
del procés constituent.”
Va costar molt convèncer el president Artur Mas que aquesta era
l’única via perquè en unes properes eleccions el resultat fos inqüestionable.
Finalment, el president va recollir una bona part de la proposta de l’ANC i va
convocar la conferència “Després del 9N: temps de decidir, temps de sumar”, que va
tenir lloc el 25 de novembre de 2014. Recordem algun fragment d’aquella
conferència:
Proposo una fórmula que té el doble objectiu de superar la
dinàmica partidista i alhora de protegir el futur dels partits catalans, que
seguiran essent necessaris en la nova etapa que s’obri en el nostre país. La
fórmula que proposo amb aquest doble objectiu és la següent:
Primer, es configura una llista que compti amb el suport dels
partits polítics que s’hi vulguin sentir representats.
Segon, la llista la
configuren persones representatives de la societat civil, professionals i
especialistes en les matèries clau per a la construcció de l’Estat a Catalunya,
i persones proposades pels partits polítics implicats. Una llista mixta o
combinada (partits polítics-societat civil) professionals experts reconeguts.
Tercer, totes les persones
provinents de la societat civil i la majoria –potser no totes- de les
proposades pels partits polítics acceptarien
no repetir en les eleccions següents. Per tant, es presentarien per un sol
cop, com un acte de servei al país.
Quart, el mandat parlamentari seria curt, màxim un any i mig des
de la constitució del nou Parlament i l’elecció del President de la
Generalitat.
Davant la proposta feta pel president, el 29 de novembre, l’ANC va
redactar i aprovar la seva Declaració de Cornellà:
Considerem que la proposta feta pel President de la
Generalitat el passat dia 25, representa un important salt endavant
en el procés de constitució del nou Estat català. Aquesta proposta és un bon
punt de partida per fer possible la
construcció d’una àmplia unitat política i social entorn d’una candidatura
transversal que tingui com a principal objectiu l’assoliment de la
independència nacional en el termini més breu possible.
L’ANC assumeix el repte i es compromet a implicar-se a fons perquè
sigui possible la configuració d’una candidatura d’aquestes característiques, que
respon a les propostes recollides en el nostre Full de ruta i que representi i
inclogui totes i cadascuna de les diverses sensibilitats socials i
polítiques del sobiranisme.
I això, tots ho sabem, no va ser possible. No em dedicaré a
enumerar els errors que tots plegats vam cometre, l’ANC inclosa... I,
segurament, des de l’Assemblea vam cometre l’error més greu, el de fer un pas
al costat i deixar-ho tot a mans de la baula més feble de tot el procés: els
partits polítics.
Perquè va ser a partir de la conferència del President i de la
Declaració de Cornellà de l’ANC que van aparèixer amb tota la força els
partidismes i els partidistes. Com si el procés no existís, els partits van
començar a actuar amb la mentalitat de sempre, és a dir, amb mentalitat
autonomista.
El juliol de 2015 l’Assemblea va fer una consulta a tots els
associats sobre les eleccions que havien de tenir lloc el setembre del mateix
anys. La pregunta que es va formular va ser:
"Vols que l'ANC
busqui les complicitats necessàries amb altres entitats i forces polítiques per
impulsar una proposta electoral de la màxima transversalitat, per garantir el
caràcter plebiscitari del 27-S que ens porti a la independència de
Catalunya?"
Els resultats no van oferir cap dubte. Més de setze mil socis i
sòcies de l’organització van anar a votar (tres vegades més que en els darreres
eleccions al SN). El SÍ va obtenir el 96,02% dels vots i el NO es va quedar en
només un 3,41%.
La candidatura de país sempre ha estat l’objectiu de l’ANC,
però en les properes eleccions (que poden ser abans del termini marcat) és
imprescindible. El desencís i la indignació de gran part del moviment
independentista amb l’actuació dels partits polítics podria provocar que molta
gent s’abstingués d’anar votar (com ja
va passar en les darreres eleccions on es van perdre uns 600.000 vots
independentistes).
Una candidatura de país (o cívica, si ho preferiu)
impulsada per l’Assemblea podria ser la clau de volta. La clau sobre la qual
escrivia Vicent Partal el seu recent editorial “El teu vot, el taló d’Aquil·les”:
[...] efectivament,
el vostre vot, el meu, el de tots, és el taló d’Aquil·les. El seu taló
d’Aquil·les. És el punt feble, la debilitat present malgrat l’aparent força
general, el que pot propiciar un autèntic i ràpid daltabaix, una eixida, per
tant, de l’atzucac on som. Entendre-ho i assumir-ho de pressa, fer-ho córrer,
és apoderar-nos.
Interessant.
ResponEliminaCal estudiar-ho bé i ser conscients de les dificultats aprofitant aprenentatges d'experiències passades