Benvingudes i benvinguts a LA CLAU de la nostra història
La setmana passada vam commemorat el desè aniversari de
la creació de l'Assemblea Nacional Catalana, el 10 de març de 2012, al Palau
Sant Jordi de Montjuic, complint els acords del Congrés Nacional per a l'Estat
Propi del 30 d'abril de 2011, vint dies després de culminar a Barcelona, amb un
gran èxit, la celebració de les consultes populars per la independència a 554
municipis catalans.
Molta gent es demana d'on venia la força de l'ANC perquè
és evident, per poc que hom conegui la història de les revoltes i les
mobilitzacions populars a Europa al llarg dels segles, que difícilment en
trobarà una altra amb una participació tan nombrosa i tan llargament sostinguda
en el temps com la que ha liderat l'Assemblea Nacional Catalana.
Per aclarir-ho cal tornar a la tarda del 13 de setembre
de 2009 a Arenys de Munt. Davant l'èxit evident de la primera consulta popular sobre
la independència que sorgí en el context de les mobilitzacions organitzades per
la PDD, Plataforma del Dret de Decidir, creada l'any 2005 per articular el
sobiranisme constituït fins aleshores per grups molt petits i enfrontats entre
si.
Aquella tarda a Arenys de Munt es trobaren els tres
corrents bàsics del catalanisme històric: l'europeisme, la identitat pròpia i
el federalisme, representats per tres persones, militants incansables, polítics
experimentats, coneixedors de com les gasta l'Estat espanyol i ben connectats
amb el teixit social català: en Miquel Strubell, en Miquel Sellarès i en Pere
Pugès.
Aquestes tres persones amb el suport tècnic d'Enric
Ainsa, varen bastir una maquineta capaç de posar d'acord la munió de veus,
massa vegades discordants, del catalanisme que a partir de la sentència del
Tribunal constitucional de juliol de 2010, freturava de trencar una inèrcia de
150 anys de reformisme impossible dintre
l'estat espanyol.
Per als historiadors queden les imatges i els èxits d'un
moviment que ha portat el Principat de Catalunya fins al llindar mateix de la
recuperació de l'estat propi, amb el referèndum del primer d'octubre de 2017 i
la proclamació de la República Catalana, encara no desplegada a hores d'ara.
Final
La frase de la setmana del pedagog brasiler Paulo Freire:
"Un poble deixa de ser analfabet quan aprèn a llegir
i escriure ...la pròpia història"
Tornarem la setmana que ve per descobrir tots plegats una
nova CLAU de la nostra història. Que tingueu una molt bona setmana.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada